Del miratge plurinacional al desig d'autodeterminació
L'escriptor gallec Suso de Toro i el diputat i portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, han mirat de respondre a la pregunta 'com hem arribat fins aquí?' en referència a la relació Catalunya-Espanya, un interrogant plantejat per la Fundació Periodisme Plural que els ha convidat a parlar de la desil·lusió provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, dels errors i encerts del catalanisme, de la decadència de la cultura de la transició i de l'oportunitat del procés sobiranista català que emergeix dins d'una Espanya que pel moment no és capaç de donar una resposta que satisfaci les aspiracions dels catalans.
“Catalunya ha estat ofesa, menyspreada i gairebé infantilitzada”, arrencava Suso de Toro, davant més de cent persones que han acudit a l'Auditori de Can Fabra a Barcelona. Referint-se al tracte rebut per l'Estat espanyol, de Toro ha considerat que la sentència del TC sobre l'Estatut va ser el “punt final a l'Espanya plurinacional” plantejada per Zapatero. Afirmació amb la qual coincidia Tardà, que s'ha referit a aquell procés com “l'últim intent d'entendre'ns”.
Admetent el seu pessimisme, de Toro ha prosseguit que veu gairebé impossible una sortida amb què Catalunya s'hi senti còmoda. “Espanya no té la capacitat de respondre al repte democràtic que li planteja Catalunya”, lamentava l'escriptor, al qual Tardà responia que, precisament, el procés sobiranista és una “revolució democràtica”, i que ha de ser aprofitada a Espanya. “Cal aprofitar que Catalunya pot rebentar l'Estat monàrquic per després proclamar la república espanyola”, aventurava el diputat.
Sigui com sigui, de Toro es s'ha declarat admirador de les capacitats cíviques i d'organització de la societat catalana, i tornant a la qüestió democràtica, ha sentenciat: “la consulta seria una victòria democràtica i, per tant, qui es consideri un demòcrata ha de celebrar la seva consecució”.
Els errors del catalanisme
Tot i que en tot moment va deixar clara la seva simpatia cap al procés sobiranista, Suso de Toro no va voler guardar algunes crítiques cap al catalanisme. En concret van ser dos. En primer lloc, l'escriptor va titllar d'“autocomplaent” i d'errònia la política de les forces catalanistes a Madrid en la dècada dels vuitanta i noranta, quan creu que els “interessos particulars” van prevaler sobre els altres. Una època que considera “superada”, i que té segons ell com a prova Duran i Lleida (portaveu de CiU al Congrés), una figura “amb una visió mesquina i limitada” que ha quedat “en fora de joc”.
En segon lloc, de Toro ha lamentat que sovint des de Catalunya “es renuncia a parlar a Espanya i es parla només a Madrid”. Fins i tot ha ironitzat que Catalunya hauria d'obrir ambaixades en els diferents pobles d'Espanya per fer pedagogia allà de les seves intencions, i no davant d'un Estat espanyol que no atén a raons.
ERC al Govern
“Estem disposats a entrar al Govern per organitzar el referèndum, ja estem treballant en això”. Amb aquestes paraules Tardà, ha deixat clar durant el debat que el seu partit prendrà part del govern català en els propers mesos, així que es fixi una data i una pregunta per a la consulta-ha de ser abans de final d'any, segons el calendari sobiranista-, i un cop s'hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat, cosa que no dubte que succeirà.
El diputat també ha apuntat que, quant a la pregunta del desitjat referèndum, “comptarà amb el suport de tots els partits que estan a favor del dret a decidir”, aquests són CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. I pel que fa hagi una data i la pregunta en qüestió, el diputat considera que “el camí que quedarà ja serà costa avall”.
