Para’t un moment i observa com és la teva vida actual, compara-la amb la vida dels teus pares i amb la vida dels pares dels teus pares. Ara intenta imaginar la vida dels teus fills, i compara-la amb la dels teus néts. Mentre ho fas, tingues en compte com les transicions econòmiques resultat de les crisis i el boom demogràfic, la globalització i el reemplaçament dels actors globals i els seus rols han influït en la teva vida. Com t’han afectat personalment aquests canvis? i a la teva família? En aquest precís moment, les negociacions entre la UE i els Estats Units pretenen posar en pràctica un acord de lliure comerç conegut com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP). Si les negociacions tenen èxit, el lliure comerç obrirà les portes a noves taxes duaneres, a l'intercanvi de treballadors a través de l'Atlàntic i la consolidació de l'aliança econòmica més dominant al món. Si pensem en l’impacte de les polítiques econòmiques en les nostres vides, és una política de lliure comerç a través de l'Atlàntic el camí a seguir?
D’aprovar-se, el TTIP esdevindria l’acord comercial econòmic de més abast de la història, ja que combinaria dues de les majors economies del món, la UE i els Estats Units. A escala global, aquestes dues economies representen gairebé el 50 per cent del PIB mundial i el 41 per cent del poder adquisitiu mundial.[1] Aquest tractat és únic ja que no només té la intenció d'impulsar el creixement econòmic a les dues regions de l'Atlàntic, sinó que també pot tenir un efecte d’inèrcia en altres països, el que acabaria redefinint les regulacions comercials globals actuals. Però, com es diferencien aquestes negociacions de les anteriors ? Què fa que ara sigui un moment més idoni per a un tractat d’aquestes característiques? Com ens afectarà la TTIP a les nostres vides? Aquestes són les preguntes imperatives que ens agradaria poder contestar.
En anteriors negociacions la UE i els Estats Units es focalitzaren en la reducció d’aranzels, polítiques que van tenir èxit, ja que la taxa aranzelària actual és menor al tres per cent.[2] Aquesta vegada, tot i que les tarifes són a la taula de negociació, no representen l'objectiu principal. En canvi, el focus són les barreres imposades al comerç per la UE i les normes i reglaments comercials dels Estats Units. Aquest canvi d'objectius és essencial per entendre tant la diferent naturalesa d’aquestes negociacions respecte les anteriors, com la major possibilitat d’èxit.
Si fem un pas enrere en el temps entendrem millor aquesta transició de prioritats polítiques. Remuntant-nos al 1945, les negociacions comercials globals s’iniciaren immediatament després de la Segona Guerra Mundial en un intent de liberalitzar el comerç, de reconstruir l'estabilitat econòmica i de crear un marc de cooperació mundial. Amb aquestes prioritats, els acords econòmics globals, com ara els aprovats per l'Organització Internacional de Comerç (OIC), talment l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT), o fins i tot els acords del seu actual successor, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), giraven al voltant d’economies basades en béns i manufactures.[3] En conseqüència, les polítiques públiques desenvolupades se centraren en la reducció dels aranzels i en la provisió d’accés als mercats, posant l'accent en la transparència i la no discriminació.[4] En comparació, actualment, l’única vegada que s’ha tractat seriosament el tema de les barreres comercials ha estat en la ronda de negociacions de l'OMC a Doha. Però per què aquelles negociacions no van tenir èxit? Segurament perquè es van deixar incomplertes, ja que la UE i els Estats Units, malgrat l’esforç, no acabaren de trobar un terreny comú en les negociacions multilaterals. Si la UE i els Estats Units no van poder comprometre’s a Doha, negociacions iniciades el 2001 i congelades el 2008, per què aquesta vegada ha de ser diferent?
Avui dia, l'economia mundial se centra més en els serveis i en com operen les empreses a través de les fronteres. Les situacions econòmiques de la UE i Estats Units han canviat també dràsticament, ja que les dues regions, tot i que a escales diferents, afronten una crisi econòmica. Per altra banda, l'expansió de la globalització, fins i tot en l'última dècada, ha generat una mentalitat més multilateral, un factor clau inabastable durant els set anys de negociacions de Doha. Parlar de multilateralisme significa parlar de competitivitat internacional, la qual cosa és important per a la UE i els Estats Units a mesura que d’altres economies creixen i augmenten la seva influència internacional. Un exemple és el creixement sense precedents de l'economia xinesa, que ha creat un incentiu per a la col·laboració. La necessitat de prosperitat econòmica, així com un canvi en les regles del comerç mundial i la competitivitat internacional, fa que ara sigui el moment adequat per negociar sota perspectives més prometedores. En aquest marc, el TTIP reduirà les barreres regulatòries i els costos entre la UE i els Estats Units, i donarà pas a un tractat comercial modern amb regulacions adequades a l'economia actual.[5] Però com exactament ens acabarà afectant?
Tant els Estats Units com la UE han analitzat els beneficis econòmics del TTIP a banda i banda de l'Atlàntic. En un estudi es conclou que el TTIP augmentarà la producció econòmica en més de 100 mil milions de dòlars, reduint la desocupació, tant als Estats Units com a la UE, pel fet que la inversió i la demanda de mà d'obra serien més altes.[6] Organitzacions d'avaluació d'impacte també han estimat que la UE guanyarà 119 mil milions d’euros l'any addicionals, comportant una mitjana de 545 d’euros extres a les famílies de quatre membres de la UE.[7] Tanmateix, un acord econòmic tan gran no pot tenir exclusivament beneficis sense cap tipus d'inconvenients. Llavors, quin és el truc?
Hi ha el risc que el TTIP acabi desplaçant el pol de força cap a les empreses multinacionals, (o en el pitjor dels casos aquesta és la intenció amagada) versus un augment de la igualtat econòmica i el creixement intern mitjançant polítiques d’ocupació als Estats Units i la UE. És inevitable que, fins a cert punt, el lliure comerç permeti que les empreses es moguin abastament, en producció i tecnologia a l'estranger.[8] La clau és posar límits tant a aquest tipus de moviments com a les polítiques de beneficis dels accionistes d'algunes empreses.[9] Si les polítiques de lliure comerç s’orientessin al benefici de les multinacionals, seria com permetre’ls contractar treballadors en països que ho estan fent molt pitjor a nivell de drets que d’altres. Per exemple, la UE ha afegit recentment nous estats membres que no estan a l’alçada de les lleis de protecció dels treballadors de la majoria dels membres de la UE (drets i polítiques de protecció laboral que, per altra banda, superen a les dels Estats Units). Contractar els treballadors d’aquests països no beneficiaria l'individu, només l'empresa.
Tenint en compte els avantatges i desavantatges en el context de la globalització, el TTIP és la forma més plausible per donar respostes a una economia canviant. Els Estats Units, la UE, així com la prosperitat global, només avançaran amb un sistema de comerç actualitzat. Però, com es duen a terme les negociacions és essencial, l'objectiu ha de ser la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Les intencions hi són: amb la consolidació d'un pacte o una aliança econòmica permanent, es crearia una xarxa de seguretat, un sistema de suport que ajudaria a sostenir les economies de la UE i dels Estats Units davant de qualsevol futura caiguda econòmica. No obstant això, les negociacions no han fet més que començar, i s’allargaran com a mínim fins el 2014, pel que els efectes només es donaran a mig i llarg termini. Els acords i les negociacions anteriors han posat les rodes en moviment per a aquesta aliança; la UE i els Estats Units tenen ara una mentalitat més multilateral i és el moment adequat per avançar i consolidar el TTIP.
[1] Office of the United States Trade Representative, Executive Office of the President. 2013. “Benefits of Trade.” http://www.ustr.gov/about-us/benefits-trade
[2] European Commission Directorate-General for Trade. 2013. United States. http://ec.europa.eu/trade/policy/countries-and-regions/countries/united-states/
[3] Synovitz, Ron. 2013. “Explainer: What’s At Stake In U.S.- EU Talks On A Trans-Atlantic Trade Deal?” http://www.rferl.org/content/explainer-eu-us-trade-deal-talks/25040012.html
[4] Id. Supra
[5] Id. Supra
[6] Francois, Joseph. 2013. “Reducing Transatlantic Barriers to Trade and Investment: An Economic Assessment.” http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150737.pdf
[7] European Commission Directorate-General for Trade. 2013. “Questions and Answers (TTIP).” http://ec.europa.eu/trade/policy/in-focus/ttip/questions-and-answers/
[8] U.S.-EU Free Trade Agreement (TTIP). 2013. http://www.aflcio.org/Issues/Trade/U.S.-EU-Free-Trade-Agreement-TTIP
[9] Id. Supra
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
