El resultat de la consulta d'Unió sobre el 'Procés' amenaça la coalició de CiU pel 27-S
Les crisis entre els dos partits que componen la federació de CiU ha esclatat a quatre mesos de les eleccions autonòmiques i en un moment en què els partits sobiranistes debaten sobre quina sortida donar-li al procés. L'aposta del president de la Generalitat, Artur Mas, per una llista netament independentista i confeccionada amb una proporció de noms externs al partit per a les eleccions del 27-S ha fet que Unió es plantegi la seva cabuda en el projecte i, en aquestes condicions, la ruptura s'ha convertit en una possibilitat tangible.
El mateix portaveu del Govern, Francesc Homs, no ha descartat aquest dimarts una remodelació de l'Executiu català, encara que va rebutjar avançar esdeveniments. “Si hi ha canvis en el govern, ja s'anunciarà”, va tancar. CDC porta esperant gairebé 3 mesos a que els seus socis clarifiquin la seva posició davant el procés i ara, un cop celebrada la consulta interna dels democristians, el partit liderat per Artur Mas no vol perdre un minut. El secretari general de Convergència, Josep Rull, ha donat un termini, “dos o tres dies”, per decidir si volen sumar-se a la candidatura independentista que CDC formarà, “de manera innegociable”.
La consulta entre la militància d'Unió sobre les condicions per signar el full de ruta de CDC, ERC i les entitats, que ha acabat guanyat per la mínima el sector de Duran i Lleida, no aclareix la posició de les històriques sigles respecte a l'actual conjuntura. Diumenge passat els afiliats a UDC van fixar les línies vermelles del procés en la legalitat, el pacte amb l'Estat i el rebuig de la declaració unilateral d'independència, unes condicions que segons el criteri de Mas, els deixen fora dels seus plans. Duran reunirà aquest dimecres a la seva cúpula per decidir si seguir endavant amb el mandat de la majoria dels seus militants o buscar una solució que els permeti integrar-se en la llista de Mas.
L'escalada de declaracions i l'amenaça de cisma en l'aliança és un joc recurrent per part de tots dos, que han amenaçat altres vegades amb trencar l'estabilitat de la dreta nacionalista catalana per marcar-mútues línies vermelles. No obstant això l'actual crisi va més enllà de la representació interessada. Duran ha maniobrat des de la seva sortida de la direcció del partit per formar un nou moviment, Construïm, ja registrat com a partit i amb vida pròpia. A més, la consulta interna ha mobilitzat els sectors independentistes d'Unió, que han acabat perdent però mostrant una força important al marge de la direcció.
Des sectors de Convergència propers a Mas s'ha passat de veure a Unió com un important aliat que aportava transversalitat a ser percebut com una rèmora en el viratge cap al nítides posicions independentistes, una tasca en què el partit de Mas està immers des de l'estiu passat , quan els casos de corrupció dels Pujol esclatar. Després del fracàs de proposta per la llista unitària, CDC va dissenyar una sortida que passava, en primer lloc, per ajornar les eleccions fins al setembre i, en segon, per reforçar la imatge plebiscitària dels comicis amb una campanya de clar caire nacional.
L'objectiu indissimulat de Convergència és liderar el Procés i recuperar el major percentatge possible d'aquests 1,8 milions de catalans que van anar a votar Sí-Sí el 9 de novembre de 2014, fent-se valedors del vot útil independentista. Però, en aquesta estratègia, algunes veus de Convergència alerten que Unió podria restar més del que suma. Duran és vist des d'amplis sectors sobiranistes com un fre a la valentia nacional del partit, i ha estat blanc de les crítiques d'ERC, per exemple durant la campanya de les eleccions europees, les primeres en què els republicans van superar a CiU.
Malestar de fons a Unió i consulta ajustada
Els democristians es vénen queixant davant Artur Mas des de la primavera passada pel tracte de soci prioritari concedit a ERC. El nucli dirigent d'Unió va considerar en els mesos més calents del procés sobiranista que CDC estava girant massa les seves posicions cap a l'independentisme, encoratjats per les enquestes que els deixaven per sota d'ERC. A més, veien en els de Junqueras un partit fort que podia trencar i substituir l'aliança històrica entre CDC i UDC per una de signe CDC-ERC.
La contundent protesta de Duran a aquesta situació no va trigar a arribar, encara que de forma més simbòlica que real. Després de 3 dècades com a líder, el democristià es va apartar al juny dels seus càrrecs amb més visibilitat, com el de secretari general de CiU, encara que va mantenir intactes les seves cotes de poder al Congrés. Contra tot pronòstic, aquella sortida tova de Duran de la primera línia només va despertar apatia per part de CDC. Fins i tot el mateix Josep Rull va comminar a anar-se'n si no se sentia a gust, i molts dels dirigents territorials de Convergència van respirar alleujats després de la suposada pèrdua de vista de Duran.
El pacte subscrit al febrer entre CDC i ERC sobre les eleccions del 27-S va tornar a col·locar a Unió en un tessitura complicada, que van resoldre blindant la seva sobirania i convocant una consulta interna per després de les municipals. El sector de Duran va acabar guanyat la consulta, 50,9% contra 46,2%, fet que Convergència ha aprofitat per donar pressa a Unió a prendre una decisió.
El Govern català està format per 13 consellers, 3 dels quals corresponen a Unió. Si Unió decidís presentar una candidatura pel seu compte el 27-S i Mas obrís una crisi de govern per compondre un executiu monocolor, hauria de buscar substituts en algunes àrees sensibles, com Vicepresidència i Governació o Interior.
