eldiario.es

Menú

El tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual: una urgència a l’agenda feminista

Les energies i, per tant, els recursos econòmics, estan posats majoritàriament en la persecució del delicte i les víctimes acaben sent instrumentalitzades amb l'objectiu de desarticular xarxes

- PUBLICIDAD -
España, comprometida en prevención y erradicación de abusos sexuales en ONU

Anunci de contactes per oferir serveis sexuals EFE

El tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual és una greu vulneració dels drets humans i una de les formes més cruentes de violència de gènere ─la que reben les dones pel simple fet de ser-ho. Perquè, encara que existeix el tràfic de persones amb altres finalitats i també alguns homes i nens víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual, el percentatge de dones ens indica que aquest fenomen té gènere. Cada any entre 600.000 i 800.000 persones creuen les fronteres internacionals com a víctimes de tràfic i el 80% són dones. I si parlem de tràfic amb finalitats d'explotació sexual, trobem un aclaparador 98% de dones i nenes.

A l’arrel, trobem, principalment, la feminització de la pobresa i les diferents violències de gènere que vivim les dones des de nenes i que ens situen en situacions de major vulnerabilitat. A més del fet que la demanda de prostitució als països de destinació és, per descomptat, de dones.

Una lluita cega a les necessitats de les supervivents

Com a psicòloga feminista i experta en violència de gènere, en començar a prendre contacte amb aquest àmbit, em va impactar com de lluny està la mirada de les víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació sexual. Les energies i, per tant, els recursos econòmics, estan posats majoritàriament en la persecució del delicte i les intervencions que posen al centre a les dones i nenes són minoritàries. Tot gira al voltant del delicte i la seva persecució i, així, en la majoria d'espais, la presència policial és aclaparant i el discurs jurídic imperant. Són espais que acaben sent ocupats per homes que, malgrat les bones intencions i d'estar sensibilitzats, tenen la urgència d'obtenir dades, cosa per la qual les víctimes acaben sent instrumentalitzades amb l'objectiu de desarticular xarxes. Al respecte, Women´s link adverteix que algunes dones decideixen col·laborar, però que acaben perdent la protecció després que les autoritats considerin que la seva informació no és rellevant.

Les professionals dels serveis d'identificació i atenció acabem deixant-nos arrossegar per aquesta maquinària i, sense adonar-nos-en, deixem que una vegada més s'acabi reproduint l'esquema clàssic de “el salvador” i “la salvada” de les urpes de l'home malvat. Uns herois que tenen el poder, la saviesa i la força, i unes dones desvalgudes i sense agència.

Amb això no vull menysprear el treball de les persones que s'encarreguen de la nostra seguretat i persegueixen el delicte, encara que sí evidenciar que ocupen massa espai i que hi ha altres actrius, com les professionals de les diferents ONG i serveis socials i, sobretot, les dones i nenes víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació. Són supervivents. Han estat violentades sistemàticament i demostren ser molt més fortes que els qui són reconeguts com a herois.

Un altre dels elements que desplacen la mirada és l'aferrissat debat en què estem immerses moltes feministes sobre la prostitució. Aquí em centraré en el tràfic per a l’explotació sexual. Aquí no hi ha debat.

Víctimes de primera i de segona

Com passa en altres formes de violència de gènere, hi ha víctimes de tràfic de primera i de segona. La “bona” víctima, la que tothom reconeix i per a la qual és relativament fàcil activar tots els dispositius de protecció i atenció integral, és aquella que, a més d'autoidentificar-se (reconèixer-se a si mateixa com a víctima de tràfic amb finalitat d’explotació sexual), està disposada a denunciar i, a més, la seva història serveix a la policia per a les seves investigacions. Cal tenir en compte que solen ser dones immigrants al país de destinació sense una altra xarxa de “suport” que la xarxa d’explotadors. Hem d’imaginar-nos com de difícil resulta per a elles fer el pas.

Les víctimes de segona són les males dones. Aquelles que no s'identifiquen com a víctimes de tràfic per a l’explotació sexual perquè per atrapar-les en aquestes xarxes els van fer creure que decidien alguna cosa. Aquelles que no es poden veure’s com una víctima encadenada, perquè les cadenes són invisibles. Aquelles que prenen drogues, una de les cadenes, perquè borratxes i drogades són més vulnerables i menys creïbles. Aquelles que són dones trans, dones de segona. Aquelles enamorades del seu explotador: una altra de les cadenes. Aquelles que no trencaran mai del tot amb la xarxa que les va portar perquè, malgrat tot, ara estan millor que abans o, simplement, perquè són les úniques persones a les quals poden recórrer quan tenen un problema i les entenen molt millor que les professionals de torn, a les quals se'ns escapen molts codis culturals. Aquesta és una de les coses que més atrapa, perquè moltes vegades no hi ha possibilitat de distinció entre xarxa de suport i xarxa opressora. Així com també atrapa haver viscut prèviament situacions de violència. En paraules d'Amelia Tiganus, activista feminista supervivent de tràfic per a l’explotació sexual, “t'ho venen com un alliberament. I ho és si t'han trencat abans”.

El parany del patriarcat

Una de les dificultats principals de la lluita contra el tràfic amb finalitat d’explotació sexual és que la majoria de les víctimes no són identificades i, per tant, no tenen accés a assistència o protecció. Això té molt a veure amb la falta de perspectiva de gènere en l'anàlisi de les històries de vida i amb la polaritat a la qual està sotmès el debat sobre la prostitució i que pretén que les prostitutes encaixin en la casella de “prostitució voluntària” o “tràfic amb finalitats sexuals”. On està el límit entre el que és escollit i el que no? Ens trobem, amb el treball diari, un gran nombre de casos que estan en aquest “llimbs” per definir i amb els quals anem a contracorrent. Perquè, entre altres coses, quan les professionals les identifiquem i la dona no s'autoidentifica, restem agència a la dona.

En aquest sentit, hauríem de fixar-nos més en el treball que fa anys que fem amb les dones que han viscut violència de gènere en la parella. El feminisme ha estat sempre molt present en la lluita contra aquest tipus de violència. També en el disseny dels serveis i en el model d'intervenció. Ara, almenys a Catalunya, no és necessària la denúncia per accedir als diferents recursos. És habitual que una professional detecti una situació de violència de gènere en la parella i que la dona no identifiqui com a tal el que li està passant, però no per això diem que la seva situació és “voluntària”. Com en el cas de les dones víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual, moltes vegades no tenen forma d'enunciar el que els passa i la naturalització interioritzada de les diferents violències viscudes juga un paper d'invisibilitat per a elles, cosa que bloqueja el procés d'identificació.

Quan això ocorre, les persones que treballem en aquest àmbit, en general coincidirem en la necessitat que aquesta dona tingui un espai per treballar la consciència d'estar en situació de violència i això serà un procés més o menys llarg, en funció de la sofisticació de l'engany i la manipulació a la qual estigui sotmesa. I, per descomptat, en funció de les possibilitats que pugui  percebre com a alternatives a la situació actual, en funció del nivell de bloqueig emocional, dels riscos, de les renúncies que hagi de fer, de la por, del dany a la seva identitat i autoestima, entre altres elements. Tot això és el que les dones supervivents del tràfic per a l’explotació sexual haurien de tenir l'oportunitat d'abordar, al seu ritme i estiguin en el  moment que estiguin. Siguin conscients o no. Simplement, donant espai al malestar que expressin i tenint l'oportunitat de resignificar la seva història.

En el tràfic amb finalitats sexuals, com a violència de gènere que és, el que opera a la base té a veure amb el parany del patriarcat i només pot desarticular-se amb perspectiva feminista.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha