eldiario.es

Menú

L'imperi invertit

- PUBLICIDAD -

Prat de la Riba dissenyà, a cavall entre els segles XIX i XX, un model d´encaix de Catalunya dins d´Espanya que remetia al terme imperi. No parlem d´eixe imperialisme que denuncià en el seu paradigmàtic llibre el nacionalista valencià Josep Maria Bayarri, sinó d´un concepte metafòric, directament deutor dels Cultural Studies i que requerix una explicació complexa.

Es tractava d´una noció d´imperi referida a una estructura plurinacional i dinàmica, superadora de la idea d´Espanya com a Castella ampliada i amb un fort protagonisme de la societat civil, considerada com un conglomerat orgànic, a la manera de l´època. Un projecte que es desplegava en termes hispanistes –amb gran protagonisme de Portugal i Amèrica- i que tenia en la Lliga la seua branca política.

Cambó i d´Ors readaptaren el projecte imperial i la seua versió moderna la reconeixem en la vessant intervencionista en els temes espanyols del nacionalisme català. Va ser la postura ostentada per Miquel Roca al si de Convergència i Unió, complementària per moments amb l´oportunisme a l´hora de negociar prebendes amb l´Estat que representà Jordi Pujol.

El fracàs del Partido Reformista Democrático, liderat per l´esmentat Miquel Roca, en les eleccions generals de 1986 deixà en via morta l´intent de pilotar l´Estat des de la perifèria i la vella aspiració de les elits catalanes d´erigir-se en la locomotora d´Espanya. És per això que quan Esperanza Aguirre parla de “catalanizar España” sona a boutade.

No debades, Max Estrella va amollar en la genial Luces de Bohemia que “los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento”. I a esta imatge remet la presentació a nivell espanyol de Ciutadans. Una fórmula que a Catalunya no només s´ha presentat amb legitimitat, sinó també amb recolzament social, però que a la resta de l´Estat no deixa de suposar una exportació de formes alienes amb el pretext de la regeneració.

Al remat, la tan maltractada regeneració apareix de nou com a epifenomen d´un nacionalisme espanyol inconfessable, tot i la indubtable legitimitat d´esta ideologia.

Albert Rivera ho reconeix, usant l´espill còncau: “Si de algo nos pueden acusar a Ciutadans es de no ser nacionalistas catalanes” (Las Provincias, de 28-10-2013). Ergo, l´imperi de Prat de la Riba invertit.

I tanquem amb una certesa, la de València com a laboratori per a testar l´experiment.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha