eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Alicia Fàbregas

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 0

Les paraules de Budapest

“I recorda, mai estàs en alguna part que no tingui un nom […] –sempre romans en una o una altra paraula: mai vista, fa temps oblidada-, una paraula que alguna vegada va ser escrita per primera vegada. Sempre estem en paraules”, escriu Cees Nooteboom a El desviament a Santiago.

Una gran descripció que a Budapest es queda curta. Què passa amb el buit que provoca no entendre la paraula on estàs? Què passa amb aquest precipici que es crea entre el significat i el significant? No pots llavors veure amb nitidesa el que tens davant teu? Aquest precipici obre una bretxa en la nostra capacitat d'observar i aprehendre. Un petit terratrèmol intern que resulta desestabilitzador però que genera addicció alhora. Això és el que se sent pensant en la descripció de Nooteboom i caminant per Budapest, on la majoria de plaques de monuments, llocs emblemàtics i demés estan només en hongarès.

Seguir leyendo »

Las palabras de Budapest

“Y recuerda, nunca estás en alguna parte que no tenga un nombre […] –siempre permaneces en una u otra palabra: nunca vista, hace tiempo olvidada-, una palabra que alguna vez fue escrita por primera vez. Siempre estamos en palabras”, escribe Cees Nooteboom en El desvío a Santiago.

Una gran descripción que en Budapest se queda corta. ¿Qué pasa con el vacío que provoca no entender la palabra dónde estás? ¿Qué pasa con ese precipicio que se crea entre el significado y el significante? ¿No puedes entonces ver con nitidez lo que tienes ante ti? Ese precipicio abre una brecha en nuestra capacidad de observar y aprehender. Un pequeño terremoto interno que resulta desestabilizador pero adictivo a la vez. Eso es lo que se siente pensando en la descripción de Nooteboom y caminando por Budapest, donde la mayoría de placas de monumentos, lugares emblemáticos y demás están únicamente en húngaro.

Seguir leyendo »

El perfume de Catalina de Médici y los tres David de Michelangelo

A veces algunos rincones engañan. Tras una pequeña entrada que pasa desapercibida se encuentra en Florencia un lugar con siglos de historia, increíblemente bien conservado y cuidado, que ofrece todavía hoy algunos productos que se remontan a la era de la revolución científica, al s.XVII, e incluso a centenares de años atrás. Un espacio que sigue exhalando el aliento de la sabiduría de los frailes dominicos. Un rincón que nos permite, por ejemplo, acercarnos con la imaginación al cuello de Catalina de Médici, la reina consorte de Francia, y respirar su fragancia, poniéndonos unas gotas del Acqua della Regina, que ella patentó y puso de moda en muchas cortes. Porque sí, ya en el s.XVI los personajes más notorios de la sociedad apostaban por el negocio de los perfumes y el humanismo también promovía el arte de las fragancias.

Se trata de la Officina Profumo-Farmaceutica di Santa Maria Novella, la perfumería-farmacia más antigua de Europa.

Seguir leyendo »

El perfum de Caterina de Mèdici i els tres David de Michelangelo

De vegades alguns racons enganyen. Darrere d'una petita entrada que passa desapercebuda es troba a Florència un indret amb segles d'història, increïblement ben conservat i cuidat, que ofereix encara avui alguns productes que es remunten a l'era de la revolució científica, al s.XVII, i fins i tot a centenars d'anys enrere. Un espai que segueix exhalant l'alè de la saviesa dels frares dominics. Un racó que ens permet, per exemple, acostar-nos amb la imaginació al coll de Caterina de Mèdici, la reina consort de França, i respirar la seva fragància, posant-nos unes gotes de l' Acqua della Regina, que ella va patentar i va posar de moda en moltes corts. Perquè sí, ja en el s.XVI els personatges més notoris de la societat apostaven pel negoci dels perfums i l'humanisme també promovia l'art de les fragàncies.

Es tracta de l'Officina Profumo-Farmaceutica di Santa Maria Novella, la perfumeria-farmàcia més antiga d'Europa.

Seguir leyendo »

Artistas, peregrinaciones gitanas y la opulencia de los papas, en la Provenza

Vestigios romanos, villas medievales, luchas papales y una naturaleza para ser disfrutada se conjugan en el sur de Francia, en la Provenza. Seguramente todo ese atractivo sensorial y cultural, además de gastronómico, con una gran variedad de quesos y vinos, es lo que sedujo a varios artistas que se enamoraron de esta zona, como Van Gogh, Picasso o Cézanne.

Igual algo de esa magia es lo que ha convertido a una de sus poblaciones en un lugar místico que recibe el mayor peregrinaje gitano de Europa. Miles de kalé, lovari, sinti, kalderash y manouche de todas partes del mundo llegan el 24 de mayo a Saintes-Maries de la Mer para rendir homenaje a su patrona, Santa Sara Kali, la virgen negra. Durante el año está guardada en la cripta de la Iglesia Nôtre Dame de la Mer, un templo fortificado, cubierta de mantos de diferentes colores que los gitanos le confeccionan como ofrenda. El 24 la sacan en una gran fiesta y, en procesión, la llevan hasta el mar, una playa de dunas que se conserva todavía bastante virgen y que pertenece al parque natural de la Camarga, y allí acaban muchos metidos en el agua.

Seguir leyendo »

Artistes, peregrinacions gitanes i l'opulència dels papes, a la Provença

Vestigis romans, viles medievals, lluites papals i una naturalesa per ser gaudida es conjuguen al sud de França, a la Provença. Segurament tot aquest atractiu sensorial i cultural, a més de gastronòmic -amb una gran varietat de formatges i vins-, és el que va seduir diversos artistes que es van enamorar d'aquesta zona, com Van Gogh, Picasso o Cézanne.

Igual una mica d'aquesta màgia és el que ha convertit a una de les seves poblacions en un lloc místic que rep el major pelegrinatge gitano d'Europa. Milers de kalé, lovari, sinti, kalderash i manouche de tot arreu del món arriben el 24 de maig a Saintes-Maries de la Mer per retre homenatge a la seva patrona, Santa Sara Kali, la verge negra. Durant l'any està guardada a la cripta de l'Església Nôtre Dame de la Mer, un temple fortificat, coberta de mantells de diferents colors que els gitanos li confeccionen com a ofrena. El 24 la treuen en una gran festa i, en processó, la porten fins al mar, una platja de dunes que es conserva encara bastant verge i allí acaben molts ficats a l'aigua.

Seguir leyendo »

La Toscana, escenari d'una secreta guerra entre templers i assassins

Diu la història que des de fa 2000 anys es lliura una guerra secreta entre assassins i templaris, dos bàndols enfrontats que busquen canviar el curs de la humanitat. Un relat fosc que té com a escenari un dels llocs més bells d'Itàlia: la Toscana.

Els templers pretenen crear un món on regni la moral cristiana i tots els ciutadans estiguin sotmesos al seu ferri control. L'Ordre dels Assassins creu que els homes haurien de regir-se pel lliure albir i no estar dominats per un poder tan dur i lluitaran fins a la mort per aconseguir-ho. Aquesta és la narració en la qual es basa el famós videojoc Assassin’s Creed, els còmics i la pel·lícula que es va estrenar el passat 2016. A través dels seus personatges i dels camins que han d'anar prenent, la saga ens transporta a diferents llocs i ens explica la seva història.

Seguir leyendo »

La Toscana, escenario de una secreta guerra entre templarios y asesinos

Cuenta la historia que desde hace 2000 años se libra una guerra secreta entre asesinos y templarios, dos bandos enfrentados que buscan cambiar el curso de la humanidad. Un relato oscuro que tiene como escenario uno de los sitios más bellos de Italia: la Toscana.

Los templarios pretenden crear un mundo donde reine la moral cristiana y todos los ciudadanos estén sometidos a su férreo control. La Orden de los Asesinos cree que los hombres deberían regirse por el libre albedrío y no estar dominados por un poder tan duro y lucharán hasta la muerte para conseguirlo. Esa es la narración en la que se basa el famoso videojuego Assassin’s Creed, los cómics y la película que se estrenó el pasado 2016. A través de sus personajes y de los caminos que deben ir tomando, la saga nos transporta a diferentes lugares y nos explica su historia.

Seguir leyendo »

El rey Arturo y el lujo artístico de Cornualles

Se dice que frente a los acantilados de la costa de Cornualles, donde rompen las olas del Atlántico, vivió un rey que con la ayuda de un mago, de una espada invencible y de un séquito de caballeros valientes y fieles pasó a la historia como un héroe. Quedó inmortalizado en poemas y sus hazañas pasaron de boca en boca como sucedía con las figuras mitológicas. Es la leyenda del rey Arturo y los Caballeros de la Mesa Redonda, que los escritos sitúan en el castillo de Tintagel.

Todavía no se ha podido confirmar de una forma irrefutable su existencia, pero en el 2016, unos hallazgos arqueológicos demostraban que muy cerca de Tintagel se había alzado durante lo que los ingleses llaman los años oscuros, en el siglo VI, una importante construcción y que es allí donde podría haber vivido ese héroe de leyenda. Las características de ese palacio encajan a la perfección con las que describía el clérigo galés Geoffrey de Monmouth en su Historia Regum Britanniae (Historia de los reyes de Bretaña), los primeros escritos donde se habla de las heroicas hazañas del rey, de su acompañante Merlín, de la poderosa Excalibur y del resto de personajes.

Seguir leyendo »

El rei Artur i el luxe artístic de Cornualla

Es diu que davant dels penya-segats de la costa de Cornualla, on trenquen les onades de l'Atlàntic, va viure un rei que amb l'ajuda d'un mag, d'una espasa invencible i d'un sèquit de cavallers valents i fidels va passar a la història com un heroi. Va quedar immortalitzat en poemes i les seves gestes van passar de boca en boca com succeïa amb les figures mitològiques. És la llegenda del rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona, que els escrits situen al castell de Tintagel.

Encara no s'ha pogut confirmar d'una forma irrefutable la seva existència, però al 2016, unes troballes arqueològiques demostraven que molt a prop de Tintagel s'havia alçat durant el que els anglesos anomenen els anys foscos, al segle VI, una important construcció i que és allà on podria haver viscut aquest heroi de llegenda. Les característiques d'aquest palau encaixen a la perfecció amb les que descrivia el clergue galés Geoffrey de Monmouth en la seva Història Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya), els primers escrits on es parla de les heroiques gestes del rei, del seu acompanyant Merlí, de la poderosa Excalibur i de la resta de personatges.

Seguir leyendo »