eldiario.es

Menú

Com es pot revertir les retallades: el Consell augmenta en dos anys un 10 % el pressupost educatiu

La Generalitat Valenciana situa la inversió per alumne en 5.635,4 euros, encara que els barracons continuen sent l’assignatura pendent del Consell

El president Ximo Puig ha anunciat aquesta setmana un pla de construcció de centres, dotat amb 700 milions d’euros, per a edificar 200 col·legis nous i reformar-ne 500 més

- PUBLICIDAD -
El president Ximo Puig junto al conseller Vicent Marzà en las Corts Valencianes

El president Ximo Puig amb el conseller Vicent Marzà en les Corts Valencianes

L’educació és una de les banderes del Consell del Botànic i una de les apostes de l’executiu del PSPV i Compromís, que el 2015 es van fixar com a objectiu revertir les retallades aplicades en els anys anteriors pels governs populars de Francisco Camps i Alberto Fabra.

Malgrat que els barracons continuen sent l’assignatura pendent de la Conselleria –encara queden 24 centres en la Comunitat Valenciana instal·lats íntegrament en mòduls prefabricats– o potser precisament per aquesta raó, el president de la Generalitat, Ximo Puig, anunciava dimecres passat en el transcurs del debat de política general un pla de construcció de centres escolars ben ambiciós per mitjà del qual el Govern valencià vol construir, en col·laboració amb els ajuntaments, 200 col·legis nous, a més de reparar-ne 500 més. Per a fer-ho, hi reservarà una partida de 700 milions d’euros.

Aquesta aposta per l’educació també es reflecteix en xifres. El pressupost del departament que dirigeix Vicent Marzà és el segon en pes relatiu dels comptes de la Generalitat per al 2017 amb un 25,54%, contra el 23,84% que tenia el 2015, l’últim pressupost dut a terme per l’executiu popular d’Alberto Fabra.

Així, la Conselleria disposa d’un pressupost de 4.408,9 milions d’euros; és, per tant, el departament que més creix en termes absoluts (231 milions més que el 2016 i 429 milions més que el 2015). Això comporta un increment del 12% en la inversió per alumne –el curs ha començat amb 764.613 estudiants–, que se situa en 5.635,4 euros, contra els 5.413,4 euros del 2016 o els 4.995 euros del 2015.

Els 4.408,9 milions d’euros del 2017 se situen també per damunt de les xifres del 2009, anteriors a la crisi i les retallades (4.217,7 milions d’euros), “i això tenint en compte l’inconvenient de l’infrafinançament”, expliquen des de Conselleria. En aquest sentit, apunten que, per exemple, la Comunitat de Madrid encara destina 400 milions d’euros menys a Educació que el 2009.

Els alumnes valencians, damnificats per la crisi

A l’agost es va conéixer un informe del Ministeri d’Educació sobre la inversió educativa a Espanya entre els anys 2009 i 2014, un document que no deixava en bon lloc la Comunitat Valenciana, que se situava a la cua amb casos com el de l’Euskadi –cal tenir en compte el millor finançament d’aquesta autonomia gràcies a la concertació basca– que dobla la inversió per alumne a la valenciana.

L’escrit reflecteix que els estudiants valencians han estat uns dels més afectats per les retallades –la inversió en l’escola pública durant la crisi va caure en 674 euros, fins a situar-se en 4.995 euros per alumne (en centres públics i sense tenir en compte l’ensenyament universitari) en el curs 2014-2015 contra els 5.169 euros de mitjana estatal– durant els anys de la crisi.

En aquests anys va destacar també l’aposta dels populars per l’educació privada. Sense anar molt lluny, el Govern d’Alberto Fabra va destinar 661 milions d’euros en l’últim any de mandat a centres de titularitat privada, fet que suposava el 16% de la despesa educativa.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha