Pablo espera el desnonament a la vil·la de la 'casolana dels famosos' d'Eivissa: “Tanquem cada dia la porta”

La història de Casa Lola, una vil·la propietat de la polèmica empresària Paquita Sánchez Ordóñez, sembla interminable, tant si es mira cap al passat com si s'intenta albirar el futur. Els litigis derivats de les infraccions urbanístiques, les operacions policials i els episodis viscuts entre les seves parets —un incendi mortal i una denúncia per agressió sexual— semblen extrets d'una novel·la de personatges dostoievskians.

A la porta hi penja ara un cadenat daurat, lluent i de grans dimensions que n'impedeix l'accés. Des de l'abril, quan es van produir diversos desallotjaments a l'illa, la mansió havia estat ocupada per més de 200 persones. La situació es va allargar fins fa deu dies, quan el Jutjat d'Instrucció número 2 d'Eivissa va ordenar el desmantellament de les barraques.

El nom de Casa Lola fa temps que apareix a la premsa local, estatal i fins i tot internacional. Durant una època, la casa on se celebraven festes que reunien famosos i membres de l'alta societat que estiuejaven a Eivissa ocupava pàgines de diverses seccions dels diaris. Sobretot, després que es descobrís que la construcció era il·legal i que s'havia aixecat sense llicència. Anys més tard, aquesta situació va desembocar en una ordre de demolició que, després d'un llarg procés judicial, es va executar el 9 d'agost de 2022.

Així, la seva propietària, Francisca Sánchez Ordóñez —coneguda popularment com a Paquita Marsan—, ha estat batejada com la “casolana dels famosos”. Aquesta empresària del sector immobiliari i turístic, coneguda també a Màlaga, la seva ciutat natal, ha acumulat un patrimoni considerable gràcies al lloguer de les seves vil·les a persones famoses i adinerades. Segons el Consell d'Eivissa, algunes d'aquestes operacions s'haurien dut a terme de manera irregular. En diverses ocasions, també ha presumit de mantenir una amistat amb els expresidents del Govern espanyol Felipe González i José María Aznar. Aquest diari s'ha intentat posar en contacte telefònic amb la propietària, però no n'ha obtingut resposta en el moment de publicar aquesta informació.

Només 17 persones a l'interior

“Ara [des que la Justícia va anunciar el desnonament] tanquem cada dia la porta”, explica Pablo, un treballador d'origen uruguaià i un dels pocs que encara viuen a l'interior de l'antiga vil·la de luxe. Les barraques es van anar estenent per la finca fins a acollir més de 200 persones de diverses nacionalitats, principalment paraguaianes, espanyoles, equatorianes i marroquines, segons explica aquest home a elDiario.es. “De 220, només en quedem 17”, assegura.

La finca té una superfície de 9.326 metres quadrats i disposa de diverses instal·lacions, com ara bungalous, piscines i terrasses, que també estan afectades per l'ordre de demolició. En els darrers anys, però, aquestes instal·lacions han quedat relegades a causa de l'estat de semiabandonament de la propietat. Els ocupants asseguren que a l'interior s'hi acumula molta brutícia. Des de fora no es pot comprovar l'estat de l'immoble; només s'hi veu una cadira de càmping al costat d'una caravana que encara conserva alguns elements de confort i que, fins fa poc, algú feia servir com a habitatge.

El desviament des de la carretera permet identificar fàcilment la finca. Sobre una pedra, pintat de negre, s'hi llegeix el nom “Lola”, envoltat de diversos cors dibuixats sobre la mateixa roca. Pablo fa quatre mesos que viu a l'immoble. Un amic seu li havia recomanat el lloc perquè s'hi instal·làs mentre treballava com a peó en una empresa de construcció al port d'Eivissa. Aquest amic ja hi vivia des de feia dos anys.

No saben quan es produirà el desallotjament. El que sí que saben és que la majoria dels ocupants, que pagaven entre 200 i 300 euros per viure a la finca, han marxat a un altre indret de l'illa. No se sap exactament a qui abonaven els diners. Pablo no sap situar gaire bé el nou emplaçament dels seus antics companys: “A prop del quilòmetre 4 [de la carretera de Sant Josep], després de la rotonda, a uns 150 metres girant per aquí a l'esquerra”, indica amb dubtes.

Els inquilins pagaven un import d'entre 200 i 300 euros per viure al terreny, tot i que es desconeix exactament a qui

De mansió de luxe a assentament

És el que passa a l'illa des que, fa uns anys, es va agreujar la crisi de l'habitatge, que no dona treva. Després d'un desallotjament, les persones afectades es traslladen a un altre espai, públic o privat, on es tornen a reproduir les mateixes condicions d'infrahabitatge. Pablo, però, desconeix si el terreny on s'han instal·lat els seus antics companys també pertany a la propietària de Casa Lola.

La vil·la d'es Cubells no és l'única propietat de l'empresària malaguenya on s'han instal·lat treballadors en condicions precàries. El problema que afecta la mansió també es va reproduir la temporada anterior en uns antics apartaments d'es Canar coneguts com El Rancho i, aquest estiu, en un solar de Cala de Bou on projecta construir almenys una vintena de pisos. El juliol passat, a més, la Policia va desmantellar una festa il·legal amb més de 250 persones organitzada en una altra de les seves propietats, Casa Paola, situada al mateix municipi de Sant Josep.

Sánchez Ordóñez no ha parlat directament amb els habitants de l'antiga vil·la. Segons explica a elDiario.es l'advocat de l'empresària, Juan Carlos Rodríguez Tur, és un dels ocupants, d'origen colombià, qui gestiona —o gestionava— els lloguers il·legals amb les persones que viuen a l'assentament. Rodríguez assegura que encara no hi ha una data fixada per al desallotjament, que correspon executar a la Policia Judicial de la Guàrdia Civil i a la Policia Local de Sant Josep. Tots dos cossos preparen el dispositiu policial, una tasca que, segons l'advocat, no serà “gens fàcil”.

De moment, les 17 persones que encara continuen a la propietat de Marsan passen la nit en un habitatge situat just a l'esquerra de la porta d'entrada. A la planta superior hi ha una terrassa, al costat de la qual encara hi ha aparcada una caravana. A tocar, també hi ha una nevera a l'exterior. “Ja no dorm ningú allà, ens ha prohibit viure en els vehicles o en les tendes de campanya”, explica Pablo, sense precisar qui els ho ha prohibit. La instrucció va arribar després que rebessin l'ordre judicial de desallotjament, fa menys de dues setmanes.

'Ens han prohibit viure als vehicles o a les tendes de campanya', aclareix Pablo

Un incendi mortal possiblement intencionat

Les alarmes pel desallotjament es van activar després que el passat diumenge 27 de setembre es produís un incendi en una de les barraques, que la Guàrdia Civil investiga per determinar si va ser intencionat. El foc va acabar amb la vida d'un home de 48 anys. Els agents mantenen obertes totes les hipòtesis i no descarten que es tracti d'un acte criminal, segons han explicat a elDiario.es.

L'incendi es va declarar de matinada. Els serveis de seguretat i emergències van rebre l'avís cap a les set del matí i es van desplaçar immediatament fins a la vil·la d'es Cubells. Hores més tard, cap a les cinc de l'horabaixa, la víctima, de nacionalitat paraguaiana, va morir a la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital Can Misses.

Les cremades, que afectaven el 90% del cos, van provocar ferides crítiques. L'home va ingressar a l'hospital amb un diagnòstic de gran cremat, però no se li va poder salvar la vida.

La resolució que ordena el desallotjament va ser dictada dimecres passat pel jutge substitut José Antonio Martínez Moya. El Jutjat de la Secció d'Instrucció número 2 del Tribunal d'Instància d'Eivissa va acordar, com a mesura cautelar, l'expulsió dels ocupants de la vil·la i la restitució de la possessió a l'empresa propietària, Inversiones Hoteleras Faro SL, la societat que gestiona Marsan amb la seva filla, Rocío Sánchez.

Prèviament, el 2 de juliol, després que es produís una agressió sexual a la finca, el bufet Rodríguez Tur Abogados havia denunciat un delicte lleu d'usurpació pels “problemes de convivència”. En la resolució, el jutge considera que hi ha indicis d'una ocupació de l'immoble amb “vocació de permanència”, sense que cap dels ocupants disposi d'un títol que “legitimi la seva possessió, sense autorització de la propietària i contra la seva voluntat”. La resolució també assenyala que les persones que ocupen la finca han anat canviant amb el temps, amb sortides i noves ocupacions, i que la propietat els atribueix diversos incidents.

A l'espera de la notificació del jutge

Tot i que el desallotjament encara no s'ha executat formalment, la setmana passada es va estendre el rumor que el dispositiu policial tindria lloc dimarts. El jutjat competent, però, va desmentir aquesta informació. L'advocat de Sánchez Ordóñez ha explicat que la Guàrdia Civil havia comunicat als ocupants que el desallotjament seria “imminent” perquè abandonassin Casa Lola, però el cos policial no ha concretat cap data.

Des d'aleshores, els agents s'acosten a la vil·la a diferents hores del dia. Segons explica Pablo a elDiario.es, fins i tot piquen a la porta per parlar directament amb els ocupants: “A les set del matí, a les dues, a les cinc de la tarda… volen comprovar que tot està bé”.

De moment, Pablo no té intenció de marxar. Aquest matí prepara una bossa per netejar la finca i deixar-la tan neta com sigui possible. “La propietària ens ha dit que quan ens desallotgin ens podrem quedar com a empleats”, afirma.

L'advocat de l'empresària, però, ho nega: “No quedarà cap persona com a empleada ni en general. Després del desallotjament l'encerclarem i la tancarem perquè no pugui entrar ningú més. De fet, estem considerant posar seguretat i una tanca elèctrica”.