eldiario.es

Menú

ENTREVISTA | Zoe Konstantopoulou

"Tsipras sap que el deute grec és il·legal i no s'ha de pagar"

Entrevista a Zoe Konstantopoulou, expresidenta del Parlament grec que va abandonar Syriza: "Els treballs del comitè que va auditar el deute grec van revelar que els rescats no eren per salvar el poble o a l'economia grega, sinó als bancs francesos i alemanys"

- PUBLICIDAD -
Zoé Konstandopulu, expresidenta del Parlament Grec.

Zoe Konstantopoulou va presidir el Parlament de Grècia entre febrer i octubre SANDRA LÁZARO

Zoe Konstantopoulou va ser presidenta del Parlament grec entre el febrer i l'octubre d'aquest any, càrrec des del qual va impulsar el comitè que va auditar el deute públic grec. Els treballs del comitè  van durar tres mesos i van finalitzar en plena negociació d'Alexis Tsipras amb l'Eurogrup. La seva tasca no va ser suficient per aconseguir un acord favorable a les pretensions inicials del govern hel·lè, malgrat el referèndum que va donar un rotund 'no' a les condicions dels creditors. Konstantopoulou va ser una de les diputades rebels de Syriza que va votar en contra de l'acord amb la troika. De fet, el va qualificar de "genocidi social". Després de la seva marxa de Syriza va donar suport a la formació Unitat Popular, que no va aconseguir entrar al Parlament en les eleccions del passat mes de setembre. Konstantopoulou ha visitat Barcelona per participar en les jornades que volen teixir un projecte comú pel deute europeu.

Les conferències d'aquest dissabte enfoquen cap a una solució europea a la crisi de deute. La crisi grega ha constatat que un Estat en solitari no pot?

La solució serà més justa com més global i més col·lectiva sigui. Fins ara, els pobles i els països han estat victimitzats a través del deute. La gent està patint per pagar un deute que no és seu, i si no abordem el problema a nivell europeu tindrem a més d'una generació perduda a Europa i una desigualtat encara més acusada. El futur d'Europa no pot ser una victòria dels oligarques i dels bancs sobre la gent comuna. Hem de trobar una solució europea, i fins i tot que superi les fronteres del continent i que estableixi criteris universals.

Sota quins criteris va treballar el comitè que va auditar el deute grec?

El comitè va treballar sota els criteris i els principis de les Nacions Unides per a la reestructuració del deute. La conclusió va ser que el deute grec ha estat insostenible des de 2010 i que els creditors, és a dir, el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, ho sabien.

Què vol dir que el deute és insostenible?

Significa que no pot ser retornat sense minar els drets bàsics de la població: sanitat, educació, habitatge, etc. Els creditors, sabent d'aquesta situació, van sobrecarregar a Grècia amb més préstecs, que van significar més deute. Això constitueix una prova de la mala fe dels creditors i la base per declarar el deute odiós i anul·lar-lo. És més, gran part del deute ha estat producte de tractes i pràctiques corruptes entre anteriors governs grecs i companyies internacionals, també connectades amb altres països.

Zoé Konstandopulu, expresidenta del Parlament Grec.

Zoe Konstantopoulou és a Barcelona per participar en unes jornades sobre deute SANDRA LÁZARO

En el conflicte que vostè planteja entre deute i drets humans, estan perdent els drets humans?

Quan el tema del deute es converteix en un tema de jerarquia legal internacional no hi ha arguments per justificar que es soscavin els drets humans per prioritzar qualsevol tipus de pagament. Els drets humans i les vides humanes han de tenir prioritat sempre. L'estat té l'obligació de protegir en primer lloc a la seva població i garantir els drets del seu poble abans que les obligacions cursades en frau de llei amb els creditors, com ha estat el cas grec. A més, part del deute grec vinculat als memoràndums és resultat de procediments il·legals i inconstitucionals. Una altra raó per considerar-lo il·legal i odiós.

Vostè va ser molt dura amb l'acord subscrit per Tsipras i els creditors. Per què va optar per anar-se'n de Syriza?

Per desgràcia Tsipras no va usar els resultats del comitè del deute de cap manera. Des del moment en què se li van lliurar els resultats, Tsipras sap que el deute grec és il·legal i no s'ha de pagar. No obstant això, no va usar per res l'informe del comitè en les seves negociacions amb els creditors, encara que es va provar que l'informe produïa resultats, ja que és el primer document oficial que revelava els documents secrets i confidencials de l'FMI que provaven que el Fons sabia que el deute grec era insostenible des de 2010 i, que no obstant, va formular més préstecs. És més, els treballs del comitè van revelar que els rescats no eren per salvar el poble o a l'economia grega, sinó als bancs francesos i alemanys que posseïen milions d'euros en bons grecs.

Per què Tsipras no va usar aquesta informació?

Aquesta és una pregunta que jo no sé contestar i que Tsipras ni el seu Govern tampoc han contestat. Però hi ha més preguntes sense resposta. Tsipras tampoc ha contestat per què va fer cas omís a l'informe de l'FMI del 26 de juny, el primer document en el qual admet que el deute grec és insostenible i que no es pot pagar. Però és que hi ha un altre document de l'FMI en aquesta direcció del 14 de juliol. Tsipras no va usar aquesta eina per abolir el deute. No tinc una resposta sobre per què va fer això.

¿L'acord signat va ser una capitulació?

Va ser una capitulació que encara ningú no ha explicat. No té cap sentit que quatre dies després de la victòria del 'no' al referèndum Tsipras portés al Parlament una llei que donava poders al Govern per negociar un tracte gairebé idèntic a les mesures que es van rebutjar en el referèndum. Tsipras va argumentar que era per la seva protecció i que era el més lluny que arribaria. No obstant això, la realitat va mostrar que va arribar molt més lluny, i es va signar un acord neoliberal molt més antisocial que va empitjorar la misèria de la societat grega.

Zoé Konstandopulu, expresidenta del Parlament Grec.

Zoe Konstantopoulou en un moment de l'entrevista SANDRA LÁZARO

Com ha paït la societat grega la signatura del rescat?

La gent encara està impactada i confusa pel que ha passat. Moltes persones necessitaran encara més temps per comprendre el que va passar. Cal tenir en compte que moltes persones que van lluitar per deixar enrere els memoràndums i restablir la democràcia van veure com es signava el memoràndum i s'abandonava a la democràcia. Crec que va ser un xoc i un trauma per a molta gent. Mostra d'això va ser l'abstenció de gairebé un 50% d'abstenció en les eleccions del setembre, que van ser dissenyades ràpidament per treure forces als crítics amb Tsipras i als que defensàvem el programa amb què l'esquerra havia sortit escollida.

Grècia ha perdut l'esperança?

L'esperança mai es perd. Hi haurà esperança mentre hi hagi gent, que n'hi ha, i molts joves amb determinació per lluitar per les seves vides, pels seus drets i la seva dignitat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha