LLEGIR EN CASTELLÀ
“La DANA va destrossar part de l'illa. No vam ser conscients d'on ens havíem ficat fins a passat una estona. Realment vam tenir sort que no ens caigués un llamp damunt. De tot cal treure la part bona i, en aquest cas, és aquesta fotografia”. La imatge, titulada ‘Eufòria’, mostra a un jove a la meitat del Mediterrani durant la tempesta, amb una llanterna frontal al capdavant, les faccions contretes per la por i la boca oberta en senyal de crit. Mut, en el cas de la foto. Darrere, dos vaixells. El receptor pot sentir l'angoixa i el fred que augmenta a mesura que s'accelera el ritme en el qual cauen les gotes de pluja.
Darrere de l'objectiu estava el fotògraf Manuel Robert Lora, vivint aquest mateix moment la “part bona” que s'ha materialitzat en un accèssit en l'apartat MARE Sapiens del certamen de 2024. La DANA que va arrasar l'agost passat amb l'illa de Menorca es va encebar sobretot amb es Mercadal, declarada pel Govern central zona catastròfica després de les inundacions a instàncies de les institucions insulars.
En total, el fenomen va descarregar més de 200 litres per metre quadrat, això va obligar a desplaçar als cossos d'emergències i, més tard, a reconstruir importants infraestructures del municipi. El balanç de danys va ascendir a més de 27 milions d'euros sol as Mercadal, com va publicar el periòdic local menorquí Menorca.info.
El mateix estiu va deixar una altra imatge impactant en les costes, aquest cas, de l'illa d'Eivissa. Una columna negra i densa de fum tenyeix els colors del vesprejar, molt prop dels illots d'és Vedrà i és Vedranell, les siluetes de les quals es retallen en l'horitzó mentre un home i dues nenes l'observen des de la costa de Formentera. És tan sols un dels accidents nàutics que succeeixen al llarg de la temporada turística en la costa balear.
La concentració massiva d'embarcacions impregna les aigües de les illes cada estiu i perjudiquen una de les seves joies endèmiques marines: les prades de posidònia oceànica. ‘Vistes a Eivissa’, es titula la imatge, d'una forma gairebé metafòrica. “Lamentablement, presenciar incendis i naufragis s'ha convertit en una cosa habitual, amb el desastre ambiental que ocasionen aquestes negligències humanes en la vida marina i la seva harmonia”, valora la fotògrafa, Ainhoa Ezkurra, guanyadora del primer premi de MARE Denuntiare en la categoria ‘Adults Experts’. Els guardons es van lliurar aquest dimarts en la seu de l'Autoritat Portuària Balear (APB) en un esdeveniment en el qual també es va presentar MARE 2025.
Sota el lema ‘De l'objectiu a l'acció’, la iniciativa redobla enguany la seva aposta pel poder transformador de la imatge i, com a novetat, incorpora un certamen de reels d'Instagram dirigit al públic jove. El coordinador tècnic Abraham Calero ha detallat, a més, que s'afegeix un esment especial per a les badies succintes, és a dir, badies de poca profunditat, per a valorar la seva importància ecològica.
La protecció de la mar
El mateix nivell de denúncia existeix després de la fotografia de Núria Bufort, ‘Deadly Ghost Nets’ (‘Xarxes fantasma mortals’), amb la qual recorda que el Mediterrani, malgrat la seva riquesa, es troba en un “delicat equilibri fàcilment perturbable”. És una anomenada a la col·laboració per a continuar mantenint-ho “pristí i sa”.
La baixa protecció de les aigües de Balears (tan sols un 0,07% compten amb un nivell de protecció elevada) ha estat denunciada recentment per organitzacions mediambientals com la Fundació Marilles, que les ha considerat com “zones obertes a activitats destructives”. Entre elles, el negoci de lloguer de charters nàutics que cada any operen amb impunitat i el llançament de tot tipus de residus. Accions que afecten per exemple la ‘guarderia’ de balenes situada al nord de Menorca -l'única del Mediterrani- i que espera ser declarada Àrea Marítima Protegida, com ja va publicar elDiario.es.
La Mar Balear és la protagonista de les fotografies candidates en un certamen que celebra enguany la seva sisena edició, consolidant-se com un referent en la divulgació i sensibilització sobre el medi marí de Balears. Encara que altres racons mediterranis també han rebut reconeixements en la categoria Mare Nostrum. Dos bussos suren en les profunditats de la mar que envolta l'illa italiana de Linosa, a 42 quilòmetres de Lampedusa. Un territori insular amb una vasta crisi migratòria que, malgrat allunyar-se molt de la qual sofreix Formentera (és el primer punt d'arribades per via irregular del Mediterrani Central), no deixa d'assemblar-se: en la pitiusa ja han aparegut en el que va d'any set cossos sense vida de presumptes migrants naufragats en pasteres.
La bellesa amagada
Una semblança més bella és la de les prades de posidònia, damunt de les que suren els dos bussos de la foto de Claudio Palmisano per a recollir l'escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers que navegava les aigües de Linosa. D'altra banda, en el fons marí no és només posidònia, sinó que en les profunditats de la Mar Balear es troben altres joies amb explosions de color i vida que ha sabut capturar el fotògraf submarí Pedro Riera Llompart.
“Observant aquests oasis podem contemplar tot el que abans (de la massificació) va ser la nostra Mar Balear”, ha explicat l'expert en referència als corals de la seva fotografia, una selva marina color porpra, després dels quals s'amaga una estrella de mar. “Cal protegir-ho de xarxes, pesques accidentals, contaminacions, escalfament global i tot el que la pugui afectar”, afegeix.
En 2022, el fotògraf va immortalitzar el majestuós rescat d'un cetaci de grans dimensions que s'havia quedat atrapat en aigües de Porto Cristo, a Mallorca. Diversos professionals de busseig van aconseguir alliberar la balena d'unes xarxes de deriva que malgrat estar prohibides per la normativa de la Unió Europea (UE) des de l'any 2002, continuaven instal·lades, va informar el periòdic Crónica Balear.
Riera, a més, ha estat mereixedor d'un primer premi del certamen de MARE per la seva fotografia d'un polp “curiós” que observa detingudament les tasques d'excavació dels arqueòlegs del IBEAM (Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima) en el derelicte de ses Llumetes, també en la zona de Porto Cristo. “Ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d'un lloc a un altre, s'enganxava als nostres braços mentre treballàvem i, a més de model, també tenia molt d'interès en la càmera. Un bon ajudant marí que ens va alegrar els dies de treball arqueològic”, fa broma el fotògraf, de qui es diu que va aprendre a nedar abans sota l'aigua que per sobre de la superfície. Ho van batejar -al polp- com ‘el guardià’.
El polp ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d'un lloc a un altre, s'enganxava als nostres braços mentre treballàvem i, a més de model, també tenia molt d'interès en la càmera. Un bon ajudant marí que ens va alegrar els dies de treball arqueològic
En les mateixes profunditats marines hi ha també altres éssers vius, una mica més desconeguts malgrat tenir els seus anàlegs en el mitjà terrestre, com la Margalida de Mar. Camps d'aquesta espècie s'estenen sota els iots i altres nàutiques recreatives que solquen la costa. La seva aparent delicadesa enganya: és una flora marina “totalment adaptada a la duresa del litoral”, com explica Nestor Carda, guanyador de la categoria MARE botànica. “Durant l'època de floració crea uns bells tapissos de color allí on la vida es fa molt difícil”, assenyala.
Tradicions que es perden
A la fi d'estiu de 2024, el mallorquí Miguel Gomila va capturar una escena que va decidir titular així: ‘Finals d'estiu’. Una medusa ou (Cotylorhiza tuberculata) flota en les aigües de la Serra de Tramuntana (Mallorca), presagiant la fi de l'època estival. Un esdeveniment amb el qual molts fotògrafs esperen poder donar cada any. Gomila considera que, encara que les meduses tenen mala fama, “són part de la riquesa de les nostres mars i aliment de nombroses espècies, moltes d'elles amenaçades”. Entre elles, 34 peixos, 27 ocells marins i 22 tipus d'algues, entre la qual destaca la posidònia oceànica, segons dades de la Fundació Marilles. Observadors de la Mar revela que només es fa seguiment d'un 13% del total d'espècies marines amenaçades de les Balears.
La contaminació de la Mar Balear que les posa en perill acaba en cada racó del Mediterrani, però comença en la costa. Encara que a vegades succeeix al revés: la mar també escup tot el que li fa malament i rebutja. “El corrent va arrossegar gran quantitat d'escombraries a la platja. A l'interior d'una garrafa gran hi havia cirrípedes”, és la descripció de la fotografia de Lluna Mas, que va rebre el primer premi de la categoria Juvenil. La troballa es va produir quan la jove estava en l'àrea protegida d'és Freus, entre Eivissa i Formentera.
D'altra banda, el maltractament de la mar no sols es limita a les espècies, sinó que s'estén als costums mariners. Fernando Estalleras ha retratat unes mans adobades d'un artesà de ‘nanses’, utilitzades al llarg de la tradició tant per a la pesca de peix com per a la de llagostes: “Una tradició -com moltes altres tantes- en via d'extingir-se”, comenta.