eldiario.es

9

CATALUNYA

Ester Quintana: "Que Felip Puig em miri i m'expliqui que no hi va haver càrregues"

La dona que va perdre un ull per l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general denuncia que l'Administració nega els fets

Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per un impacte durant els aldarulls amb la policia en la manifestació del 14N, ha fet les seves primeres declaracions a un equip de 15mbcntv. Quintana, de 42 anys, sosté que la seva lesió és producte del llançament d’un projectil per part dels Mossos d’Esquadra, denuncia que des de l’administració es neguin els fets i no s’hagin interessat pel seu cas, i lamenta el tracte rebut a l’Hospital de Sant Pau durant el seu ingrés al centre.

“El señor Felip Puig va dir que no es van disparar projectils, no sé amb què em van donar a mi, si un bala de goma o una altra càrrega, però va ser un Mosso d’Esquadra amb un projectil”, assegura Quintana al vídeo. I es pregunta: “Si ell [Puig] no va donar l’ordre, qui la va donar? Jo ho vaig veure. Per què diu que no hi va haver càrregues policials? Podria venir, veure’m a mi i explicar-me que no hi havia policia i que no van carregar”.

La dona detalla com van anar les coses el dia dels fets. “Jo sóc una persona pacífica i no molt valenta, no hauria anat a un lloc on hi hagués gent provocant o on jo pogués rebre. Ens van envoltar els Mossos i la gent, és clar, va començar a córrer. Tal i com van actuar és el que volien, que la gent marxés”. Quintana va rebre l’agressió cap a les 21.00 hores, quan la manifestació després de la jornada de vaga general es dissolia. “Vaig anar a la manifestació amb uns amics i volíem sortir per a baix, per Plaça de Catalunya, però estava tallat. Aleshores vam intentar anar cap amunt, però el Mossos van tallar també el pas per Gran Via amb els furgons, no hi havia cap altre lloc on anar sinó era direcció al carrer Casp, i això vaig fer amb cinc o sis amics, però amb les corredisses ens vam dispersar. Jo estava amb el Lluís [Cabot, un dels amics de l’Ester], em vaig girar per no perdre’ns i llavors vaig veure els policies i vaig notar l’impacte a la cara”, detalla. I continua: “Vaig dir-li al Lluís m’han tocat, i vaig notar un dolor indescriptible. Li vaig dir no tinc ull. Sabia que m’havien fet un cop molt fort. Em feia mal tota la part esquerra de la cara, demanava gel i una ambulància. Va aparèixer un agent de la Guàrdia Urbana, em va preguntar si em feia mal, ell va cridar l’ambulància i no venia, deien que no la deixaven passar. El guàrdia em va portar al seu cotxe, des d’allà va trucar l’ambulància i li deien que no la deixaven passar”.

Quintana va ser ingressada a urgències a l’Hospital de Sant Pau i operada per explosió del globus ocular i fractura de la paret orbital. “Em vaig despertar al box, on hi havia la meva família, m’havien reconstruït el globus ocular. Tinc tots els ossos del pòmul trencats. El nervi òptic el tinc seccionat i em van dir que m’haurien de fer una segona intervenció per posar-me una placa, no estaven segurs de què em farien”. I confirma, que, finalment, a més de perdre la vista, també ha perdut l’ull: “Primer em van dir que havia perdut la visió i que no la recuperaria mai més. El nervi seccionat fa que no tingui sensibilitat. No puc menjar bé ni badallar. Tenia l’esperança de conservar l’ull i tirar endavant, però el metge m’ha dit que no, que l’ull s’ha de treure”.

Després d’estar cinc dies a l’hospital, des de l’entorn de la dona sospiten que el centre va rebre pressions per fer-los fora. “Això em va passar el dia 14, el dia 19 l’oftalmòloga em va dir que havia de marxar cap a casa perquè així ho deia el protocol, li vaig dir que jo no estava per marxar a casa i que els meus pares ja són grans. Em va dir que anés al CAP a fer les cures, però són cada 8 hores. Me les ha de fer la meva mare, però no és la persona indicada per fer-ho. No és prou dur que a un fill li passi això?”, lamenta. I afegeix: “No m’han ofert assistència psicològica tot i que l’he demanada. Vaig insistir-hi, però no me l’han facilitat, no sé si no la tenen o no entra en el meu cas. El que m’ha passat no li desitjo a ningú”.

Per últim, Quintana conclou: “Ningú de l’administració s’ha interessat pel meu estat de salut ni per què ha passat. No sé si és el procediment normal, però no és humanitari. Necessitem suport i algú de l’administració podria haver respost. Diuen que no carregaven però si ho van fer jo ho vaig veure i tinc la prova en mi mateixa que ho van fer. Aquest estat de repressió i violència no ens porta enlloc i també he sentit el senyor Mas justificant aquesta repressió”.

Els advocats de la dona ja han denunciat el fets i esperen que el jutge respongui al requeriment urgent de proves per presentar una querella criminal contra els Mossos.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha