Una demanda contra Catalunya Caixa acredita que col·locava subordinades de manera enganyosa almenys des del 1992
Era l'any olímpic. L'economia espanyola començava a presentar símptomes de contracció, però ningú volia veure-ho. Era políticament incorrecte deslluir l'eufòria que vivia el país per partida triple: els Jocs de Barcelona, l'Expo de Sevilla i la capitalitat cultural europea de Madrid.
On més gran era l'eufòria era a Barcelona. Els Jocs havien convertit els seus habitants en orgullosos ciutadans universals, gràcies a les televisions i al Comitè Olímpic Internacional. Però el matrimoni compost per Antonio Sardà i Julia Martínez no es va deixar obnubilar pels fastos internacionals. Eren estalviadors de la vella escola. Després que Antoni s'esllomés durant anys a la construcció i que les faraòniques obres olímpiques li oferissin uns ingressos sense precedents, van decidir muntar una casa de menjars. Amb el que els va sobrar, cinc milions de pessetes de l'època, van obrir un compte d'estalvis a la Caixa de Catalunya. O això creien.
Educats com formiguetes, no havien tocat aquests 30.050 euros en aquests 21 anys. I Quina no seria la seva sorpresa, quan a mitjans de mes van rebre una carta de Catalunya Banc, l'entitat resultant de la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona i nacionalitzada pel FROB després de registrar un forat de més de 5.000 milions d'euros.
A Antonio i Júlia, l'argot els resultava incomprensible. L'entitat els oferia recomprar el deute subordinat que havien subscrit el 1992 per un 58% del valor d'adquisició. Van pensar que es tractava d'un error, ells mai havien adquirit un producte financer tan complex. Però resulta que sí, que quan van creure haver constituït aquesta llibreta d'estalvis amb 30.000 euros, van ser enganyats, com tants altres, encara que 20 anys abans. Sense fer cas seves instruccions, no va ser una llibreta el que els responsables de l'entitat van obrir amb els diners. Van adquirir en el seu nom i sense cap autorització deute subordinat de l'entitat per valor d'aquests 30.000 euros.
Antonio i Julia, ja grans, ho acaben de descobrir i també que aquells diners no només no han rendit res: dels 30.000 euros, només en recuperaran 17.400. Per aquesta raó van presentar una demanda contra l'entitat per, almenys, recuperar els diners que van dipositar fa més de 20 anys i que l'entitat es va quedar en benefici propi.
La demanda presentada pels dos estalviadors enganyats acredita que la pràctica de col · locar de manera enganyosa entre els seus clients amb menys formació productes financers molt complexos com les participacions preferents o deute subordinat no només és anterior a la crisi, sinó que té, almenys, 20 anys. I que els responsables de Catalunya Caixa es van fer amb aquests diners sense cap intenció de tornar-los.
En realitat, si Catalunya Banc ofereix el 58% del valor d'adquisició del producte és per la directiva del Fons de Garantia de Dipòsits. Sense això, el seu deute subordinat es convertiria en accions de l'entitat que, ara per ara, no valen res.
