“Treballar i no poder viure”: l’habitatge posa a prova els drets conquerits amb la democràcia

Representants dels àmbits universitari, sindical i empresarial, així com de la creació de continguts, han reflexionat sobre els riscos que afronten la democràcia, els drets i les llibertats en la trobada “Democràcia, drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al Café a Tres Bandas de Palma. La crisi de l’habitatge, la precarització laboral i la capacitat de la ciutadania per frenar els retrocessos democràtics han centrat la primera taula rodona de la trobada. Els participants han denunciat que s’hagi normalitzat “treballar i no poder viure”, han reclamat que l’habitatge quedi al marge de l’especulació i han explicat com les reivindicacions socials poden convertir-se en lleis i quines majories parlamentàries permeten modificar-les.

Abans de donar pas a les taules rodones, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha reivindicat la llibertat d’expressió com un dels pilars de la democràcia i ha recordat que drets que avui formen part de la vida quotidiana, com casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics, són conquestes històriques que no sempre han existit. Així mateix, ha advertit que no són irreversibles i que no s’han de donar per garantits.

“Tenim drets, tenim llibertats, ens podem casar, divorciar, anar a una escola pública, utilitzar els serveis públics i sembla que, com que formen part de la nostra vida quotidiana, no els donam prou valor. Com la llei de la gravetat, sembla que sempre hagin estat aquí, però, en el moment actual, els hem de donar més rellevància que mai, perquè també els podem perdre”, ha assenyalat durant l’obertura de la trobada.

En la seva intervenció, Galvín ha subratllat que la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que també implica defensar els drets, exercir les llibertats i assumir responsabilitats col·lectives. En aquest sentit, ha valorat el paper de les mobilitzacions socials i sindicals a l’hora d’impulsar canvis polítics i legislatius, i ha fet referència a les protestes sorgides arran de la mort i el desnonament de Maricarmen com a exemple de la capacitat de la ciutadania per influir en les institucions. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, tot insistint que els avenços democràtics no provenen únicament de les institucions, sinó també de la pressió que exerceix la societat.

Després de la inauguració de la jornada, la periodista ha moderat la primera taula rodona, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits”, en què han participat Amir Al Hasani Maturano, professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Elena Reinés, periodista, cocreadora de Woke Up News i creadora de contingut, i Pedro Homar, secretari general d’UGT a les Balears.

El poder de la protesta social

L’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid ha centrat bona part de la taula rodona. Sobre aquesta qüestió, Reinés ha relatat la seva pròpia experiència en la mobilització, en què ha destacat la presència de joves i de persones amb sensibilitats polítiques diverses, i ha defensat que la protesta respon a un malestar social acumulat davant les dificultats per accedir a un habitatge digne. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha manifestat. Reinés ha criticat que s’hagi assumit com a habitual que el lloguer absorbeixi la meitat del sou o que les persones hagin de compartir pis per motius econòmics, fins i tot a edats en què esperaven poder viure de manera independent.

La comunicadora ha assenyalat que l’acampada també qüestiona la idea que la joventut estigui desmobilitzada i n’ha destacat la capacitat d’organització. A diferència del 15M, que va sorgir de manera espontània, ha explicat que la protesta actual compta amb persones vinculades a sindicats, partits i organitzacions juvenils. La periodista ha descrit una acampada autogestionada, amb comissions, activitats culturals i una xarxa de solidaritat que proporciona aliments, medicaments i material.

També ha denunciat la resposta policial a les mobilitzacions i ha defensat que els participants han intentat mantenir una actitud pacífica davant les provocacions. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit, tot qüestionant la solidesa d’un sistema que, a parer seu, també s’ha d’avaluar per la seva resposta a la protesta social.

El paper històric dels sindicats

Per la seva banda, Homar ha reivindicat el paper històric dels sindicats en la conquesta de drets laborals i en la negociació col·lectiva. En aquest sentit, ha explicat que l’organització dels treballadors permet defensar interessos comuns davant les empreses i ha recordat que la vaga forma part de les eines legítimes de pressió quan no s’arriba a un acord. Com a exemple, ha fet referència a les negociacions del conveni d’hostaleria a les Balears i a la capacitat dels advertiments de vaga per afavorir millores laborals. Homar ha insistit que l’acció sindical no s’ha de limitar a les condicions de treball, sinó que també ha d’afrontar els problemes socials que afecten la vida quotidiana dels treballadors.

El responsable d’UGT ha situat l’accés a l’habitatge entre les principals emergències socials i ha defensat que els salaris i els convenis no basten per garantir una vida digna quan el cost de l’habitatge es dispara. En aquesta línia, ha descrit una situació en què treballadors de l’hostaleria es veuen obligats a compartir pis i, fins i tot, habitació, i ha reclamat que l’habitatge deixi de tractar-se com un bé de consum sotmès a l’especulació.

Pel que fa a la vaga general convocada per a l’11 de novembre, el sindicalista l’ha presentada com una protesta contra una situació que considera insostenible per a les economies familiars. “Cal treure l’habitatge dels fons d’inversió, de la concepció de bé de consum”, ha defensat, tot reclamant una intervenció en el mercat que permeti recuperar l’accés a l’habitatge.

El recorregut parlamentari dels drets

La taula també ha abordat com les reivindicacions socials poden transformar-se en normes jurídiques. A preguntes de Galvín, el professor Amir Al Hasani Maturano ha explicat que els drets fonamentals estan reconeguts en la Constitució i en tractats internacionals, tot i que el seu desplegament concret pot requerir lleis específiques. En el cas de les lleis orgàniques, que s’utilitzen per regular matèries vinculades als drets fonamentals –com l’avortament, l’eutanàsia i el divorci–, és necessària la majoria absoluta al Congrés. Al Hasani ha advertit que el reconeixement d’un dret no garanteix, per si mateix, que les demandes socials es materialitzin en polítiques públiques. També ha assenyalat que les reivindicacions ciutadanes i els compromisos inclosos en els programes polítics són alguns dels motors que poden impulsar canvis legislatius.

Tal com ha assenyalat durant la seva intervenció, convertir una reivindicació en llei és un procés llarg que pot durar entre set i nou mesos de mitjana, i fins i tot arribar a un any. La tramitació comença habitualment amb l’estudi del text en comissió, on es presenten i debaten esmenes, abans de passar al ple del Congrés. Després, la iniciativa arriba al Senat, que pot introduir-hi modificacions o vetar-la, fet que obliga a retornar-la al Congrés per resoldre les discrepàncies. Un cop completat el procediment, la norma se sanciona i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Pel que fa a l’habitatge, Al Hasani ha advertit que aquest ocupa una posició secundària en la Constitució espanyola, que no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica. El professor de Dret Constitucional ha explicat que aquesta formulació limita les possibilitats d’exigir-ne el compliment davant els tribunals i deixa en mans dels poders públics l’obligació de promoure polítiques per facilitar l’accés a un habitatge digne. A parer seu, hauria estat desitjable atorgar-li una protecció constitucional més gran.

Joventut i extrema dreta

El debat també ha abordat l’auge dels discursos d’extrema dreta entre una part de la joventut. En aquest sentit, Homar ha vinculat l’exhibició de símbols franquistes i l’auge dels missatges d’odi amb la polarització i la manca de reflexió alimentades pels algorismes de les xarxes socials. Elena Reinés, per la seva banda, ha rebutjat que es responsabilitzi únicament els joves i ha assenyalat el deute pendent amb la memòria històrica, també dins el sistema educatiu. “Jo no vaig estudiar res del franquisme a l’escola”, ha recordat, abans d’atribuir als adults la responsabilitat pels silencis sobre la dictadura.

Reinés també ha relacionat l’apropament d’alguns joves a la dreta amb la precarització laboral i les dificultats per accedir a un habitatge. En aquest sentit, ha advertit que molts s’han incorporat al mercat laboral amb salaris insuficients per fer front als lloguers i ha reivindicat la necessitat d’anar més enllà de les etiquetes ideològiques per entendre la seva situació. També ha retret a l’esquerra que durant anys hagi desatès les xarxes socials, malgrat el seu paper central com a canal d’informació per a les noves generacions, mentre els discursos d’ultradreta han guanyat presència a través de creadors de contingut i altres referents digitals.

Al Hasani ha coincidit que el fenomen no es pot atribuir exclusivament als joves. Ha assenyalat la influència de les grans plataformes tecnològiques, la circulació de desinformació i la dificultat per contrarestar missatges simplificats que apel·len a les emocions. També ha qüestionat que els partits tradicionals, tant liberals com socialdemòcrates, no hagin sabut adaptar-se als nous canals de comunicació ni hagin donat prou prioritat a les polítiques adreçades a la joventut. El repte, ha conclòs, no és tant identificar el problema com trobar respostes eficaces per defensar els valors democràtics.

Un cop acabada la taula rodona, el divulgador científic Albert Xamena, conegut a les xarxes socials com a Entre Fones i Neurones, ha fet de mestre de cerimònies d’un trivial sobre la Constitució, que ha comptat amb un premi sorpresa. A continuació, ha començat la segona taula de la jornada, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, conduïda pel periodista i col·laborador d’elDiario.es Pablo Sierra del Sol.