La Fiscalia presenta la querella contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
La Fiscalia General de l'Estat ha presentat aquest divendres la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la suposada comissió de delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9-N. També es dirigeix contra la vicepresidenta catalana Joana Ortega i la consellera d'EnsenyamentIrene Rigau, també pels mateixos delictes.
El text deixa clar que la consulta va ser “planificada, afavorida i finançada” per la Generalitat, que amb això hauria incorregut en una conducta “incompatible” amb la resolució del Tribunal Constitucional, que havia suspès cautelarment la celebració del procés participatiu. En aquests “actes d'impuls” del 9-N haurien participat, “de manera personal i directa”, els tres querellats, segons recull el document de la Fiscalia.
El paper promotor per part del Govern queda demostrat també amb els correus electrònics amb els que el departament d'Educació de la Generalitat, sota direcció d'Irene Rigau, va realitzar “convocatòries oficioses” als directors de centres educatius per celebrar reunions en què es demanava la seva col·laboració en les votacions.
La Fiscalia fa relació de totes les actuacions que va dur a terme la Generalitat tot i la suspensió del 9-N, amb les que argumenta que els querellats van incórrer en delictes de “desobediència greu”. Esmenta la distribució d'urnes i paperetes, l'enviament de cartes a través d'Unipost, la convocatòria de reunions en els centres educatius per demanar col·laboració, el manteniment del web i la publicitat institucional i fins i tot el paper durant el mateix 9-N de la vicepresidenta Joana Ortega, que es va encarregar d'informar de la participació.
Pel que fa als altres delictes, el text justifica el d'obstrucció a la justícia perquè l'impuls del 9-N, diu, “obstrueix la vigència dels mandats del TC”. La prevaricació vindria donada per la “persistència” de la Generalitat a “sobreposar la seva pròpia visió partidista de la realitat” sobre el seu deure d'exercir les seves funcions d'acord amb la legalitat. Finalment, la malversació de fons públics es produiria amb les partides que es van destinar a pagar, entre altres coses, el desplegament dels Mossos o el manteniment de la publicitat.
La querella s'ha presentat al migdia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i va signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada. Tots els fiscals superiors catalans ja van anunciar el seu rebuig a aquesta denúncia, però van assegurar que acatarien la decisió de la Fiscalia General.
Una vegada registrada la querella el TSJC ha de conformar la sala d'admissions -integrada pel president de l'Alt Tribunal i dos magistrats-, que s'encarregarà d'estudiar si s'admet a tràmit o no la denúncia. En el cas que s'admetés, un dels dos magistrats es convertirà en jutge instructor, ia les seves mans estarà la potestat de demanar totes les proves i tràmits que consideri oportunes.
Els partits proconsulta s'autoinculpen
Els partits proconsulta s'autoinculpen Poc abans que es registrés la querella, els portaveus de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament han enviat una carta conjunta al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, en la qual destaquen “l'assumpció per part del Parlament de totes les responsabilitats que puguin derivar” del procés participatiu del 9 de novembre.
A la carta els partits dels signants “admeten ser els mandants i coautors de les accions que s'imputen als membres del Govern derivades de l'organització i execució” del 9-N. Recorden que el Parlament va aprovar el 13 de novembre una moció per la qual assumia de forma col·lectiva les conseqüències del procés participatiu i que rebutjava que s'exigeixin responsabilitats per via judicial. Signen la carta, escrita en català i en castellà, els portaveus dels partits proconsulta a la Cambra catalana: Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i David Fernández (CUP).
