La TV valenciana és cosa d'homes forasters

Quan el pròxim 9 d’octubre és complisquen 25 anys de l’inici de les emissions de Canal 9, de ben segur que TVE farà un especial de la jornada i ampliarà les dues hores de desconnexió diària que el PP acaba d’anunciar per compensar la pèrdua de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). El president de la Generalitat, Alberto Fabra, faria bé en intentar que aquell dia TVE li donarà molta presència en el seu especial i, sobretot, hauria de gravar-ho per tindre un bonic record, ja que estic convençut que serà el seu últim 9 d’octubre en política activa.

L’anunci de les dues noves hores de desconnexió del centre territorial d’Aitana (que, per cert, ningú ha explicat als treballadors com ho pensen fer amb una plantilla que està baix mínims) és una tornada als anys 70, quan va arrancar el circuit valencià de TVE. La notícia és un salt cap al passat que el PP intenta vendre com una conquesta, la qual cosa diu molt de la combinació de pocs escrúpols i molta incompetència que els caracteritza. Van començar parlant d’una desconnexió de vuit hores diàries, d’una programació alternativa a Canal 9 i, ara, tot queda en dues hores. Per ser més exactes, tot queda en un magazín i una sèrie lligada a “les nostres arrels culturals”... Quina por.

Al marge de la manca d’ambició i de projecte de país que demostra conformar-se amb una iniciativa així, les característiques de la programació anunciada és tota una declaració d’intencions, en realitat, és com una amenaça. El PP entén la televisió com una eina per construir un imaginari popular a la seua mida. Confonen la cultura amb el folklore i amb els tòpics, i mai perden de vista la possibilitat d’alimentar el clientelisme que tants bons rèdits els ha donat.

La contumàcia amb la qual parlen de continguts pròxims, festes, cultura popular i vida quotidiana és una forma de referir-se als tipismes de sempre, aquells que ja van caracteritzar els pitjors anys (per no dir tots) de la història de Canal 9. Ara, a més a més, i encara que puga semblar complicat, tot és molt més ranci, per entendre’ns, a l’estil de Mediterraneo TV o de qualsevol altra de les emissores del “TDT Party” que tant agraden a Rajoy i companyia.

La televisió pública és una altra cosa. Les festes, les tradicions, la cultura popular, les pluges i els accidents estan molt bé però aquest país no necessita un magazín de televisió com si del “Hola” o el “Lecturas” audiovisual i amb la “reial senyera” es tractara. Aquest país necessita uns mitjans públics compromesos, independents, que arrisquen i que tinguen el suficient atractiu per fomentar, des de diferents formats, un ampli debat ciutadà sobre allò que ens passa, el que som i el que volem ser.

En aquest sentit, l’anunci de l’emissió, al costat del magazín, d’una sèrie “nostrada” em fa pensar que se li està buscant lloc a “L’Alqueria Blanca”, el “gran” èxit de Canal 9 que, potser, Fabra creu que el pot acabar salvant. “L’Alqueria Blanca” és un producte que certament ofereix els mínims que se li ha de demanar a una televisió pública, però, després de 25 anys de Canal 9, i amb els exemples que tenim en altres indrets, ja es podia haver arribat a alguna cosa igual de reeixida però un poquet més moderna i atrevida. “L’Alqueria Blanca” és tan blanca i políticament correcta com l’adjectiu que consta en el seu títol.

I per fer més térbol tot l’enrenou, aquesta sèrie és de la factoria de Ximo Pérez, el president dels productors valencians; un home que en els últims anys ha mantingut unes excel·lents relacions comercials amb els governs del PP però que ni així ha pogut evitar veure encallar les seus empreses i deixar una llarga llista de deutes amb molts dels seus treballadors. Pérez, com a bon home de negocis, és dels que posa una espelma a Déu i una altra al dimoni, per això igual se’l pot escoltar reclamant un canvi de govern al capdavant de la Generalitat que pactant, com acaba de fer, amb Alberto Fabra, set milions d’euros per les productores dins el programa d’ajuts per 2015. El seu camp d’acció no són ni els continguts, ni el servei públic.

Per això, resulta estrany que la Universitat de València, aquesta mateixa setmana, haja participat en l’organització d’un “Foro para una una nueva televisión pública autonómica valenciana” (en castellà, com faria qualsevol conselleria del govern autonòmic del PP) juntament amb l’associació presidida per Ximo Pérez i haja ompli el programa de professionals de tot Espanya excepte... del País Valencià. És l’estil Pérez: vendre fum i passar de puntetes. No em crec que ni el rector Morcillo, ni els professors Miquel Francés o Guillermo López siguen tan miops de no veure que el llistat de participants era ridícul: faltaven els que, en aquest país, més saben i més han pensat sobre RTVV i, per postres (¡viva la paritat!) tot, tot, eren homes. Ni estaven els que han viscut en primera persona la història de Canal 9, ni estaven aquells que més han reflexionat públicament sobre el necessari nou model de mitjans audiovisuals públics valencians, ni estaven els que més s’han implicat en la seva defensa. Per no estar, ni tan sols estaven els mateixos professors de la pròpia Universitat que més s’han banyat en el tema Canal 9.

Com que no crec que ni els professors Francés i López, ni el rector Morcillo siguen també homes de negoci homologables a Ximo Pérez i aliens al valor social de la televisió pública, arribe a la conclusió que van molt despistats. Així que entre “voltors” i despistats, no sé si en aquest país queda algú amb galons que estiga pensant, de veritat, en la futura RTVV.

Per cert, qui dubte molt que estiga immersa en aquestes preocupacions és Inés Ballester, l’única dona i periodista valenciana amb alguna antiga vinculació amb Canal 9 que va estar en l’acte, ja que l’anunciat moderador del debat de polítics, Manuel Campo Vidal, aquest sí, home de negocis, no es va vindre. Inés Ballester? Tampoc tenien ningú més a prop? Ballester porta tants anys en Madrid (últimament vinculada a la cadena d’extrema dreta “13TV”) que va començar la presentació dient que “ara que ja ha passat el dol [sobre Canal 9]” quan la realitat és que el mort encara està de cos present i ni se li ha fet l’autòpsia. “Passar el dol?” Mentida: la ciutadania segueix sense televisió pública pròpia i els treballadors continuen cobrant (200.000 euros al dia) a l’espera del “burofax” que els confirme l’acomiadament. Felicitats als organitzadors per tanta punteria. La recerca de vida intel·ligent i útil al voltant de RTVV haurà de seguir.