Cada vegada més ajuntaments es comprometen a deixar d'operar amb entitats financeres que desnonin

Després de centenars de milers de desnonaments en el darrer anys, i amb una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per regular la dació en pagament que acaba d'arribar al Congrés dels Diputats, alguns ajuntaments estan prenent la iniciativa, de la mà de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, i estan aprovant mocions contra aquestes pràctiques. L'última i més cridanera, la que ha portat a uns quants consistoris catalans, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​a comprometre's a deixar d'operar amb entitats financeres que efectuen desnonaments d'habitatges habituals en els seus termes municipals.

“El nostre objectiu és que les entitats financeres reconeguin el desastre social i rectifiquin”, exposa Isabel Garcia Ripoll, alcaldessa de la localitat vallesana de Santa Perpètua de Mogoda, l'últim dels municipis catalans en tirar endavant la moció. Garcia Ripoll (ICV) explica que es tracta sobretot d'una mesura “de pressió” cap als bancs, perquè la intenció és que cedeixin a les negociacions i acceptin dacions en pagament, i un missatge cap a l'Administració central, perquè modifiqui la llei hipotecària.

Però, tot i tenir voluntat, segons explica l'alcaldessa, els ajuntaments tenen poc marge d'actuació. En primer lloc, perquè d'entrada operen amb pocs bancs -“només hi tenim algun crèdit i el compte corrent”-, i en segon lloc, perquè en la mateixa moció s'especifica que el consistori, passi el que passi, no pot perdre diners amb la mesura, així que d'entrada es descarta la possibilitat de trencar amb els bancs amb els quals s'ha contret un crèdit.

Des de desembre, la proposta s'ha tirat endavant en plens d'ajuntaments tan rellevants com Tarragona, Vilanova i la Geltrú o l'Hospitalet, la segona ciutat més habitada de Catalunya. Menció especial per la comarca del Baix Llobregat, on una desena de pobles s'han compromès contra els desnonaments. La moció, presentada en bona part dels casos per ICV-EUiA, s'ha aprovat, amb alguns matisos, a Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Just Desvern i Sant Andreu de la Barca.

Des d'alguns ajuntaments, però, ja l'estan descafeïnant. “Deixarem d'operar amb les entitats sempre que els desnonaments siguin abusius”, detalla Joaquim Balsera, alcalde socialista de Gavà. Balsera considera “abusius” només els desnonaments protagonitzats per “famílies en atur i amb menors al càrrec”. A més, aquest alcalde precisa que quan es compleixi “amb l'esdevenir normal d'una relació contractual”, l'ajuntament no es veurà obligat a trencar relacions amb el banc, tot i que assegura que s'activaran de tota manera els mecanismes de “mediació”.

Punts menys cridaners però més rellevants: plusvàlues i missatges a Madrid

L'amenaça de ruptura amb els bancs és només el punt més destacat de les mocions en qüestió. Però els textos, promoguts per la PAH, solen incloure, entre d'altres, “instar el Govern [central] a impulsar mesures per suspendre els desnonaments de residència habitual”, i que “la suspensió es mantingui fins que es promulgui una nova normativa hipotecària”, d'acord amb la ILP impulsada per la plataforma. Aquesta és potser la mesura més important per a la PAH. “Les notificacions al Govern poden semblar simbòliques, però ajuden a pressionar: són mesures sobretot polítiques”, apunta Mercè Pidemont, una de les integrants de la plataforma que centra el seu treball en les mocions.

Els documents aprovats també donen instruccions a la policia local perquè “no doni cap suport a la policia judicial en el llançament de persones empadronades de la seva residència habitual” i sol.liciten al jutge que faciliti “mensualment” als serveis socials “una relació dels processos judicials” que podrien acabar en desnonament perquè l'Ajuntament pugui obrir una negociació amb les entitats financeres.

Però des de la PAH s'afanyen a reclamar una altra mesura que no consta en aquestes mocions, però que alguns consistoris sí que han aprovat. “L'anul.lació de les plusvàlues”, precisa Pidemont. L'Ajuntament de Barcelona, ​​per exemple, va anunciar el desembre de l'any passat que deixaria de cobrar-les. Es tracta d'un impost com a conseqüència de la transmissió de la propietat d'un immoble, i l'han de pagar tant els que guanyen diners amb aquesta transmissió com els que en perden, com els desnonats o els que acorden una dació en pagament. El 2012, amb aquest “impost injust” -en paraules de Pidemont- aplicat a 234 execucions hipotecàries, l'administració que dirigeix ​​Xavier Trias va recaptar fins 353.000 euros.