“Hem passat del Paral·lel de les persones al de les faroles”
Ho va dir amb contundent ironia un activista de Repensar Poble-sec: “Hem passat del Paral·lel de les persones al Paral·lel de les faroles”, en al·lusió a l'excessiva inversió que preveu el pla de remodelació de l’avinguda en matèria d’il·luminació. Per a aquest col·lectiu –una comissió de l’Assemblea de Barri de Poble-sec— és insostenible “des d’un punt de vista ètic i urbanístic” que es destinin prop de 2,8 milions d’euros en millorar l’enllumenat d’un eix que hauria de prioritzar altres aspectes, tenint en compte que travessa barris com el Raval, el Poble-sec o Sant Antoni, amb una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat.
Segons dades facilitades pel mateix consistori, del pressupost total de la reforma del Paral·lel –conegut com el Pla Paral·lel, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació El Molino (FEM)— és de 9.500.000 euros. El 30% d’aquesta xifra es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros, dels quals 1,1 milions seran per a noves faroles d’última generació (6.500 euros cada una), equipades per exemple amb càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals. I és que l’enllumenat de l’avinguda és un dels principals canvis que preveu el projecte, que contempla un joc de llums funcionals i un altra d’ornamentals per tenyir una avinguda fins ara grisa amb “un eix de referència de les arts escèniques”, “el Brodway barceloní”, com defensa el Pla del consistori.
L’enllumenat que preveu el projecte, però, és només un dels diversos punts de xoc entre els col·lectius veïnals i el Pla Paral·lel, que des d’aquest abril té llum verda per endegar les obres —que s’allargaran un any aproximadament—. Mentrestant, aquest 26 d’abril, diverses plataformes i associacions dels barris Poble-sec i Sant Antoni, farts d’una comissió de seguiment poc participativa, es reunien per avaluar l’impacte real de la remodelació envers els barris colindants. Un dels punts que va generar més consens entre el teixit veïnal és la poca credibilitat del procés participatiu que, segons Ajuntament i la FEM, ha caracteritzat el disseny del projecte.
El president de l’associació de veïns de Sant Antoni, Pep Sala, va lamentar el contingut excessivament tècnic de les reunions, “on els veïns hi vam deixar d’assistir perquè tot el que proposàvem no era tècnicament viable”. En la mateixa línia es va manifestar el president de l’associació cultural Teatre Talia Olpympia, Toni Oller, molt decebut amb la manca de permeabilitat del projecte. Més radicals es van mostrar des de l’Assemblea de Barri Poble-sec, que directament no van assistir mai a cap comissió de seguiment ja que, per ells, Ajuntament i FEM, van presentar des del principi un projecte tancat.
Turisme, en quina mesura?
Un dels temes cabdals va ser el de la turistificació i els seus riscos. Per sorpresa de tothom, l’empresària Elvira Vázquez va assistir a l’acte —“tot i que ningú m’ha invitat”, va dir— i va negar que la seva fundació —“que no té afany de lucre”— persegueixi el turisme de masses. En canvi, des de Repensar Poble-sec se sosté que la transformació del Paral·lel busca connectar el circuït turístic del centre amb l’avinguda i els seus barris, que en pateixen conseqüències, com ara l’augment del lloguer, la proliferació de pisos turístics i la gentrificació.
En aquest punt, val la pena destacar la influència del port. Actualment, hi ha 2,6 milions de viatgers anuals i es preveu que aquesta xifra augmenti amb l’arribada dels creueristes. Segons Vázquez, el turista de creuer no passa pel Paral·lel: “desembarquen al Port, els porten al Camp Nou, a la Sagrada Família, al Parc Güell i tornen embarcar” va dir en un intent de desmentir que la FEM tingui interessos en fer del Paral·lel un pol d’atracció turístic i un eix de connexió entre el Port i la Fira, com defensa l’Assemblea. “Estem penjant d’un fil, vam abocar-ho tot a la bombolla immobiliària i ara ho fem amb la turística”, van replicar els activistes.
Segons l'Ajuntament, la relat és ben diferent. Sostenen que la remodelació del Paral·lel servirà per cedir més espai pels vianants. En concret s'han projectat sis noves placetes a les confluències amb els carrers de l’Eixample. Aquestes cruïlles tenen per objectiu crear un espai que pugui ser pol d’activitats ciutadanes, escenaris per a activitats teatrals de carrer, o espais per terrasses de bars i restaurants. I és aquesta darrer possibilitat la que fa tremolar als col·lectius, que reclamen més espai públic. Fons municipals estimen que aquestes actuacions tindran com a resultat l’augment de l’espai urbà destinat al vianant amb un 50% més de superfície.
Una previsió que no comparteix l’associació cultural Talia Olympia, que considera “fals” dir que es faran noves places. El seu portaveu, l’historiador Toni Oller diu que es tractarà més aviat de fer amples les voreres i que, a més, hi haurà terrasses del negoci hostaler, per la qual cosa: “no és pot parlar que siguin espai públic”. Segons representants de Repensar Poble-sec, s’insiteix en què les sis illes no es projecten a qualsevol lloc, sinó que “coincideixen amb les cruïlles on hi ha restaurants de luxe, amb preus prohibitius”, en referència al Bar Tickets o al restaurant Ikibana.
Els activistes de Repensar Poble-sec (Assemblea de Barri Poble-sec) no van venir amb les mans buides. En base a tres tallers col·laboratius a l'espai públic (vídeo) han dissenyat un mapa en què s'explica les amenaces que, segons ells, amaga el Pla Paral·lel.
Mapa col·laboratiu from Taller de ficció on Vimeo.
Front comú veïnal i transversal
D’aquesta manera, la trobada del 26 d’abril, promoguda i dissenyada per l’associació d’urbanisme i arquitectes Raons Públiques, va servir perquè entitats de diferents tradicions i sectors compartissin els seus relats sobre l’avinguda. Fins ara, les comissions de seguiment no havien aconseguit generar un espai de trobada tant transversal. I és que durant el debat hi van intervenir des de l’empresària i presidenta de la FEM, fins a activistes anticapitalistes, passant per plataformes més moderades com la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la Unió de Veïns del Poble-sec o l’Associació de Veïns de Sant Antoni.
Segons l’associació d’urbanisme Raons Públiques, artífex de la trobada, “la capacitat que tinguem de forçar el replantejament del Pla Paral·lel dependrà només de la nostra capacitat per organitzar-nos com ciutadania crítica i activa, i això passa per continuar buscant espais de discussió, debat i proposta que parlin de les amenaces i les oportunitats que enfrontem col·lectivament”.
Amb els referents del procés de la Rambla del Poble Nou com agrupació transversal d’entitats per forçar l’obertura d’un procés de diàleg amb l’Ajuntament, o el cas del barri de Gamonal; l’objectiu és ara trobar un acord de mínims per mirar d’influir en l’aplicació final del Pla Paral·lel. Amb aquesta missió, el proper 11 de maig hi haurà una segona edició de la trobada on cada grup exposarà les seves condicions per millorar el projecte. La cita serà a peu de carrer, la millor forma, segons els convocants, de que la resta de veïns que encara no s’han assabentat o involucrat en el procés se sentin interpel·lats.
