Les protestes contra el Pla Paral·lel esmenen el model de ciutat
La reforma integral de l’avinguda del Paral·lel va camí de ser la nova espurna que s’encén en contra del model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Ahir al vespre, la plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel va aturar el trànsit de l’avinguda per fer visible l’oposició d’una part important del veïnat a un projecte que, malgrat les esmenes, segueix el seu curs. Des del mes d’abril, els barris afectats per la reforma –liderada pel consistori de la mà de la Fundació El Molino (FEM)—, han intensificat el debat sobre els riscos d’un projecte que, segons consideren, afavoreix més a determinats sectors econòmics vinculats al turisme que a les necessitats dels veïns d’uns barris, com Sant Antoni, Poble-sec, o el Raval, durament castigats per la crisi.
La d’ahir va ser una jornada a cavall de la reflexió i la mobilització, segurament la més important viscuda fins ara en contra d'aquest projecte. A banda de la interrupció del trànsit —d’uns 20 minuts—, la qual cosa va donar més visibilitat a les crítiques dels activistes, era la primera vegada que s’escenificava la solidaritat entre altres lluites veïnes de la ciutat que han acabat influint, o modificant, els projectes previstos per l’administració. “Per a nosaltres la plataforma Fem Rambla és un mirall, i volem que l’Ajuntament, com va fer al Poble nou, accedeixi ara a negociar amb nosaltres”, ens explicava Marc Serra, un dels portaveus de la plataforma. Durant la jornada, també es va solidaritzar la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la FAVB –membre d’Aturem el Pla Paral·lel— que va expressar la mateixa bel·ligerància amb el Pla Paral·lel que manté contra la “Barcelona dual”.
Segons el manifest dels opositors, signat per una quarantena d’entitats i més de 700 veïns, la reforma del Paral·lel “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port de Barcelona i la Fira, dos punts econòmics importants situats a banda banda de l'avinguda que, segons els manifestants, es veurien beneficiats en aquest replantejament. “La Rambla s’ha massificat de turistes de tal manera que, el que persegueix l’Ajuntament, és descongestionar-la a través del Paral·lel, sense preveure els riscos que això pot suposar pels barris”, alerta Serra que denúncia un progressiu procés d’elitització i gentrificació de barris com el Poble-sec, la qual cosa va en detriment dels veïns amb les rendes més baixes.
Segons dades facilitades pel mateix consistori, del pressupost total de la reforma del Paral·lel –coneguda popularment com el Pla Paral·lel— és de 9.500.000 euros. El 30% d’aquesta xifra es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros, dels quals 1,1 milions seran per a noves faroles d’última generació (6.500 euros cada una), equipades, per exemple, amb càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals. I és que l’enllumenat de l’avinguda és un dels principals canvis que preveu el projecte, que contempla un joc de llums funcionals i un altra d’ornamentals per tenyir una avinguda fins ara grisa amb “un eix de referència de les arts escèniques”, “el Brodway barceloní”, com defensa el Pla del consistori. A més, preveu el desplaçament del carril bici al mig de la calçada, la creació de sis noves placetes, entre altres intervencions que es poden consultar aquí.
Què demanem els veïns?
Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Un reivindicació que, dins de la plataforma, ha liderat l’associació sociocultural Talia Olympia. Segons aquesta entitat, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer, com era propi del Paral·lel d’abans”. Oller, present en l’acte de protesta d’ahir, confessava estar molt “decebut” amb la posició “immobilista” del govern de Trias, però animava a continuar amb unes protestes “que quedaran per a la història”.
En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica en la nova il·luminació pressupostada en 2,8 milions d'euros —és a dir, el 30% dels 9,6 milions d'euros que costarà la totalitat del projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada farola suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri, una de les veus més actives dins de la plataforma, es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.
La tercera reivindicació de la plataforma passa percosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. Una voluntat que neix del temor de la proliferació de terrasses del negoci de l’hostaleria –que ja han envaït el carrer Blai, a tocar de l’avinguda— i dels pisos turístics —actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials—. Per això, la plataforma demana que, mentre es posa en marxa el Pla d’usos, es procedeixi a la moratòria immediata de llicències d’hotels, així com de terrasses en zones massificades. Per a l’associació d’arquitectes i urbanistes, Raons Públiques, estem davant d’un projecte “molt condicionat” per les aliances que va prendre l’Ajuntament des d’un principi. “És un projecte impulsat per una entitat privada, la FEM, i com a tal té interessos privats, totalment legítims. Però si l’Ajuntament, que hauria de ser el guardià de l’interès públic, decideix aliar-se amb una entitat d’aquest tipus, acabarà defensant uns interessos no necessàriament públics”, explica l’arquitecte Javier Fraga.
La plataforma, que aglutina diverses sensibilitats i ideologies, ha tingut una vocació integradoa, la qual cosa ha aportat pluralitat a les demanes i ha enriquit el debat intern, però també hi han hagut punts de discrepància. De fet, tot i que al principi comptava amb el suport de bona part del teixit associatiu tradicional, amb el pas del temps, algunes organitzacions històriques han dubtat sobre quin era el seu paper. Dos casos d’aquesta ambigüitat les representen la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la Unió de Veïns del Poble-sec. La primera està en procés de consultar els socis quina és la posició final, tot i que en l’acte d’ahir, per exemple, va donar suport logístic als manifestants, mentre que les diferents associacions de veïns de la Unió de Veïns han mogut fitxa a títol individual en funció del que han cregut. “Els nostres estatuts no ens permeten posicionar-nos com a Unió, si no hi ha consens entre les associacions que representem”, explica el vice-presidient de la Unió, Carles Burges, que va assistir a l’acte com a veí.
La resposta de l’Ajuntament
La política de fets dels responsables municipals contrasta amb la de formes. Tot i que representants del consistori insisteixen en parlar de mà estesa, abans d’ahir, en el ple de l’Ajuntament, es va tombar una proposició d’ICV-EUiA –ecosocialistes, CUP i Procés Constituent donen suport a la plataforma— per revisar el projecte de l’avinguda. Des del Govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un pla d’usos a Poble-sec”, explica el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí.
Després del conflicte generat arran del desallotjament i enderroc de Can Vies, Martí veu ara com un altra punt calent del districte que representa agafa força. Davant les crítiques a la manca de participació veïnal, però, es pregunta perquè en els Consells de Barri i en diverses organismes de participació veïnal no s’ha manifestat “gairebé mai” aquest desencís amb el projecte remodelació de l’avinguda. “Una cosa és que el diàleg sigui millorable, però és fals dir que no n’hi hagi hagut”, explica el regidor en declaracions a aquest mitjà. En el mateix sentit, tanca files la presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, sòcia del consistori en aquest projecte, que sosté que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més de participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària.
Els manifestants que ahir van aturar el trànsit a la l’avinguda sota el crit de “cap pla sense els veïns”, però, no es conformen amb aquestes explicacions. Asseguren que un seguit d’accions progressives succeiran la mobilització d’ahir, que ha tornat fer visible les esquerdes d’un model de ciutat qüestionat des dels barris per diversos sectors, cada cop més plurals, de la ciutadania.
