Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Artistes, peregrinacions gitanes i l'opulència dels papes, a la Provença

Platja de dunes a Saintes-Maries de la Mer.

Vestigis romans, viles medievals, lluites papals i una naturalesa per ser gaudida es conjuguen al sud de França, a la Provença. Segurament tot aquest atractiu sensorial i cultural, a més de gastronòmic -amb una gran varietat de formatges i vins-, és el que va seduir diversos artistes que es van enamorar d'aquesta zona, com Van Gogh, Picasso o Cézanne.

El pelegrinatge gitano

Igual una mica d'aquesta màgia és el que ha convertit a una de les seves poblacions en un lloc místic que rep el major pelegrinatge gitano d'Europa. Milers de kalé, lovari, sinti, kalderash i manouche de tot arreu del món arriben el 24 de maig a Saintes-Maries de la Mer per retre homenatge a la seva patrona, Santa Sara Kali, la verge negra. Durant l'any està guardada a la cripta de l'Església Nôtre Dame de la Mer, un temple fortificat, coberta de mantells de diferents colors que els gitanos li confeccionen com a ofrena. El 24 la treuen en una gran festa i, en processó, la porten fins al mar, una platja de dunes que es conserva encara bastant verge i allí acaben molts ficats a l'aigua.

El nom de Saintes-Maries de la Mer, santes maries del mar, prové d'una llegenda que diu que María Salomé i María Jacobé, juntament amb la seva esclava Sara, van arribar allà en vaixell després d'un llarg viatge des de la Terra Santa, fugint dels atacs contra els cristians.

El que és irrefutablement cert és que aquella zona, especialment els aiguamolls que es troben dins del parc de la Camarga, al delta del Roine, té un halo especial. Allà es pot veure, al capvespre, una de les majors poblacions de flamencs de tota Europa. Per descobrir-ho solament fa falta perdre's pels seus incomptables camins i contemplar aquestes planes àrides i fèrtils alhora, plenes de matolls, aiguamolls i sorra esquerdada.

Toros i pintors

Una mica més al nord es troba Arle, que ha convertit un dels seus monuments més emblemàtics en una gran plaça de toros per on han passat llegendes espanyoles com el Juli o el Cordobés. És l'amfiteatre romà, on durant dècades van lluitar a mort els gladiadors i que el 1981 es va convertir en Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. De fet Arle és l'epicentre taurí del sud de França, té fins i tot una gran festa dedicada a això que s'allarga diversos dies i que té lloc durant la Setmana Santa. Es diu que Picasso la freqüentava, acompanyat d'amics com el poeta Jean Cocteau.

No eren els únics artistes que van gaudir d'aquesta ciutat. Vicent Van Gogh es va instal·lar aquí a finals del s.XIX, en un hotel-restaurant situat al barri dels bordells. Afirmava que havia arribat a la recerca del color, la llum i la bellesa de la naturalesa d'aquesta part del sud de França i la inspiració va ser tal, que va arribar a realitzar més de 300 obres. La importància que va tenir el pas de l'artista per aquesta zona ha quedat plasmada a la ciutat i fins i tot en el del pont sobre el canal que va de Arles a Port-de-Bouc, rebatejat com a Pont Van Gogh, que el pintor va immortalitzar en un dels seus quadres.

L'opulència de la Cúria Pontifícia

Durant prop de setanta anys, entre 1309 i 1377, Avignon es va convertir en la Santa Seu, reemplaçant a la romana. A principis del segle XIV Itàlia es trobava immersa en una situació de lluites i inseguretat. Això sumat a l'enfrontament entre el papa Bonifaci VIII i el rei de França, Felip IV, fa que tot esclati, el papa sigui substituït per Clement V, submís al monarca francès, i el papat es traslladi a Avignon. Ell va ser qui, per pressions de Felip el Bell, va iniciar la persecució dels templaris, es diu que en part per fer-se amb les riqueses d'aquesta Ordre.

A aquest període se'l coneix també com la “segona captivitat de Babilònia”, perquè van ser molts els que van criticar la riquesa i l'opulència de la Cúria a Avignon, que contrastava amb els suposats valors d'humilitat de l'Església, cosa que es pot intuir visitant el Palau Papal. Perquè els papes disposessin d'una residència, al 1335, va ser el papa Benedict XII qui va començar a construir-lo, el palau gòtic més important d'Occident a l'Edat Mitjana. Sorprenentment, l'enorme edifici va trigar menys de vint anys a acabar-se i ara els seus racons estan oberts al públic, perquè el visitant es pugui fer una idea de com va ser la vida dels sis papes que van residir allà mentre va mantenir la categoria de Santa Seu, els festins, la rica decoració dels dormitoris...

Però Avignon també és naturalesa. Erigida a la vora del Roine, s'assenta davant d'una illa d'una bellesa salvatge impressionant, l'Illa de la Barthelasse. Amb diversos càmpings, restaurants a la riba del riu, camps extensos, grans arbredes, carreteres de pel·lícula i cases privilegiades.

Vueling vola de Barcelona a Marsella.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats