eldiario.es

Menú

Barcelona comptarà amb les treballadores sexuals per donar respostes a la prostitució al carrer

Barcelona en Comú, Ciutadans, ERC i CUP tenen un acord a l'Ajuntament amb l'objectiu de garantir els drets de les treballadores sexuals

Alcaldesses del PSC i CiU critiquen la iniciativa de Barcelona mentre la regidora de Feminismes assegura que encara no hi ha un pla consensuat

- PUBLICIDAD -
Decenas de personas se manifiestan por los derechos de las prostitutas

Manifestació de Putes Indignades el febrer del 2014 EFE

La prostitució als carrers de Barcelona torna a centrar el debat públic. No és que s'hagi accentuat la presència de treballadores sexuals en zones com les Rambles o el carrer Robadors al Raval, però des de l'arribada del govern d'Ada Colau i la creació de la regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, s'ha tornat a obrir el debat sobre com abordar-ho entre els grups municipals. A més, en les últimes setmanes alcadesses del PSC i Convergència a l'Àrea Metropolitana han expressat la seva preocupació pel que pugui decidir la capital catalana. Si una cosa està clara per una majoria del consistori, és que a aquest debat s'hi han d'incorporar les treballadores sexual.

Actualment, segons expliquen des del consistori, hi ha entre 450 i 500 dones que exerceixen la prostitució al carrer a Barcelona, una xifra que s'ha mantingut estable en els últims anys, i que s'accentua habitualment entre els mesos de maig i juliol. Un 65% exerceixen al districte de Ciutat Vella, segons les dades de l'agència ABITS de l'Ajuntament.

Des del novembre hi ha un acord majoritari al consistori, impulsat per Ciutadans amb el suport de Barcelona en Comú, ERC i la CUP, per regular la prostitució per tal de garantir els drets socials de les treballadores sexuals. "Cal lluitar contra les xarxes criminals de tràfic de persones, però també vam reclamar un marc normatiu per l'exercici de la prostitució voluntària vetllant pels drets de les treballadores i les seves condicions de seguretat i higiene", explica la regidora de Ciutadans autora de la proposta, Marilén Barceló.

Conflicte polític

Fa dues setmanes la presidenta de la Diputació de Barcelona, la convergent Mercè Conesa, i les alcaldesses socialistes de Santa Coloma, Núria Parlon, i Sant Boi, Lluïsa Moret, van comparèixer amb el Moviment Democràtic de Dones per qüestionar la decisió presa a Barcelona. Conesa va demanar a l'alcaldessa Ada Colau que "reconsideri la regulació que vol fer" i Parlon va advertir de l'impacte que podria tenir per a la resta de municipis que Barcelona "es converteixi en el bordell del sud d'Europa".

La regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la capital catalana, Laura Pérez, no entén aquestes crítiques. Pérez assegura que no hi ha ni un pla ni una regulació definida a l'Ajuntament de Barcelona. "El que hi ha hagut és un posicionament per no multar les dones que exerceixen la prostitució, perquè amb la persecució al final estàs atemptant contra elles, no contra el sistema patriarcal", explica. I sobre els plans de futur, la regidora apunta que s'hauran de definir per consens amb els grups que s'han posat d'acord per treballar-hi: el govern de BComú, Ciutadans, ERC i la CUP.

El passat divendres la vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones, Cristina Simó, assegurava en  un article a Catalunya Plural en resposta a la regidora que "les tedioses discussions sobre la 'prostitució lliure' o la 'forçada', o les elaborades diferenciacions entre tracta i prostitució no tenen sentit". Pérez lamenta que es posi tot en el mateix sac perquè, explica, les realitats són diferents: "Ho trobem al carrer a Barcelona, en pisos a l'Eixample, en locals a tot Catalunya, en carreteres, i si no ens posem seriosos en definir estratègies per cada cas no avançarem". La regidora també remarca que l'Ajuntament no té capacitat legislativa sobre l'exercici de la prostitució, i assegura que el que pot i ha de fer és garantir drets.

Les treballadores volen veu

Qui reclama veu en aquest debat són les treballadores sexuals. "Els moviments abolicionistes [de la prostitució] estan en una zona de confort en què creuen tenir la raó absoluta i només veuen la seva raó acadèmica, no les raons humanes darrera el treball sexual", assegura Janet, de la plataforma Putes Indignades. "Estem reivindicant el dret com a ciutadanes de decidir amb quina part del nostre cos podem treballar, i jo decideixo que el treball sexual és el que em dóna més rendibilitat", tot i que també s'ha vist molt ressentida amb la crisi econòmica, explica aquesta prostituta que exerceix al carrer al barri del Raval.

La regidora de Ciutadans explica que el consens a l'Ajuntament és ampli per incloure les treballadores en el debat sobre la prostitució, i destaca una esmena d'ERC al respecte en una proposta del PSC. A on també hi ha consens en tots els àmbits és en la lluita contra el tràfic de dones amb fins d'explotació sexual. La regidora de Feminismes considera que les prostitutes que exerceixen voluntàriament són aliades fermes en la lluita contra el tràfic de persones.

Lluita contra el tràfic de persones

El 2014 l'agència ABITS va identificar 87 dones que podrien ser víctimes del tràfic de persones amb fins d'explotació sexual, un 50,5% nigerianes i un 13,8% romaneses, "fet que confirma la presència a Barcelona de xarxes principalment d'aquests països tal com corroboren els cossos de seguretat", explica l'agència. La major part de les dones ateses per aquest motiu tenien entre 18 i 25 anys. Pérez considera que cal "una estratègia contundent" al respecte i que estan treballant per millorar la detecció d'aquests casos i els processos judicials contra les xarxes de tràfic.

Janet assegura que on es donen més casos de tràfic de persones i prostitució forçosa és en espais tancats. "Quan van començar a arribar companyes de Nigèria o de l'est d'Europa sí que es podien trobar més casos de tràfic al carrer, però des que Barcelona està en ruïna se n'han anat a altres països, perquè les màfies el que busquen són rendibilitat", assegura.

Presència al carrer

El mateix 2014 ABITS va detectar 113 espais tancats en què s'exercia la prostitució al districte de l'Eixample, 48 a Les Corts i 41 a Sants-Montjuïc. La franja d'edat més nombrosa en els 87 espais visitats va ser la dels 26 als 35 anys i la majoria de dones eren d'origen llatinoamericà. I quina és la diferència entre exercir al carrer o en espais tancats? "El treball al carrer es fa per una senzilla raó", explica Janet, "hi som perquè no volem seguir els cànons que ens imposa la industria, tenir uns horaris o una roba determinada, o unes pràctiques que no ens interessen".

Sobre la seva presència al carrer les Putes Indignades no troben el mateix consens polític que amb el fet que no siguin multades. Marilén Barceló assegura que el que busquen és un consens ampli, però des de Ciutadans consideren que "no han d'estar al carrer perquè posen en risc la seva seguretat i higiene". Janet, en canvi, tot i que espera un canvi de normativa perquè puguin tornar a tenir un 'meublé' on atendre els clients, insisteix en que no deixaran el carrer: "Sobretot a la zona del carrer Robadors, que per arrelament històric és un terreny nostre, que tenim guanyat, no cedirem als que han volgut fer una Barcelona bonica per als interessos econòmics".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha