Capacitat però escassa voluntat
L'any 2000, Nacions Unides va assignar el 20 de juny com a Dia Mundial dels Refugiats. No obstant això, cada vegada són més els refugiats i menys les solucions polítiques. Per a la ciutadania europea, la migració és vista com un gran desafiament en tota Europa. A diferència d'anys anteriors, l'Eurobaròmetre de maig de 2015 va suposar un canvi de tendència dels europeus sobre la qüestió de la migració; i va passar a formar part d'una de les principals preocupacions en 20 dels 28 Estats Membres de la Unió Europea.
Un fantasma recorre Europa
La crisi dels refugiats està causant un efecte sobre certes actituds polítiques. Els partits de l'extrema dreta europea veuen una excel·lent oportunitat d'explotar els problemes derivats de la crisi dels refugiats per a guanyar adeptes i lideratge. Mitjançant uns discursos populistes i solucions polítiques de curt termini, el rèdit polític per als partits anti-immigració és molt ampli. Un exemple recent és la propaganda electoral per a demanar l'eixida de la Unió Europea per part del partit euoròfob UKIP en referència al referèndum del BREXIT, on front una massa de refugiats fent cua es llig: “Punt de ruptura: la UE ens ha fallat”.
Europa necessita més immigració
En el sentit literal de la paraula, Europa és el vell continent. Com és ben sabut, Europa s'enfronta a un problema estructural en termes demogràfics. L'envelliment de la població crearà conseqüències greus al mitjà i llarg termini com ara: el finançament de la seguretat social; la supervivència del sistema de pensions; l'amenaça sobre la creativitat, la innovació i el dinamisme econòmic.
Una Europa responsable deu mirar cap al futur. Enfront a la situació de crisi de refugiats, el més responsable és desenvolupar una política d'integració i d'asil efectiva. Sense pànic, sense murs, sense discriminació, sense morts.
Europa està irreconeixible, el pànic l'està devorant. La UE ha tolerat que s'alcen murs i controls de fronteres; està permetent que les màfies i les bandes de traficants de persones siguen les guanyadores d'aquest parany. Un parany en el qual només cauen insolidaris, perquè Europa compta amb els recursos òptims i la capacitat per abordar adequadament la crisi dels refugiats.
No només és una qüestió de números, també d'humanitat
Les polítiques de refugiats han de protegir la vida humana. És una qüestió d'humanitat i de democràcia no quedar-se impàvids davant l'actitud del govern espanyol i d'Europa. L'Acord dut a terme per Turquia i la Unió Europea i els pactes l'externalització amb tercers països que utilitzen a les persones refugiades com a moneda de canvi, són motius per avergonyir-mos. Hui, Dia Mundial dels refugiats no ens queda altra que lluitar pels milers de persones que l'únic delicte que han comés és viure en una zona en guerra la qual els països europeus també són responsables.
Irene Martínez i Béseler, Andreu Romero i Alcayde, Paula Espinosa Giménez i Jaume són membres del Grup de Treball CIES NO de Coalició Compromís.
0