eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Yeray S. Iborra

Besòs, 1990. Periodista. Ha contado historias en Cafèambllet, Sentit Crític, diari ARA o MondoSonoro. Ahora se forma para ello en Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats (MECOPH). Miembro del colectivo de periodismo narrativo y acción social, SomAtents. Sobre todo Barcelona en Catalunya Plural y Eldiario.es.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1960

Els manters de Barcelona esperen un estiu tens tot i els plans d'inserció d'Ada Colau

Més calor, més turistes, més manters. Aquesta seqüència es repeteix a Barcelona des de fa alguns estius, però l'any passat va tenir el seu moment àlgid. La persecució policial i les seves conseqüències en forma de detencions, agreujades pel fet que el del passat any va ser el primer període estival amb la manta penada amb presó, van portar al top manta a ser un problema polític de primer ordre.

El Govern d'Ada Colau va agafar el bou per les banyes, promovent plans d'inserció, però també saturant els espais més poblats de venedors amb policia i mobiliari (el cas de l' skatepark que va descongestionar la Barceloneta). 

De nou a les portes de l'estiu, la versió sobre què passarà als carrers de Barcelona amb l'arribada de la calor i més turistes és contraposada. Per al Sindicat Popular de Venedors Ambulants serà un nou estiu tens. A hores d'ara de l'any passat el sindicat ja va predir que Colau preparava el terreny per la "mà dura".

Segons el col·lectiu, les sensacions aquest any són semblants. De fet, asseguren que la tensió no ha baixat ni tan sols a l'hivern: durant la campanya de Nadal els venedors van denunciar l' assetjament policial a la Plaça de Catalunya i els voltants , focus de concentració de venedors quan el passeig marítim de la ciutat no té visitants.

Més optimista es mostra l'Ajuntament de Barcelona, que aquest any no farà una campanya publicitària contra la compra d'objectes a la venda, perquè se sumarà a la que proposarà la Generalitat de Catalunya, amb la qual ha tingut trobades en el marc de les reunions interadministratives proposades pel Síndic de Greuges . L'Executiu de Colau vaticina polítiques "graduals", en funció de quants manters es desplacin a la capital catalana els mesos d'estiu. L'any passat es van explicar fins a 800.

Nova figura: gestors de carrer

Aquestes polítiques seran les mateixes que l'any passat, excepte una novetat. Si bé l'ocupació de l'espai amb més presència policial serà un dels pilars, com ja va avançar a les portes de Setmana Santa el tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello, el consistori comptarà també amb gestors de conflictes al carrer.

La proposta dels gestors servirà per intervenir amb veïns i comerciants de manera molt més precisa, ja que, si bé és possible que els grans grups de manters tornin a aparèixer en unes setmanes, per ara els venedors –segons constata l'Ajuntament– operen de manera "deslocalitzada". El consistori espera que el treball dels gestors als carrers pugui esbandir part del conflicte.

Xarxes de solidaritat entre manters

Un altre dels punts de discrepància entre el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i el consistori és el dels plans d'inserció que el Govern d'Ada Colau ha posat en marxa per treure de la venda als manters. Segons dades de l'Ajuntament, només nou de 54 persones participants en els plans d'ocupació oferts a Mercabarna no han pogut regular la seva situació per culpa dels antecedents policials. "Abans o després aclarirem cada situació", diu un portaveu municipal.

El col·lectiu de venedors va lloar en el seu dia l'esforç de l'administració local però lamenta la "lentitud" del procés, motiu pel qual hi hauria persones participants d'aquests plans que a hores d'ara estarien plantejant-tornar a la manta. Pel que fa a les  15 persones que actualment formen la cooperativa de venedors Diomcoop –impulsada costat de l'Ajuntament de Barcelona per vendre productes de proximitat en fires i mercats– també s'espera que la seva situació es regularitzi en breu, ja que acaben de lliurar els seus papers.

Amb la idea de no deixar la supervivència del col·lectiu a l'ajuda institucional, els manters van anunciar el passat mes d'octubre la creació de la seva pròpia cooperativa per seguir "lluitant al carrer". Aquesta cooperativa, que encara busca seu, vol ser un espai de suport jurídic i també cultural per als venedors. En la línia de treballar conceptes com solidaritat, l'antiracisme i la descolonialització, els manters estan programant trobades amb líders de moviments pels drets de les persones negres.

Personalitats com Bob Brown, fundador dels Black Panthers americans, ja van compartir amb ells la seva experiència de lluita. Ara els venedors ambulants de Barcelona han rebut a un dels membres de la Cooperativa Jackson a Mississippi, Kali Akuno, que lluita per la cooperació entre afrodescendents.

No ha estat l'única trobada d'aquest tipus, també el projecte Black Barcelona s'ha reunit amb el Sindicat. L'objectiu passa per teixir "xarxes de solidaritat" davant el que pugui venir. I l'estiu, a part de calorós, pinta conflictiu, segons els venedors ambulants de Barcelona.

Seguir leyendo »

Los manteros de Barcelona esperan un verano tenso pese a los planes de inserción de Ada Colau

Más calor, más turistas, más manteros. Esta es la secuencia que se repite en Barcelona desde hace varios veranos pero que el año pasado tuvo su momento álgido. La  persecución policial y sus consecuencias en forma de detenciones, agravadas por el hecho que el del pasado año fue el primer periodo estival con la manta penada con cárcel, llevaron al top manta a ser un problema político de primer orden.

El Gobierno de Ada Colau tomó cartas en el asunto, promoviendo planes de inserción, pero también saturando los espacios más poblados de vendedores con policía y mobiliario (el caso del skatepark que descongestionó la Barceloneta). 

Seguir leyendo »

Marató musical per la llibertat d'expressió a Badalona: "No callarem!"

El passat 22 de febrer l'Audiència Nacional condemnava a tres anys i mig de presó el raper Valtonyc per una cançó sobre el rei Joan Carles. Al jove mallorquí se li imputaven delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. Dies abans, el Suprem condemnava a César Strawberry a un any de presó per una sèrie de tuits en els quals ironitzava amb la tornada dels GRAPO i d'ETA.

Els dos episodis han dolgut entre els defensors dels drets humans ("casos com el de Strawberry són una aberració jurídica", apuntava l'advocada Laia Serra), però també entre els seus companys de gremi.

Seguir leyendo »

Maratón musical por la libertad de expresión en Badalona: "¡No callaremos!"

El pasado 22 de febrero la Audiencia Nacional condenaba a  tres años y medio de cárcel al rapero  Valtonyc por una canción sobre el rey Juan Carlos. Al joven mallorquín se le imputaban delitos de enaltecimiento del terrorismo, injurias a la corona y amenazas. Días antes,  el Supremo condenaba a César Strawberry a un año en prisión por una serie tuits en los que ironizaba con la vuelta de los GRAPO y ETA.

Los dos episodios han escocido entre los defensores de los derechos humanos ("casos como el de Strawberry son una aberración jurídica",  apuntaba la abogada Laia Serra), pero también entre sus compañeros de gremio.

Seguir leyendo »

El número de personas que duermen en la calle en Barcelona crece un 9% respecto al año pasado

Barcelona tiene un 9% más de personas pernoctando en la calle que hace un año. Así se extrae del recuento que se produjo la madrugada del 17 al 18 de mayo gracias a 998 voluntarios con el apoyo de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) y el Ayuntamiento de Barcelona. El año pasado el mismo muestreo detectó a 941 personas sin hogar. En 2017 la cifra se eleva hasta las 1.026 personas.

Hasta el momento se han producido cinco grandes muestreos de sin techo en Barcelona, el primero hace cerca de diez años. Según los registros de dicho recuento, en la actualidad en Barcelona hay un 56% más de sin techo que en 2008.

Seguir leyendo »

Barcelona demana una nova reunió del Palau perquè el Govern accepti acusar Convergència

L'Ajuntament de Barcelona ha demanat una nova reunió del Consorci del Palau a la Generalitat de Catalunya, que divendres passat va impedir que el Palau de la Música acusés Convergència pel suposat cobrament de comissions de Ferrovial. "Tenim temps fins dimecres, interpel·lem al Govern perquè rectifiqui la seva posició en una nova reunió", ha destacat el regidor de Transparència del consistori, Jaume Asens. Per la seva banda, la Generalitat ha tornat a afirmar que no acusarà.

Si bé l'Ajuntament de Barcelona considera que "el passat divendres es va perdre una oportunitat", el consistori ha assegurat que encara "queden dos dies" per poder arribar a un acord i fer les modificacions processals que permetin que el Palau de la Música acusi Convergència al judici pel cas Palau. Aquestes modificacions es podran produir fins dimecres, moment en el qual l'acusació del Palau pot elevar les seves conclusions provisionals a finals o decidir modificar-les.

Seguir leyendo »

Barcelona pide una nueva reunión del Palau para que el Govern acepte acusar a Convergència

El Ayuntamiento de Barcelona ha pedido una nueva reunión del Consorci del Palau a la Generalitat de Catalunya, que el pasado viernes impidió que el Palau de la Música acusara a Convergència por el supuesto cobro de comisiones de Ferrovial. "Tenemos tiempo hasta el miércoles, interpelamos al Govern para que rectifique su posición en una nueva reunión", ha destacado el regidor de Transparencia del consistorio, Jaume Asens. Por su parte, la Generalitat ha vuelto a afirmar que no acusará.

Si bien el Ayuntamiento de Barcelona considera que "el pasado viernes se perdió una oportunidad", el consistorio ha asegurado que todavía "quedan dos días" para poder llegar a un acuerdo y hacer las modificaciones procesales que permitan que el Palau de la Música acuse a Convergència en el juicio por el caso Palau. Dichas modificaciones podrán producirse hasta el miércoles, momento en el que la acusación del Palau puede elevar sus conclusiones provisionales a finales o decidir modificarlas.

Seguir leyendo »

El fre de Montoro als ajuntaments complica encara més les municipalitzacions de Colau

"Montoro ataca l'autonomia municipal a través de la seva nova proposta de pressupostos". Així de contundent es mostrava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la presentació dels pressupostos generals de l'Estat de 2017. Colau acusava el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, de "frenar" l'autonomia dels consistoris i també les municipalitzacions, tallant les ales a ajuntaments com el de Barcelona, que va tancar el seu exercici 2016 amb un superàvit de 100 milions d'euros.

La realitat és que la Llei Montoro, aprovada el 2013 com a llei d'estabilitat pressupostària, o els pressupostos generals no són l'única trava que el Govern de Barcelona s'ha trobat per tirar endavant les municipalitzacions i internalizaciones promeses durant la seva campanya. La negociació política en el ple de l'Ajuntament ha barrat també les intencions de Colau. Sense anar més lluny, aquesta mateixa oposició ha tombat recentment la seva funerària pública i estreny per altres processos com el de l'assumpció municipal dels empleats de BTV.

De fet, la guerra per la incorporació a la plantilla municipal dels treballadors de la televisió local Barcelona Televisió –177 afectats– fa mesos que cueja, i promet seguir fent-ho. Segons declara un portaveu municipal a aquest mitjà "les reunions amb treballadors segueixen produint-se". Tot i que els mateixos treballadors o partits com la CUP de Barcelona han denunciat en reiterades ocasions les mancances del procés d'internalització. Tant és així que els empleats de BTV van criticar la modificació del contracte programa entre l'Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió la televisió local, aprovat en l'últim ple de 2016.

El document preveia la contractació directa dels 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavinia). Els treballadors de BTV van lamentar que el govern municipal internalitzés només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes que es poguessin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Segons els empleats aquesta diferenciació entre informatius i programes és "del tot fictícia" i  no cobreix als membres de la plantilla afectats.

També el ple de Barcelona, amb una aritmètica endimoniada que dificulta els consensos, es va posar d'acord recentment en un punt que ERC i la CUP pretenien desemboqués en municipalització: els partits van tenir a bé analitzar la possibilitat d'internalitzar el servei de recollida d'escombraries del Ajuntament. Però aquest procés es troba en dic sec.

El ple va aprovar la mesura després de constatar un presumpte frau en el servei de 3,3 milions d'euros, que van ser reclamats a FCC –empresa encarregada de la recollida– per part del consistori. Quina és la causa de la paralització del procés d'estudi de la municipalització? Segons fonts del consistori el contracte vigent impedeix més maniobres, si bé s'ha obert un expedient sancionador pel frau.

Aigua pública: l'objectiu més ambiciós

La gestió pública de l'aigua és una de les màximes del Govern de BComú des que aquest arribés al poder el maig del 2015. S'han produït passos aquesta direcció, tot i que el camí serà llarg. "Estem elaborant tots els estudis previs per a treballar cap a aquest objectiu", destaca una portaveu municipal. Agbar ja hi ha posat un preu: 1.000 milions d'euros.

La municipalització de l'aigua té el suport del plenari i d'un informe –encarregat pel mateix consistori– que afirmava que Agbar havia prestat el servei d'aigües a la capital catalana "en una situació de precarietat". L'estudi posava en dubte l'existència d'una concessió a Agbar per a prestar el subministrament d'aigua a la ciutat i assenyalava que en l'any 2003 l'empresa hauria d'haver retornat a la capital catalana "totes les instal·lacions, béns i materials". Agbar va rebutjar els arguments esgrimits en l'informe i va afegir que parts del mateix no s'ajustaven a algunes consideracions de la sentència del TSJC que va anul·lar l'empresa mixta.

Amb l'encàrrec de l'informe per part de l'Ajuntament, Colau va fer un pas per analitzar la gestió de l'aigua a nivell municipal. En aquest camí municipal Barcelona no estarà sola: fa uns dies es va crear una xarxa catalana de ciutats que també aposten per la gestió pública de l'aigua. Més enllà d'això, el consistori ha mogut fitxa fora de l'àmbit local per trobar aliats que potenciïn les seves possibilitats d'èxit: la capital catalana s'ha adherit a l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament i també al grup europeu que treballa en la línia de la gestió pública de l'aigua, l'Aqua Publica Europea.

Alguns èxits: SARA, PIAD i escoles bressol

L'any passat va finalitzar el procés d'internalització de dos serveis d'atenció a dones: és el cas dels Punts d'Informació d'Atenció a les Dones (PIAD) i el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que van sumar a l'erari municipal fins a 55 treballadors entre els dos.

Concretament es van subrogar a 21 persones amb contracte indefinit que treballaven en els 11 PIAD de la ciutat i els treballadors dels SARA (30 indefinits i 4 interins). El consistori espera actualment l'homologació de les condicions d'aquests empleats.

Els que ja van ser homologats a sou i condicions laborals aquest passat mes d'abril van ser els educadors de escoles bressol (escoles de primera infància) la internalització va ser anunciada fa pràcticament un any. Dues de les tres escoles es troben al districte de Gràcia i l'altre al de Sant Andreu.

En termes de sobirania municipal, Barcelona va crear el mateix mes d'abril la elèctrica pública més gran de l'Estat per donar llum a 20.000 llars. Segons els plans de Colau, Barcelona Energia subministrarà electricitat al principi a l'Ajuntament i a diferents empreses municipals per després obrir-se als particulars el 2018.

Seguir leyendo »

El freno de Montoro a los ayuntamientos complica aún más las municipalizaciones de Colau

"Montoro ataca la autonomía municipal a través de su nueva propuesta de presupuestos”. Así de contundente se mostraba la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, tras la presentación de los presupuestos generales del Estado de 2017. Colau acusaba al ministro de Economía, Cristóbal Montoro, de "frenar" la autonomía de los consistorios y también las municipalizaciones, cortando las alas a ayuntamientos como el de Barcelona, que cerró su ejercicio 2016 con un superávit de 100 millones de euros.

La realidad es que la Ley Montoro, aprobada en 2013 como ley de Estabilidad Presupuestaria, o los Presupuestos Generales no son la única traba que el Gobierno de Barcelona ha encontrado para tirar adelante las municipalizaciones e internalizaciones prometidas durante su campaña. La negociación política en el pleno del Ayuntamiento ha barrado también las intenciones de Colau. Sin ir más lejos, dicha oposición ha tumbado recientemente su funeraria pública y aprieta por otros procesos como el de la asunción municipal de los empleados de BTV.

Seguir leyendo »

Solteria i maternitat tardana: mossos de realitat feminista al Primera Persona

"Si pogués formar part d'un grup de persones que decidissin tenir fills i filles en col·lectiu, crec que em satisfaria la idea". Aquesta frase pronunciada per Anna Gabriel, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, va provocar fa just un any un terratrèmol els efectes del qual encara perduren.

La idea plantejada per l'anticapitalista va engendrar un debat –model familiar, criança i maternitat alternativa– que en aquestes latituds encara gaudeix de poc altaveu. La mateixa polèmica que aquí va fastiguejar els més conservadors, als Estats Units va ser transformada per Kate Bolick en un súper vendes que tenia per títol Solterona. La construcció d'una vida pròpia.

Seguir leyendo »