De temple del cel·luloide a caserna: Palma reconverteix una de les seves mítiques sales de cinema en una comissaria de policia

L'Ajuntament de Palma reconvertirà una de les seves mítiques sales de cinema, el Metropolitan, en un nou espai multiusos que inclourà una comissaria de policia, una biblioteca, un centre de dia i una oficina d'atenció a la ciutadania. L'antic complex cinematogràfic va tancar les portes el 2011, més de seixanta anys després que, el 1944, fos inaugurat per l'empresari Antonio Servera.

L'alcalde de Palma, Jaime Martínez (PP), ha anunciat aquest dimecres les novetats que proposa el Consistori per a aquest nou equipament ubicat a Pere Garau, que als anys seixanta va arribar a convertir-se en la barriada amb més sales de cinema -juntament amb el Metropolitan s'ubicaven, entre d'altres, l'Hispània, el Fantasio i els Chaplin-. Tradicional refugi de la classe obrera, és en l'actualitat una de les zones de l'extraradi de Palma més afectades per l'especulació immobiliària, la voracitat dels fons d'inversió i la polarització econòmica.

Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, l'alcalde va explicar que el concurs d'idees per al projecte ja ha començat i es tancarà el 15 de desembre. Es preveu que la iniciativa guanyadora s'anunciï abans de finals d'any.

Martínez ha explicat que la nova comissaria, d'aproximadament 300 metres quadrats, tindrà 30 agents que treballaran “d'acord amb el compromís del govern municipal amb la responsabilitat cívica i la seguretat de la ciutat”.

Durant dècades, Pere Garau ha estat el barri més densament poblat de la capital balear, amb un 40% dels seus residents de fora de la UE, majoritàriament de la Xina i Bolívia.

Tot i haver aconseguit durant anys mantenir-se immune a la pressió del turisme i la mercantilització urbana, convertint-se en un dels barris acollidors per a aquells que no es podien permetre viure al cor de Palma, Pere Garau ha vist com els seus residents, incapaços de fer front als preus exorbitants de l'habitatge, han estat finalment expulsats i substituïts per estrangers rics —principalment d'Alemanya i del nord d'Europa—, mentre que grans grups d'inversió —principalment suecs, francesos i alemanys— s'han estes pels seus carrers a la recerca del màxim rendiment.

El cinema amb la pantalla més gran de Mallorca

Pel que fa al Metropolitan, va obrir les seves portes el 1944 com a cinema Metropol. El 1966, la decoració de la sala va ser renovada, igual que les seves butaques i els seus equips d'àudio i imatge. També va canviar el seu nom, sent rebatejat com Metropolitan Palace, on van ser projectades pel·lícules com Grease, Tiburón, Terremoto i La guerra de les Galàxies.

Als anys vuitanta, el Metropolitan es va reconvertir en una sala multicines. Des del 1988 comptava amb la pantalla més gran de Mallorca i va quedar dividit en cinc sales. Tot i això, amb l'arribada dels VHS, un nou tipus d'establiment va entrar en voga, els videoclubs, inicialment concebuts com a punts de venda de pel·lícules, optant ràpidament pel lloguer i les quotes de subscripció. Aquests locals es convertirien així en el nou refugi dels amants del cel·luloide i la majoria de sales de cinema es va veure abocada a introduir tota mena de reformes i innovacions tecnològiques per poder sobreviure, amb la paradoxa que, tot just uns anys abans, l'obertura de nous cinemes, com el Versalles, el 1979, i els històrics Chaplin, en 1978, havia convertit Palma a la ciutat espanyola amb un major nombre de sales d'estrena.

El 2011, els propietaris del Metropolitan van anunciar el seu tancament 'per vacances'. Menys d'una setmana després, es va confirmar la clausura definitiva després de veure's eclipsat amb l'arribada dels grans centres d'oci i els nous complexos cinematogràfics dotats de l'última tecnologia, com ara l'Ocimax i el Festival Park.

El mes de març passat, l'Ajuntament de Palma va comprar els antics cinemes Metropolitan i dos locals per valor de 3,6 milions d'euros, recuperant un espai que feia més de 14 anys que estava abandonat.

Des d'aleshores, ha subratllat l'alcalde, el Consistori ha treballat de manera intensa perquè “aquest gran projecte de Ciutat” sigui com més aviat millor una realitat. Es tracta d´una iniciativa que, com ha assenyalat, ha obtingut la declaració d´inversió d´interès autonòmic per part del Govern balear “per la importància que té i perquè és un equipament urgent des de fa molts anys”.