eldiario.es

Menú

Compromís: Tot està per fer i tot és possible

- PUBLICIDAD -

El passat 26J A la Valenciana va consolidar-se com a segona força política de la Comunitat amb 9 diputats al Congrés.  Tot i això, els resultats no són bons perquè les expectatives feien preveure que la coalició augmentaria en nombre de vots i diputats.  Fins i tot es va parlar que seria la primera força de la Comunitat Valenciana. La realitat ha estat ben diferent: si en les eleccions generals del 2015 la suma de vots de Compromís, Podem i EUPV va obtenir 785.512 vots, en el passat 26J el resultats van ser de 655.895 vots.

Encara és d’hora per a fer una avaluació acurada del que ha passat. Moltes de les interpretacions que aquests dies es debaten en la premsa, com el bon anàlisi d’Amadeu Mesquida, necessiten ser contrastades amb dades: ¿La  coalició amb EUPV ha dissuadit a una part dels votants més a l’esquerra, dels més moderats,  dels més valencianistes? ¿Els vots han anat a l’abstenció o a altres partits? ¿Qui són i on són geogràficament els votants que han deixat de votar-la? ¿Hi ha nous votants, com són? ¿El discurs de la por ha estat una raó important per a dissuadir el vot? ¿Hi ha hagut errades en el disseny, l’organització i la comunicació de la campanya electoral? A més, cal tenir presents altres factors que són més difícils d’avaluar però de ben segur han tingut un impacte rellevant ¿fins a quin punt el descens en vots no és atribuïble a la típica corba en forma de U que mesura l’aprovació dels governs? El govern erosiona, especialment en els primers mesos de funcionament, perquè es veuen moltes de reaccions adverses i problemes de les noves polítiques públiques, però no els seus resultats. L’efecte de la gestió en el vot pot intuir-se al analitzar els resultats d’Units Podem en les grans ciutats del canvi.

D’altra banda, ni el mal regust electoral, ni l’avaluació del 26J canvien alguns dels principals problemes estratègics de Compromís des de les passades eleccions generals de 2015. El descens en vots i, sobre tot, la pèrdua d’influència (i visibilitat) en el Congrés dels Diputats fan que aquesta tasca sigui ara una mica més complexa.

Al nostre entendre, el principal repte és com redefinir l’espai polític progressista per a convertir-se en la primera força d’una esquerra capaç de revalidar el proper govern autonòmic. Això passa per tres grans objectius.

Com ja vam assenyalar en el seu moment, el primer gran objectiu ha de ser reforçar Compromís. Si això era important després de les generals de 2015, després dels resultats del 26J encara sembla més peremptori. Això vol dir dotar-la de més estructures internes, més capacitat de diàleg, i si més no, més transversalitat, per tal que totes les persones que l’integren així com les diferents sensibilitats se senten integrades respectades i valorades. En segon lloc, caldrà potenciar i crear noves veus. Oltra és un valor inqüestionable de l’aliança, però com s’ha vist en la campanya cada cop li serà més difícil combinar el to institucional amb el de partit. A més, cal consolidar el discurs que aquesta formació és la que millor representa els interessos dels valencians i valencianes. Per això caldrà molta pedagogia des del govern autonòmic, però també des de les Corts, els ajuntaments, i des del carrer.

El segon gran objectiu és repensar les relacions amb Podem i amb EUPV. Aquest és un debat que no depèn només de Compromís, però que l’aliança té l’obligació de liderar. L’espai polític a l’esquerra del PSPV va sumar en les eleccions autonòmiques prop de 850.000 vots. ¿Quina és la millor manera d’articular-lo per aconseguir la màxima representació possible? Les formules són diverses i no hi ha una fórmula màgica. El que avui no ha funcionat pot funcionar d’ací a un temps (i a l’inrevés). Així doncs, ¿Es vol seguir el camí emprés per En Comú Podem a Catalunya i que sembla encaminar-se cap a la creació d’una força política nova liderada per una figura presidenciable com Ada Colau? Aquesta sembla ser la fórmula que millor ha funcionat el 26J, però requereix un notable procés de confluència organitzativa i alhora, que IU i Podemos acceptin a la nova força com el seu referent a València. ¿Ha de convertir-se Compromís en el referent valencià de Podemos? També en aquest cas Podemos i Compromís haurien d’avançar cap a fòrmules d’integració conjunta. Cal tenir present, a més, que si a Espanya IU i Podemos mantenen la seva col·laboració estratègica, això també implicaria acords electorals amb EUPV. ¿Han de mantenir-se totes tres forces com una aliança purament electoral presentant-se conjuntament en totes les eleccions? A curt termini aquest tipus d’acords pot causar certa confusió entre els electors, com sembla que ha pogut passar en el 26J. Ara bé, això serveix per a preservar la identitat diferenciada de totes les parts i consolida un espai electoral com il·lustra el cas d’ICV i EUiA a Catalunya. ¿Han de presentar-se totes tres forces polítiques per separat i unir-se només per a formar govern?

Aquesta opció podria ser la que generés menys tensions internes al si de les organitzacions, especialment si tira endavant una reforma del sistema electoral que elimini la barrera del 5%. Presentar-se per separat però amb un mínim programa de govern comú pot permetre discursos diferenciadors i evitar l’abstenció dels votants més ideologitzats. Aquesta és la fórmula que va funcionar, per exemple, en els  governs de coalició a Catalunya i les illes. La pega d’aquesta fórmula és que tendeix traslladar la competició electoral a l’acció de govern. Un cop passades les eleccions és el moment d’aclarir tots aquests dubtes que de ben segur pesen sobre les avaluacions que els electors fan de totes les forces de l’esquerra.

El tercer gran objectiu passa, com ja han assenyalat entre d’altres Víctor Maceda, per redefinir l’acció i comunicació del govern. Criticar el deutes heretats o les corrupteles del PP no sembla que sigui suficient per a guanyar les properes eleccions. Tampoc sembla que presentant-se com els abanderats de la transparència sigui suficient. Això obliga a redefinir el que ha estat el principal relat d’aquest primer any de govern i substituir-lo per un altre de nou. El més obvi és centrar-se en la defensa dels interessos dels valencians front la gestió del nou govern espanyol (previsiblement del PP). Però també en donar una millor orientació estratègica al disseny, implementació i comunicació de les polítiques del govern.   

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha