Badalona capgira la llei Montoro i prioritzarà les inversions al pagament del deute
Badalona vol treure's la cotilla de l'austeritat que denuncien molts ajuntaments. El govern de la tercera ciutat més poblada de Catalunya ha anunciat que destinarà la major part dels 21 milions d'euros de superàvit que va aconseguir l'any passat a inversions socials en lloc d'amortitzar deute bancari, capgirant així els criteris establerts a la Llei d'Estabilitat Pressupostària i en Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), més coneguda com a Llei Montoro.
“Les inversions en necessitats socials bàsiques són prioritàries a les amortitzacions de deute”, assegura el tercer tinent d'alcaldia i regidor de Badalona Democràtica, Jose Téllez (Guanyem Badalona), encarregat de la hisenda municipal des que la unió dels regidors de Guanyem, ERC i ICV-EUiA va fer fora de l'alcaldia de la ciutat a Xavier García Albiol (PP).
El proper pas de Badalona serà enviar un document al ministeri perquè Hisenda aprovi les inversions, que encara estan pendents de concretar. “Treballem perquè Montoro no pugui dir-nos que 'no' al·legant raons tècniques. Haurà de ser un 'no' polític”, vaticina Téllez, conscient de la batalla que Hisenda i l'Ajuntament de Madrid mantenen des de fa setmanes.
Els criteris d'austeritat imposats per Hisenda des de 2012 marquen que el superàvit municipal s'ha de destinar, en primer lloc, a les obligacions amb els creditors pendents d'aplicar a tancament d'exercici –que en el cas badaloní rondaran els tres milions d'euros.
L'import restant s'ha de destinar a altres amortitzacions de deute, i si sobra alguna cosa, es pot demanar permís a Hisenda per realitzar Inversions Financerament Sostenibles que no comportin despesa afegida pel seu manteniment. El que planteja Badalona és variar l'ordre d'aquestes dues últimes prioritats.
A més de la voluntat política del seu equip de govern, Badalona pot plantejar aquesta interpretació de la llei Montoro perquè gaudeix d'una bona salut financera. L'any passat va reduir el seu deute un 9% fins als 81,9 milions d'euros. L'endeutament representa un 50% dels ingressos ordinaris, per sota del límit del 75% que fixa la Llei d'Hisendes Locals. Mentre la mitjana de deute per habitant dels ajuntaments catalans és de 600 euros, a Badalona ronda els 380.
“L'Estat pot anar a Brussel·les a dir que ha reduït el dèficit però és en bona mesura gràcies als ajuntaments, l'administració més propera al ciutadà”, assevera Téllez. Les corporacions locals van estalviar l'any passat 7.000 milions –amb els que en principi no comptava Hisenda–, cosa que ha facilitat a l'Estat complir els seus compromisos europeus.
A més, Badalona s'ha sumat al capdavant municipal recollit en la Declaració de València que exigeix a Hisenda que es deixi sense efecte la Regla de Despesa, una norma que imposa als ajuntaments un límit de despesa encara que no siguin deficitaris. També reclama que els consistoris que obtinguin superàvit puguin disposar-ne lliurement per a les inversions que considerin oportunes. Téllez ho té clar: “Cal derogar la Llei Montoro”. El Congrés, de moment, ho ha rebutjat.
Per la consultora Iolanda Fresnillo, que participa a la Xarxa Municipalista Contra el Deute Il·legítim i les Retallades, els criteris d'austeritat de la LRSAL i la LEP van permetre “ordenar” les finances de determinats municipis en els moments més crítics de la crisi, però ara són tan sols “un instrument del PP per reduir l'autonomia municipal”.
Fresnillo assenyala a més que el límit a la gestió municipal per part del Govern central no es limita a l'àmbit financer, i recorda que l'esborrany dels pressupostos inclou una disposició per impedir que els empleats d'una concessionària puguin incorporar-se com treballadors públics quan un Ajuntament plantegi municipalitzar un servei.
“En última instància estem parlant d'una concepció política sobre com ha de ser l'administració pública. La major part dels ajuntaments no plantegen els projectes faraònics d'abans de la crisi però es troben amb una austeritat imposada que els treu autonomia i els fa més dependents de l'Estat central”, raona Fresnillo.
