LLEGIR EN CASTELLÀ
Mix Manresa (Palma, 1967) somriu amb serenitat mentre saluda els transeünts que es creuen en el seu camí. Vesteix una samarreta grisa que proclama “Es Trenc is my family”. Més que una simple frase, és una declaració d'amor a la platja mallorquina icònica que representa les seves arrels, el seu refugi i el seu compromís amb l'entorn. Aquesta connexió amb la vida i amb la seva terra pren un sentit encara més profund quan se'n coneix la història: fa més de trenta anys, l'11 de maig de 1992, un tret fortuït d'un vigilant de seguretat —més imprudent que graciós— li va travessar el cos. La bala li va destrossar l'artèria subclàvia, li va perforar tots dos pulmons i li va fer perdre més de quatre litres de sang. Va sobreviure de miracle. Va passar vint-i-cinc dies a l'UCI i onze mesos ingressat a l'Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo. Des d'aleshores viu en cadira de rodes, amb una paraplegia que, malgrat tot, no ha aconseguit frenar el seu esperit ni el seu amor per la vida.
I és que aquell projectil no va detenir aquest geògraf de professió i aventurer de cor; al contrari, ho va impulsar a viure amb més força. Mix ha recorregut mig món a handbike, caiac o furgoneta, explorant llocs tan dispars com Cuba, Cambodja, Islàndia, Nova Zelanda, Índia o Japó. Ha creuat rius, selves i volcans imponents, desafiant els límits de la mobilitat amb una determinació indestructible. Ara, ja jubilat com a geògraf, es prepara per al proper gran repte: conquerir el sostre d'Àfrica, el Kilimanjaro, els seus gairebé 5.900 metres d'altitud, amb bicicleta adaptada. Aquest nou objectiu no ho fa només per ell, sinó per inspirar el món. “No he parat de rebre durant tota la meva vida; ara estic per donar”, afirma amb convicció mentre parla del seu amor per la vida, el seu compromís amb el medi ambient i el seu desig profund de contribuir i deixar empremta.
'Hatua': pas, avenç, progrés
Mix ho farà sense oxigen. Sense excuses. Sense por. El seu repte té nom: Hatua, una paraula suahili que significa “pas, avenç, progrés”. I això és exactament el que representa: un avenç valent cap al que a priori sembla impossible. El proper 6 de setembre iniciarà l'ascensió al Kilimanjaro acompanyat per un equip de trenta persones, entre elles una metgessa (Mireia Vicente, de l'Eurac), una infermera (Raquel Serra, de l'Hospital Nuestra Señora de Meritxell d'Andorra), dos operadors de càmeres (Josep Payeras i Eduard C. Manresa), vint-i-quatre portadors —cadascú limitat a carregar un màxim de 15 quilos, segons la normativa recent—. Serà un ascens amb ciència, cor i determinació. Un pas darrere l'altre, com pocs s'han atrevit a fer.
Set dies, mil metres de desnivell i un repte extrem
El pla d'ascens que Mix i el seu equip han traçat contempla set dies de travessia —o de rodament, si escau— amb jornades d'unes set hores diàries, excepte el darrer dia, que s'allargarà fins a les nou del matí. En comparació del temps que trigaria una persona a peu, el mallorquí dedicarà dues hores més per jornada, empenyent la seva bicicleta adaptada en un entorn extrem. La ruta inclou etapes de només cinc quilòmetres i d'altres de fins a dotze, però la distància no reflecteix la dificultat real: els desnivells poden arribar als mil metres, fet que converteix cada tram en una autèntica prova de resistència física i mental. Sortiran des de Moshi, als peus del Kilimanjaro, seguint la ruta Marangu, la més llarga, però amb menys pendent i amb refugis.
Els dos primers dies de ruta transcorreran per pista, ja que la zona tropical a la base del pic pot sorprendre amb pluges intenses. A partir del tercer dia, el paisatge canvia dràsticament: comença la regió volcànica, on el terreny es torna més inestable, amb grava solta que complica cada moviment. “El terra patina, t'enfonses i tot s'alenteix”, postil·la Mix.
Quan arribi al cim, el mallorquí serà el primer espanyol a aconseguir-ho, el tercer d'Europa i tot just el cinquè al món a assolir el cim del continent africà a handbike. Ho farà sobre una muntura amb tracció a les quatre rodes i un desenvolupament mecànic pensat per escalar com una cabra de muntanya: plat 22 i pinyó 42, cosa que Mix defineix com“molinet total per enfilar-se”. La bicicleta, adquirida de segona mà, es troba aquests dies a València, on s'està acabant d'ajustar per afrontar la aventura més gran de la seva vida.
Mix escalarà el Kilimanjaro sobre una muntura amb tracció a les quatre rodes i un desenvolupament mecànic pensat per a escalar com una cabra de muntanya
Prova extrema al laboratori: posar el cos al límit
Mix Manresa parla per a elDiario.es acabat d'aterrar de Bolzano, al nord d'Itàlia, després d'haver-se sotmès a un intens i exigent procés de simulació a l'EURAC, el prestigiós organisme europeu especialitzat en l'estudi de la fisiologia humana en condicions climàtiques extremes. En aquest entorn controlat —capaç de recrear des de temperatures de -60 °C fins a +60 °C, vents huracanats de 300 km/h o altituds de fins a 10.000 metres—, un equip multidisciplinari format per metges, neuròlegs, psicòlegs, fisiòlegs i nutricionistes ha portat el cos de Mix al límit. “Hi va haver un moment en què la meva saturació d'oxigen va caure al 70% i el cor se'm va disparar a 175 pulsacions. Però en menys d'un minut ja estava saturant al 100%”, explica.
La connexió amb aquest prestigiós centre va sorgir a través del doctor Enric Subirats, metge de muntanya i director de la Càtedra de Medicina de Muntanya, Medi Natural i Simulació Clínica de la Universitat de Girona, institució que manté una estreta col·laboració amb EURAC. Quan Mix li va escriure per primera vegada per demanar-li informació sobre ascensos a aquest bec, Subirats no ho va dubtar ni un instant. Li va respondre immediatament amb una frase que ho deia tot: “D'aquí ha de sortir un paper (comunicació científica). Això és fascinant!”. I així va ser com el repte esportiu de Manresa va començar també a esdevenir una valuosa experiència científica. I és que aquest viatge no només és una proesa física, sinó també un experiment científic d'alt nivell.
“Per molt fort que estigui de braços, al final estic movent cadenes musculars molt petites. I això, en altura, és un autèntic infern”, afegeix Mix, mentre rememora algunes de les seves sortides a Mallorca més lleugeres, com els seus ascensos al Castell de Santueri a l'alba, les seves jornades de cinc hores començant a les sis del matí —“perquè amb la calor, simplement et fundis— i recorreguts amb desnivells traïdorencs que es tornen relliscosos quan plou. Sempre només. Completament només. ”Ningú vol acompanyar-me a les sis del matí“, comenta entre riures aquest avesat aventurer amb la complicitat de qui ja està acostumat a obrir camí sense esperar companyia.
Per molt fort que estigui de braços, al final estic movent cadenes musculars molt petites. I això, en altura, és un autèntic infern
Sierra Nevada, última parada abans del Kilimanjaro
Abans d'emprendre el repte potser més gran de la seva vida, Mix Manresa inicia aquest dissabte una etapa crucial de preparació: tres setmanes intenses d'entrenament en altura a Sierra Nevada, un enclavament idoni per afinar cos i ment abans de l'ascens al Kilimanjaro. Durant aquest temps, viurà i s'entrenarà a 3.500 metres d'altitud, a la carretera més alta d'Europa accessible amb bicicleta. “És aquí, a l'alçada, on realment et transformes físicament”, afirma convençut. La combinació de resistència, adaptació i esforç diari és clau per enfrontar-se als reptes exigents que l'esperen a l'Àfrica. Tota la magnitud del projecte -el desplegament mediàtic, la logística, els patrocinis, l'enregistrament del documental- no poden distreure l'esportista del més important: preparar-se per resistir, ascendir i conquerir el sostre d'Àfrica. Com li va recordar fa uns dies el seu preparador físic, el reconegut Joan Forcades —sí, el mateix que va entrenar Rafa Nadal—:“Mix, tu ara ets per entrenar, menjar i descansar bé”.
“Tothom ha volgut formar part del projecte. Suma valors i emociona”, diu amb entusiasme Andrés López, productor de Leitmotiv, responsable juntament amb Bort Films (dirigida per Eduard C. Manresa) del documental a 4K Hatua, que s'estrenarà a finals d'any. Les dues productores estan en converses amb TVE i IB3 amb l'objectiu d'emetre un diari d'etapa durant l'ascensió al Kilimanjaro, prevista del 6 al 13 de setembre.
“Mix té la capacitat d'ajudar molta gent, és una persona de llum compromesa amb el medi ambient i amb intenció d'ajudar els més necessitats”, afegeix López, amb una admiració que no amaga. Així mateix comenta: “Vull que la gent vegi del que és capaç de fer; que ha superat un munt de barreres. És un model d'inspiració per a molta gent i, ara, amb l'estudi mèdic de resistència per a una persona amb lesions medul·lars sotmesa a altura com el que se'n farà i que reflectirem al documental, doncs també serà molt interessant aquesta anàlisi”.
Mix és una persona de llum compromesa amb el medi ambient i amb intenció d'ajudar als més necessitats. Vull que la gent vegi del que és capaç de fer; que ha superat un munt de barreres. És un model d'inspiració per a molta gent
D'altra banda, Mix també ha demanat consell i assessorament a quatre companys més que com ell van en bicicleta adaptada i han ascendit el Kilimanjaro. Com a Sebastián Carrasco, Zuko, que es va quedar en cadira després d'una caiguda alpina, o l'anglesa Karen Darke, una noia que viu a cavall entre Mallorca i Escòcia, amb lesió medul·lar i en cadira de rodes, que també va pujar el cim i va recomanar a l'aventurer mallorquí que vigilés la inflor de les cames durant l'ascens.
Onada de col·laboració
Des del primer moment, aquest projecte ha despertat una onada de suport i admiració. Són molts els que han volgut formar part d'aquesta aventura històrica i això es reflecteix en el gran nombre d'empreses que s'han bolcat com a patrocinadors. HM Hotels, Foracorda, Almacenes Femenías, Cantàbria Labs i Megabar són només alguns dels noms que han apostat per aquest repte esportiu i sobretot de superació.
L'alimentació de Mix Manresa durant el temps que estigui en moviment inclourà barretes ecològiques de MegaBar (empresa de Lloseta) i cinc litres de líquids diaris, amb hidratació cada vint minuts, que ajudarà també al mal d'alçada. Així mateix, vestirà amb capes tèrmiques i serà monitoritzat per la infermera Raquel Serra, que haurà de controlar els seus peus per risc de congelació a la darrera fase de pujada. El projecte, parcialment finançat per crowdfunding i que es pot trobar a GoFundMe Hatua Handbike Project, necessita encara 1.000 euros per a permisos de dron. Per part seva, els trenta integrants de l'ascens calçaran esportives de la marca Normal, la firma de l'ultrarunner Kilian Jornet, que ostenta el rècord d'ascens i descens del Kilimanjaro en 7 hores i 14 minuts.
Dit això, aquesta història no és només la d'un esportista que vol assolir el cim del Kilimanjaro. És, per damunt de tot, el relat de qualsevol que alguna vegada s'ha sentit limitat, trencat o vulnerable i tot i així ha decidit tirar endavant. Pas a pas. Amb por, amb dubtes, amb dolor, però també amb convicció. Hatua a Hatua, com diu el títol d'aquesta proesa.