La 'llar d'infants' de balenes del Mediterrani que espera protecció davant la nàutica i les escombraries
LLEGIR EN CASTELLÀ
A Moby Dick, el catxalot blanc és una ombra colossal que obsessiona els baleners. Melville el va dibuixar com una força mítica, indomable, gairebé divina. Era l'enemic. La criatura que encarnava la fúria del mar i la desesperació humana per dominar-lo. Però avui, a les aigües tranquil·les de Menorca, aquesta història es reescriu amb un gir inesperat: ja no es persegueix la balena per caçar-la, sinó per protegir-la. L'autodestrucció que ve aparellada amb la caça de la balena blanca a la novel·la es torna en el pla de la garantia real de la pròpia existència humana.
Els albiraments van començar fa uns sis o set anys. La silueta d'una enorme aleta cabal de cinc metres va emergir de l'aigua cristal·lina del Mediterrani, i va oferir un espectacle natural que va fer que Txema Brotons decidís “passar a l'acció”. Tot i que l'associació Tursiops existeix des del 1998, fins aleshores s'havien limitat a la divulgació científica, però després de detectar l'increment de cries de cetaci al nord de Menorca, aquest doctor en biologia d'origen madrileny va decidir que, en endavant, l'ONG s'ocuparia de preservar, protegir, investigar i fer seguiment sobre territori al Physeter Macrocephalus, més conegut com a catxalot comú. “A partir del 2013, ens reinventem i ens aboquem a la investigació marina, dirigida especialment a l'estudi de catxalots i dofins”, afirma a elDiario.es.
Després de molts anys de pensar estratègies i acumular dades sobre el comportament dels catxalots, Txema i el seu equip van descobrir que el que hi ha a escassos quilòmetres de la costa menorquina és, per dir-ho així, una “llar d'infants”. “La particularitat d'aquesta zona és que trobem grups amb moltes cries, cosa que és inusual. Aleshores vam decidir començar el projecte Moby Mummy, amb l'objectiu de delimitar l'abast de la base d'aquesta àrea de navegació per satèl·lit”, explica Brotons. Aquí no hi ha arpons ni xarxes com a la novel·la romàntica nord-americana. Hi ha hidròfons, sonars, paciència i un silenci gairebé sagrat quan els investigadors de Tursiops escolten l'espetec greu d'un catxalot submergit. No ho rastregen per abatre'l, sinó per entendre'l. No naveguen per enfrontar-s'hi, sinó per demanar-li permís: “Volem que es quedin, que continuïn venint”.
L'equip de Tursiops està compost per una mica més d'una desena de voluntaris i professionals, alguns dels quals s'embarquen diverses vegades a l'any en missió de reconeixement a bord de “l'Irifi”, un veler de 12 metres model Clipper que, segons subratlla Txema, té “incorporat una potabilitzadora d'aigua per a reduir el consum”, la qual cosa, assegura, “permet major espai per a equipament”.
En les cabines l'Irifi viuen durant setmanes, entre altres, Marga Cerdà, graduada en Ciències de la Mar i coordinadora de projectes, Luke Rendell, membre de la Facultat de Biologia de la Universitat de St Andrews, o Enrico Pirotta, ecòleg marí d'origen italià que treballa a la Washington State University. “Jo soc l'encarregat de recopilar les dades que permetin elaborar el model predictiu sobre les rutes que segueixen als catxalots en aquesta zona del Mediterrani”, explica Pirotta, qui detalla el mètode per a tenir rastrejats als cetacis durant tot l'any: “Cada temporada elaborem, amb les dades recopilades, una sèrie de mapes que ens permeten saber on estan”. Sobre el motiu que ha portat aquests gegants de la mar a criar als seus 'nadons' en aquesta zona, explica que probablement és perquè “senten que és una zona segura”.
Cada temporada elaborem, amb les dades recopilades, una sèrie de mapes que ens permeten saber on estan els catxalots. Trien aquesta zona de Menorca perquè senten que és una zona segura
La protecció de la zona
Ha estat precisament per garantir la seguretat d'aquests animals que Tursiops va batallar als passadissos i despatxos de la Comissió d'Insularitat del Congrés i del Senat, dialogant amb tots els sectors polítics amb l'objectiu d'aconseguir que la zona de cria dels cetacis sigui declarada Àrea Marítima Protegida (AMP). “Hi ha bona predisposició per part del Ministeri que condueix Sara Aagesen perquè, a més de tots els fonaments científics que hem aportat, ja hi ha un precedent semblant creat per l'Organització Marítima Internacional, que l'any passat va delimitar el corredor de cetacis que uneix Ligúria amb el sud de França”, explica Brotons.
La recerca de l'AMP s'emmarca també en una campanya més ambiciosa impulsada per una constel·lació de més de 15 organitzacions ambientals, científiques i socials que van des d'Ecologistes en Acció o el GOB fins a Greenpeace, el nom del qual és “Mediterrani 30x30”. Es tracta d'una iniciativa que busca aconseguir que tant l'Estat espanyol com la Unió Europea es comprometin a declarar sota “protecció estricta” un 30% del Mar Mediterrani per al 2030.
“Busquem no sols preservar la biodiversitat, sinó també restaurar-la, de ser necessari, i augmentar la resiliència dels ecosistemes davant els actuals i futurs efectes del canvi climàtic”, van expressar els portaveus de la campanya al març de 2024 després de reunir-se amb la qual en aquells dies era ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Finalment, el 8 d'abril passat es va presentar formalment una Proposició No de Llei (PNL) per declarar l'AMP a Menorca. La iniciativa va ser recolzada per tots els grups parlamentaris excepte per Vox. Tot i el rebuig de la formació d'ultradreta, sembla haver-hi un consens generalitzat sobre la importància de protegir la zona de balenes de l'excessiu trànsit marítim que, a part d'això, a Menorca va cada cop en més augment.
“És important que la declaració surti com a AMP i no com a Protective Sensitive Sea Area (PSSA) perquè aquesta normativa estableix criteris mínims i màxims de velocitat, cosa que acaba per desviar el trànsit marítim cap a altres zones, com per exemple, les zones de cria”, explica Brotons sobre la iniciativa legislativa.
A bord de l'Irifi o el nou Pequod
Luis Arguimbau és voluntari en Tursiops. Entusiasta de la mar com tot menorquí prototip, és un apassionat de les aventures a bord del veler Irifi, amb el qual, des de fa diversos anys, col·labora “en el que faci falta” amb els científics de Tursiops. “La veritat és que el meu inici en l'ONG va ser curiós. Em vaig assabentar del treball que feien per un reportatge i em vaig enamorar. Vaig contactar amb ells i em vaig posar a disposició per si podia ajudar-los en alguna cosa. Ja que ells són de Mallorca, els vaig oferir una mà amb la logística cada vegada que recalessin a l'illa. La meva sorpresa el primer any va ser quan Txema i Marga em van convidar a la campanya 'Mobby Mummy'. Des de llavors la relació amb ells és familiar, són com els meus germans”, compte.
La primera vegada que Luis va veure un catxalot va ser, segons les seves paraules, “espectacular”, i, des de llavors, va decidir convertir-se en un actiu militant de la causa de les balenes. Una cosa que podria sonar naïf en un altre context, però que en una illa com Menorca té una dimensió molt real i concreta: o es protegeix l'àrea de cria del trànsit marítim creixent o els catxalots perillen. “El que genera veure a aquests animals de prop és una cosa difícil d'explicar. Alguns són més grans que l'Irifi, que mesura gairebé 13 metres d'eslora. Veure aquestes aletes, observar Menorca de fons… Allí em vaig adonar que la majoria dels menorquins no tenim ni idea del que alberga la nostra mar i és difícil protegir o cuidar el que no es coneix. Per això cal aconseguir l'AMP”, explica Arguimbau.
El que genera veure a aquests animals de prop és una cosa difícil d'explicar. Alguns són més grans que l'Irifi, que mesura gairebé 13 metres d'eslora. Veure aquestes aletes, observar Menorca de fons… Allí em vaig adonar que la majoria dels menorquins no tenim ni idea del que alberga la nostra mar i és difícil protegir o cuidar el que no es coneix. Per això cal aconseguir l'Àrea Marítima Protegida
L'activitat humana en la zona de cria d'aquests animals no es redueix a l'excés de pressió nàutica, sinó també a la contaminació sonora i, per descomptat, a les escombraries. Segons compten els tripulants de l'Irifi, en els 15 dies que solen durar les campanyes solen recollir plàstics de tota mena, globus, llaunes i materials varis. “A més, està el potencial de la col·lisió. Cal pensar que les cries de catxalot no se submergeixen en la totalitat com les mares fins a ser adolescents. Mentre la mare busca menjar a 1.000 o 1.500 metres de profunditat, la cria es queda esperant i seguint-la des de superfície, amb moltes més possibilitats de col·lidir amb una embarcació”, raonen.
Entre Moby Dicky el capità Ahab existia un vincle que retrata de cos sencer la relació que fins a aquest moment s'havia construït entre la naturalesa i l'home: un antropocè fet de conquesta i de sotmetiment. Entre Txema Brotons i els catxalots passa una cosa similar i, al mateix temps, diametralment oposada. Un fil invisible uneix a la tripulació de l'Irifi amb aquests animals fins al punt de ser gairebé amics.
“Normalment no, però, a vegades, per diferents raons, sí que arribem a posar-los nom. Sobretot aquells exemplars als quals ens interessa donar seguiment. Hi ha una dada curiosa i és que l'aleta d'un catxalot és com el seu DNI, per dir-ho així. Cada vegada que se submergeixen la treuen i nosaltres la fotografiem per a saber el nombre de catxalots que hi ha. En 2023 vàrem fotografiar una femella que havíem albirat fa 21 anys, pràcticament en el mateix lloc que llavors. Aquestes són les seves aigües, és la seva casa”, reflexiona Luis Arguimbau.
L'aleta d'un catxalot és com el seu DNI. Cada vegada que se submergeixen la treuen i nosaltres la fotografiem per a saber el nombre de catxalots que hi ha. En 2023 vàrem fotografiar una femella que havíem albirat fa 21 anys, pràcticament en el mateix lloc que llavors. Aquestes són les seves aigües, és la seva casa
Potser convertir aquesta zona de la mar de Menorca en una Àrea Marítima Protegida no és només un gest de cura ambiental, sinó un acte poètic, una reconciliació amb els nostres mites. És tornar al cor de la història per a reescriure-la des de la cura i no des de la conquesta.
0