LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Suprem ha absolt un home d'una pena 7 anys de presó per abús sexual perquè considera que la declaració de la denunciant sense més proves que la corroborin no és suficient per condemnar-lo. Davant el dubte raonable, anul·la els fets provats que deien que s'havia aprofitat que la dona estava “completament desorientada” per mantenir relacions, perquè ella “no va expressar res en un primer moment sobre la seva negativa, pogués ser o no per la ingesta alcohòlica”.
Els magistrats anul·len la condemna imposada per l'Audiència Provincial de Palma i avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Balearrs. Adopten aquesta decisió en estimar el recurs de cassació que va presentar l'home perquè considera que s'havia vulnerat el dret a la presumpció d'innocència.
“Modifiquem el relat fàctic de la sentència recorreguda, en el sentit de no considerar-se provat que (l'acusat) mantingués relacions sexuals sense consentiment de la denunciant, o almenys fora de qualsevol dubte raonable”, assenyalen a la sentència.
El Suprem es recolza en les declaracions de diversos testimonis, “particularment” en allò expressat per una amiga de l'acusat i de la denunciant que va assegurar en el judici que la presumpta víctima li havia dit que no havia estat forçada a mantenir relacions sexuals i que en cap moment li va dir res sobre la “falta de consentiment”.
“Tot això ens porta a la conclusió que hi ha un dubte raonable que acompanya també (...) allò que s'ha expressat en la mateixa declaració de (la denunciant) que, dit sigui de pas, amb prou feines s'entén, poc o gens, ja que està sotmesa a un intens estrès, no sent intel·ligible les seves declaracions”, afegeix el tribunal.
Els magistrats absolen l'acusat a l'entendre que es va vulnerar la presumpció d'innocència, “doncs ni hi ha corroboracions (...) i les referides testificals ofereixen un dubte més que raonable per no tenir completament segur l'esdeveniment que narren els fets provats”.
Fets anul·lats: estava desorientada i sense poder resistir-se
Els fets en qüestió -ara anul·lats- es remunten a una matinada del setembre del 2018 en què l'acusat i la denunciant van consumir alcohol i cànnabis, primer a la sortida d'una discoteca i després al Passeig Marítim de Palma.
Segons la sentència recorreguda, “el consum d'aquestes substàncies va provocar que (la denunciant) se sentís indisposada, davant la qual cosa el processat es va oferir a portar a un lloc on pogués descansar”. Tots dos van anar a un “edifici abandonat” i una vegada allà l'acusat va tombar la noia en un matalàs.
“Aprofitant” que ella es trobava “completament desorientada”, “sense forces” i sense possibilitat “d'oferir resistència”, ell va mantenir relacions sexuals amb ella “malgrat que ella no parava de dir-li que no volia”. Després d'allò, la noia es va quedar adormida.
Hores més tard, “aprofitant” que ella seguia dormint i tenia “afectades encara les seves facultats per la prèvia ingesta d'alcohol”, ell va tornar a penetrar-la. “Quan aquesta va despertar i va comprovar que no utilitzava preservatiu, va demanar al processat que no ejaculés al seu interior, petició a què el processat va fer cas omís”, afegeix el relat ara anul·lat.
No va ser fins després que la denunciant va aconseguir sortir de l'edifici pel seu propi peu, però acompanyada de l'acusat. Un cop a casa, ella no va avisar del que havia passat als seus pares, però sí que ho va comentar per telèfon a una amiga, que la va convèncer d'anar a l'hospital i posteriorment denunciar els fets.
No consta falta de consentiment
L'acusat va portar el cas davant el Suprem en entendre, entre altres qüestions, que s'havia vulnerat el dret a la presumpció d'innocència. L'alt tribunal li dóna la raó perquè considera que en els fets provats no consta que la denunciant expressés aquella matinada la seva falta de consentiment per mantenir relacions sexuals.
La Sala Penal subratlla que la jove li va dir a l'acusat que “tot estava bé”. “La denunciant va explicar que, com que tenia por que el processat no la deixés sortir de casa, li va dir que estava tot bé, i va haver de posar bona cara al processat, com passa a les pel·lícules, per por que aquest li pogués fer alguna cosa”, assenyala ara el Suprem per a més incidir que l'acusat la va acompanyar a la parada de l'automòbil.
Els magistrats insisteixen que “consta que la denunciant no va expressar res en un primer moment sobre la seva negativa, pogués ser, o no, per la ingesta alcohòlica”. I afegeix que “tampoc res no diu a la segona seqüència, després de quedar-se a dormir amb el denunciat, encara que ho explica 'per por', però, en qualsevol cas, és un fet provat que li diu que tot està bé, i permet que l'acompanyi fins a l'autobús”.
Al fil, el tribunal recalca que “hi ha testimonis que van veure aquest comiat, i altres que van testificar el beneplàcit per part d'aquella que tot estava bé”.
No n'hi ha prou amb la mera declaració de la denunciant
El Suprem incideix que, encara que la seva jurisprudència declara que la declaració de la denunciant pot ser “prova hàbil per desvirtuar la presumpció d'innocència”, això no significa que “amb aquesta declaració quedi automàticament desvirtuada” aquesta presumpció d'innocència.
La Sala Penal recorda que “no n'hi ha prou amb la mera afirmació de confiança amb la declaració testimonial quan apareix com a prova única”. “L'afirmació ha d'anar acompanyada d'una argumentació, ja que aquesta ha de ser raonable perquè està recolzada en determinades dades o circumstàncies”, afegeix.
Els magistrats expliquen que “l'exigència d'una fonamentació objectivament racional de la sentència fa impossible recolzar una condemna sobre la base de la mera 'creença' a la paraula del testimoni, a manera d'un acte cec de fe”. “No n'hi ha prou de 'creure-s'ho', cal explicar per què és objectiva i racionalment creïble”, apunten.
En aquest cas, el tribunal considera que els informes mèdics sobre el material genètic trobat en la denunciant no poden ser un “element corroborador” de la seva declaració, perquè el que està en dubte no és si va haver-hi o no relacions sexuals, sinó el fet que anessin o no consentides per la dona, “en trobar-se beguda o drogada, descartant qualsevol tipus de força, violència o intimidació”.
Els magistrats tampoc consideren que la declaració de l'amiga a qui la denunciant va trucar l'endemà al matí dels fets per dir-li que l'acusat la va violar prou per corroborar la seva versió.
“No és una prova que corrobori res, primer perquè és merament referencial, però és que la referència que expressa és molt equívoca, ja que la denunciant no es va referir a res a qualsevol tipus de forçament o violació, sinó a l'existència d'ingesta alcohòlica, i perquè tampoc li va impedir marxar d'aquell lloc”, argumenta.
“I, sobretot, hi ha tres testimonis, la declaració dels quals consta al sumari, que ofereixen dubtes molt significatius de l'abast del sostingut per (la denunciant)”, apunta el tribunal. Un d'ells, que els va veure de camí al bus, va assegurar que la noia no estava ansiosa ni nerviosa, que “anaven fins i tot rient”. Els altres dos testimonis van apuntar que els havien vist ballar aquella nit sense problemes a la discoteca.