eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Barcelona revisarà la normativa municipal heretada amb perspectiva de drets humans

L'àrea de Drets de la Ciutadania de l'Ajuntament ha presentat el pla amb les principals línies del mandat, entre les que s'inclou revisar la normativa que aplica l'administració municipal que afecti els drets humans

L'ordenança de civisme serà revisada, però no es preveu complir amb la promesa d'elaborar una nova fins a febrer de 2017

L'ajuntament preveu reactivar l'Oficina per a la No Discriminació, organisme encarregat d'atendre les possibles víctimes de vulneracions de drets en l'àmbit de la discriminació

- PUBLICIDAD -
Jaume Asens i Joan Linares

El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, al costat del gerent de recursos, Joan Linares SANDRA LÁZARO

Barcelona vol convertir-se en una ciutat referent a l'hora d'introduir una perspectiva de drets humans en les seves polítiques públiques. Amb aquest objectiu, l'àrea de Drets de la Ciutadania ha elaborat un pla integral que, entre altres mesures, es proposa l'ampla tasca de revisar tota la normativa i protocols municipals heretats per passar-los pel tamís dels estàndards dels drets humans. En concret, el tinent d'Alcaldia, Jaume Asens, pretén posar sota la lupa totes les normatives que puguin afectar aspectes relatius als drets humans, començant per la polèmica ordenança de convivència.

Aquesta revisió es durà a terme dins el marc Barcelona Ciutat de Drets, programa de mandat de l'àrea presentat aquesta setmana pel tinent d'alcaldia, Jaume Asens. Segons ha explicat, el conjunt d'accions encaminades a la defensa de drets civils, el foment de l'espai públic com a lloc d'exercici de drets i la lluita contra discursos de l'odi, i tindran una dotació pressupostària que superarà el milió d'euros a partir de l'any vinent.

El pla pretén suposar un "gir conceptual" en la concepció dels Drets Humans des de les polítiques municipals, en paraules del regidor, que va assegurar que va lamentar la pèrdua d'impuls en aquest camps en els últims anys. Per a l'administració Colau, els drets de Ciutadania són una de les potes de la seva acció de govern, traient-los de l'àmbit teòric en què se solen circumscriure per entrar de ple en les polítiques públiques que s'impulsen des del consistori.

En aquest "aterratge en el concret" pren sentit la proposta de revisió de la normativa. La direcció de serveis de Drets de la Ciutadania i Immigració serà l'organisme encarregat d'aquesta tasca. Per a això, primer han d'identificar drets afectats i normatives que els afecten i, posteriorment, elaborar informes per adequar les normes als estàndards internacionals.

Un exemple que posen des de l'ajuntament és la normativa sobre tanatoris, que serà observada perquè compleixi de forma adequada el dret a la llibertat religiosa. Per a ells, es crearà una taula amb comunitats religioses i culturals per detectar les necessitats davant la mort de membres de les diferents comunitats que conviuen a Barcelona. Entre altres aspectes, preveuen que es podrien revisar els horaris, la simbologia o la distribució d'espais i usos, per adaptar-los als estàndards de drets humans en matèria religiosa.

L'ordenança de civisme serà revisada, però no es presentarà una nova fins 2017. Establir una ordenança per substituir l'actual, que multa a persones de col·lectius en especial vulnerabilitat com captaires o manters, va ser un dels compromisos en campanya d'Ada Colau. En aquest moment la nova norma està en fase de negociació amb els grups i no preveuen presentar-la abans de febrer de l'any que ve.

Incidència política i plans especials

A més, aquesta revisió no només es durà a terme sobre matèries en què l'ajuntament té competències, sinó també sobre aquelles que s'aplica però la competència tenen altres administracions. En aquest cas, els informes seran remesos a les administracions competents i s'intentarà exercir incidència política. Aquest aspecte, que es porta realitzant des d'anteriors mandats, ha pres un nou impuls durant l'últim any amb el clar posicionament que l'ajuntament de Barcelona ha tingut per ampliar i garantir el dret a l'asil amb raó de la crisi europea dels refugiats. El consistori català va arribar a portar el tema a l'ONU o la UE.

Una altra de les accions insígnia del pla Ciutat de Drets és la formació dels treballadors públics en Drets Humans, entre els quals s'inclou un mòdul adaptat als agents de la Guàrdia Urbana, que serà el primer col·lectiu laboral a fer-ho. La policia municipal tindrà formació en diversitat i drets humans, revisant els actuals plans de formació, a partir de 2017.

També es reactivarà l'Oficina per la No Discriminació (OND), un organisme amb gairebé dues dècades d'història a la ciutat però que durant els darrers anys havia quedat proper a la desactivació per falta de pressupost. El pla d'Asens per a la OND és dotar-la de més pressupost perquè pugui atendre de forma més eficaç a diferents víctimes de vulneracions relacionades amb la discriminació. A més es vol reforçar el seu servei d'orientació jurídica perquè puguin dur a terme litigis estratègics, és a dir, portar davant els jutjats casos bandera que puguin fer avançar la legislació en drets de l'àmbit litigat.

Finalment, l'àrea vol actuar de manera molt més profunda contra els discursos de l'odi. A partir de l'any que ve es començarà un pla contra la islamofòbia que ha estat elaborat durant aquest any coliderat al costat de la comunitat islàmica, i un altre contra l'antigitanisme, que començarà a elaborar-se el proper any.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha