eldiario.es

Menú

Com aborden altres ciutats la venda ambulant? Sis experiències sobre la gestió del top manta

Nova York, Bogotà o Roma afronten el conflicte sobre la venda ambulant iŀlegal amb un debat obert entre la repressió i la regularització

Les ciutat de l'Índia, amb un problema més estès de venda irregular (10 milions de venedors ambulants), han optat per concedir llicències

Dakar o Vancouver, model més alabat per l'Ajuntament de Barcelona, van crear un espai reglat per a la venda per evitar els objectes falsificats o robats

- PUBLICIDAD -
Manteros;Venda Ambulant; Mercadillo Rebelde a las Ramblas

Mercadillo Rebelde a les Rambles de Barcelona a l'estiu SANDRA LÁZARO

En pocs dies començarà la segona campanya més important de venda pels manters de Barcelona de l'any: el Nadal. Després d'un estiu intens, el principal moment en la venda al carrer per l'afluència de turistes a la ciutat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants es prepara per a una nova campanya. El record d'un estiu mogut –s'han produït diferents batudes i detencions– encara cueja. L'ambient segueix enrarit: els manters denunciaven fa unes setmanes l'increment de la pressió policial al nucli principal de venda quan arriba el fred, les Rambles i la plaça de Catalunya.

A Barcelona el problema amb la manta, tot i el descens de punts de venda – desocupació del passeig Joan de Borbó i del Port– a la tardor i a l'hivern, sembla tornar-se crònic. La comunitat de manters s'ha reduït respecte a l'estiu, moment en què l'Ajuntament de Barcelona comptava prop de 800 manters, però uns 150 venedors ambulants de la ciutat segueixen amb l'activitat. En l'actualitat, l'Ajuntament de Barcelona segueix desplegant  els plans d'ocupació i el sindicat manter prepara la seva pròpia cooperativa.

Alguns experts assenyalen però que la crisi amb la venda ambulant ja no és estacional; l'afluència turística a la ciutat tampoc ho és, com explica l'expert en paisatge urbà, Francesc Muñoz. Sigui com sigui, Barcelona no és la primera ciutat que enfronta la venda ambulant com un problema de primer ordre social –i polític– estructural. Hi ha casos més longeus que el barceloní.

El més proper seria el de Roma, a Itàlia. La venda ambulant sense llicència a la capital italiana constitueix un delicte penalitzat amb sancions econòmiques i fins i tot amb l’expulsió del país si l’activitat es porta a terme estant en situació irregular, segons recull el darrer Informe sobre la venda irregular al carrer del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). La pressió de l'Associació de Comerciants de Roma sobre els venedors ambulants de la capital italiana fa anys que dura.

Per la seva banda, la policia romana va efectuar gairebé 20.000 confiscacions de mercaderia venuda il·legalment a la ciutat només en 2014. "El meu oncle, que viu a Itàlia, m'insisteix que hem de lluitar, ja que a Roma la situació és encara pitjor que a Barcelona", destacava el membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Moustapha Ndao, a Catalunya Plural després que el rebés el Papa Francisco a una trobada internacional de moviments socials a Roma.

Segons el CESB, les ciutats estratificades i amb més afluència migratòria presenten més problemes amb la venda ambulant no autoritzada. És el cas de Bogotà (Colòmbia) o Nova York (EUA). A la capital de Colòmbia es compten prop de 40.000 venedors informals i, tot i que l'alcalde Enrique Peñalosa (Movimiento Equipo por Bogotá-Cambio Radical) assegura haver ofert alternatives laborals als venedors, aquests manifesten sentir-se perseguits.

A la ciutat dels gratacels s'ha optat per les llicències com a mètode per regularitzar el conflicte de la venda ambulant: 20.000 venedors ambulants s'han de repartir prop de 5.000 llicències, que no es renoven des de 1983. Aquest fet, afirma el CESB, ha fet que el mercat negre de llicències guanyi pes. L'Índia pateix un problema similar; l’any 2004 es va posar en pràctica una política estatal per "substituir la prohibició de l’activitat per la regulació d’aquesta". Es calcula que el país té 10 milions de venedors ambulants i cada municipalitat té la seva pròpia normativa, pel que atorga la quantitat de llicències que considera necessàries.

Com mostra l'exemple de l'Índia, els problemes municipals amb la venda ambulant no es limiten només a les ciutats occidentals. A Dakar, per exemple, capital del Senegal i lloc d'origen del gruix de manters de Barcelona, la venda ambulant també és una activitat estesa. Segons el CESB hi ha entre 50.000 i 100.000 venedors als carrers de la ciutat, que té poc més d'1 milió d'habitants. "Aquest no és un problema només dels països més desenvolupats econòmicament sinó que és un fet global", afirma l'informe.

En el cas de Dakar, la conflictivitat entre els venedors de carrer i els cossos de seguretat també va anar acompanyada, com a Barcelona, de successives manifestacions i detencions. Per tal d'eixugar el problema, una part del pressupost municipal es va destinar a construir un mercat permanent (mercat Kermel) amb més de 300 parades repartides en tres pisos en un espai de 700 m2 i capacitat per a 3.000 venedors.

Barcelona i el mirall de Vancouver

Després d'haver estudiat les solucions aplicades a ciutats com París, Berlín o Quito (a banda de les anteriorment esmentades), l'Ajuntament de Barcelona ha pronunciat en diverses ocasions que el de Vancouver és un model a tenir en compte. Ho afirmava fa uns mesos el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello en una  entrevista amb aquest mitjà i fonts municipals confirmen la bona sintonia en les solucions a la venda ambulant de la ciutat canadenca. Però, ¿què proposa Vancouver? ¿I quines d'aquestes propostes han estat adaptades per part de l'Ajuntament de Barcelona?

Segons el CESB, durant molts anys la ciutat i la policia de Vancouver van recórrer a la solució d’aplicar i executar ordenances consistents en la imposició massiva de multes i detencions: els venedors es concentraven a East Hastings Street, com passa a la ciutat de Barcelona amb el centre històric. Amb l'objectiu de canviar aquesta realitat, el govern municipal de Vancouver va intentar crear oportunitats econòmiques per als residents de Downtown Eastside. Com? Connectant veïns, empreses socials i associacions de la comunitat. A més, des de l’Oficina de Desenvolupament Econòmic es va establir contacte amb organitzacions per a la millora empresarial del col·lectiu.

Si bé l’Oficina de Desenvolupament Econòmic de la ciutat canadenca va considerar –com ho ha fet l'Ajuntament de Barcelona– contribuir a l'organització del col·lectiu manter i, sobretot, intentar regularitzar part d’aquesta activitat, les polítiques dels dos consistoris xoquen en un punt: trobar espais per a la venda ambulant (regulada).

A diferència de Barcelona, l'Ajuntament de Vancouver va optar per obrir recentment el mercat del carrer Downtown East Side; amb espai per a 200 venedors amb llicència cada setmana, Downtown East Side permet la venda de diversos articles (objectes artístics i artesanies locals) a l'interior del recinte. El lloc triat (501 Powell Street) conté un espai tancat per al nou mercat, a més d’una oficina de Desenvolupament Econòmic Comunitari (CED). L'objectiu? El nou espai tancat ajudarà –segons el pla del consistori de Vancouver– a controlar la venda de productes robats o falsificats.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha