Del drama madrileny a la comèdia catalana

El candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, no ha aconseguit batre a l'independentisme en la seva pròpia localitat. A Badalona (217.210 habitants), la llista més votada ha estat la mateixa que en el conjunt de Catalunya: Junts pel Sí, amb el 24,88% dels sufragis amb el 98,09% escrutat.

El PP sí que ha aconseguit apoderar-se de la segona posició, gràcies al suport del 22,72% dels votants. Ciutadans ha quedat darrere de la formació de Garcia Albiol, amb el 16,96% dels vots.

Pel PSC han anat el 14,5% de les paperetes, mentre que l'11,35% ha votat a la coalició Catalunya Sí que és Pot. El partit amb representació parlamentària menys recolzat a Badalona ha estat la CUP (6,57% dels vots), mentre que Unió només ha obtingut un 1,68% de suports.

Podeu discutir-ho tot, s'ha acabat la por. Podeu i heu de debatre si voleu monarquia o república, si voleu república unitària o federal, si us considereu nació o regió i si voleu autodeterminar-vos, si voleu banca pública o no, si voleu aquesta constitució o una altra nova

Catalanes, catalans, vaig escriure això abans de fer-se públic el resultat de les eleccions catalanes. Hàgiu votat el que hàgiu votat, totes les persones que vivim a Espanya hem de donar-vos les gràcies perquè uns i altres heu guanyat la vostra llibertat però també heu trencat l'encanteri que tenia atrapades les nostres vides. Li heu trencat l'espina a la por amb alegria i naturalitat.

En aquest mateix dia en què tots mirem cap aquí escrutant els números per imaginar el vostre futur, que també ens afecta, fa quaranta anys 5 escamots d'homes armats van afusellar a cinc joves antifranquistes. Aquells assassinats van ser un ritual de màgia negra executat per aquell règim, pretenia condicionar el futur. I ho va aconseguir, ningú s'enganyi, la història d'Espanya va estar tutelada i condicionada en endavant. Quan els representants dels partits redactaven la Constitució va arribar a aquell despatx una nota de la Junta de Caps d'Estat Major assenyalant el límit que els va semblar que estaven oblidant, que era la indissoluble unitat de la nació espanyola. I després del 23-F i els pactes per tancar l'episodi, el govern immediatament següent va redactar la LOAPA, per limitar el sentit de l'autonomia de les nacionalitats. I sempre va planejar aquesta ombra, sempre. I, encara que sembli increïble i ara ningú sembla recordar-ho, quan es discutia l'“estatut” que finalment va rematar el Constitucional va haver-hi de nou conspiració militar i un general sancionat. Doncs bé, la ciutadania catalana, amb independència del resultat electoral, han acabat amb tot això. Ciutadans i ciutadanes espanyoles, sou lliures.

Podeu discutir-ho tot, s'ha acabat la por. Podeu i heu de debatre si voleu monarquia o república, si voleu república unitària o federal, si us considereu nació o regió i si voleu autodeterminar-vos, si voleu banca pública o no, si voleu aquesta constitució o una altra nova.

Fa quaranta anys aquell bruixot sinistre i la seva cort de criminals va teixir una teranyina que ens ha mantingut embolicats a tots. I així han seguit naixent i creixent espanyols que només han conegut aquest aire viciat, la seva pàtria mateixa és la por. Per això va causar sorpresa a moltes persones fora de Catalunya la vostra gosadia: “Com s'atreveixen? Les enviaran l'Exèrcit, la Policia, la Guàrdia Civil. Els jutges els detindran ...”. Efectivament els senyorets franquistes que segueixen vivint de mantenir viva aquesta por van jugar amb ella. Però no els vau tenir por. Bé per vosaltres! Bé pels altres!

Quan el president d'un govern que no sap qui són els ciutadans amb nacionalitat i qui no, només entén de súbdits atemorits, ha parlat d '“aquest embolic en què ens han ficat” i es referia al fet que heu desfet la teranyina que ens envoltava. Ell i els seus no saben com comportar-se ara en un país diferent on per fi ha entrat aire fresc.

Els mitjans de comunicació que ens arriben i els dirigents dels partits estatals segueixen parlant de vosaltres sense vosaltres, atordits, atordits, intentant explicar-se ..., justificar-se. Justificar l'injustificable. Però la història els ha passat per davant a tota velocitat i ja són passat.

A aquells cinc joves els van afusellar a l'alba i vosaltres, catalans, obriu una alba per a vosaltres i per als altres. Al final era cert que hi ha la història i té un sentit: no és casualitat que hàgiu trencat la soga de la por en l'aniversari de l'afusellament d'aquells cinc joves, el que vau fer és també un homenatge a Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui.

La nit més llarga, va titular García Sánchez una pel·lícula amb guió de Gutiérrez Aragó sobre aquelles morts tan incòmodes que ningú volia esmentar i tots oblidar. Fa un any vaig publicar un llibre que eren ombres d'aquella matinada, però ara acaba de sortir Demà quan em matin, de Carlos Fonseca, i recupera el que cal saber d'aquell encanteri pervers. Aquest dia 27 de setembre de 2015 caldrà recordar-ho amb una cançó d'Aute, a l'alba, i una altra de Llach, L'estaca. O potser La gallineta.

Això sí, catalans, catalanes, surtin els comptes electorals que surtin, no ens oblideu perquè no us oblidarem. Ara més que mai sou gent nostra.

Postdata: acabo de conèixer els resultats electorals: ¿De veritat que encara no presentar la seva dimissió Mariano Rajoy i amb ell el seu govern? ¿I el Rei què opina?

Moncloa subratlla que la llista de Junts Pel Sí no ha aconseguit “ni en vots ni en escons” el suport que esperava

“Els catalans han tornat a demostrar que són una societat plural que es resisteix a la uniformitat dels independentistes”

Moncloa subratlla que la llista de Junts Pel Sí no ha aconseguit “ni en vots ni en escons” el suport que esperava

“Els catalans han tornat a demostrar que són una societat plural que es resisteix a la uniformitat dels independentistes”

El Govern de Mariano Rajoy ha qualificat de “fracàs en la seva estratègia secessionista” el resultat d'Artur Mas. Després de conèixer els resultats electorals d'aquest 27S, la reacció de l'Executiu ha consistit a subratllar que la llista de Junts Pel Sí que encapçalava Raül Romeva i en la qual Mas ocupava el lloc número 4, “no ha aconseguit ni en vots ni en escons el suport de la societat catalana per la naturalesa del desafiament que ha plantejat”.

Tot i que des de l'Executiu s'assegurava divendres passat que no hi hauria cap valoració dels resultats, a Moncloa han canviat d'opinió i han transmès un missatge als periodistes que cobreixen la informació del Govern. La reacció s'ha centrat en la persona de Mas i a celebrar que la candidatura més votada pels catalans no hagi aconseguit la majoria absoluta de 68 diputats.

Així mateix, des de l'Executiu s'ha volgut destacar que els catalans “han tornat a demostrar que són una societat plural que es resisteix a la uniformitat dels independentistes”.

El candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha admès la victòria de les llistes independentistes a les eleccions d'aquest diumenge i el fracàs de la seva llista. “És evident que Junts pel Sí ha obtingut el suport”, ha reconegut. “Estem per la majoria del dret a decidir, però la ciutadania ha votat un altre full de ruta”, ha dit en referència al projecte independentista que representen Junts pel Sí i la CUP.

Rabell ha admès el “mal resultat” de la seva llista i ha lamentat que hagi guanyat “la dinàmica de la polarització” i que no hagin “pogut donar-li la volta”. No obstant això, ha confiat que el projecte de Catalunya Sí que es Pot es consolidi en el futur: “Pensem que la nostra proposta guanyarà pes i popularitat en els propers mesos. Estem en una carrera de fons”. “Les nostres propostes acabaran per ser referencials per a tota la societat catalana”, ha vaticinat.

Unió Democràtica de Catalunya s'ha quedat sense escons al nou parlament català després de la seva escissió de Convergència. La formació ha aconseguit només un 2,49% dels vots, fet que l'ha deixat sense diputats a l'hemicicle autonòmic. En les anteriors eleccions autonòmiques, el 2012, va aconseguir 50 escons en coalició amb Convergència sota les sigles de CiU. Duran i Lleida, president d'Unió, ha posat el seu càrrec a disposició del partit després del fracàs electoral.

Els resultats del 27-S ofereixen la possibilitat d’obrir vies de diàleg que permetin construir un projecte que no fracturi la societat catalana. Si no, el risc es quedar-se en l’empat permanent.

Artur Mas no en tindria prou amb l'abstenció de la CUP per ser investit president de la Generalitat. Amb els resultats que dóna l'escrutini amb més del 90%, Junts pel Sí tindria 62 escons i la CUP 10. La CUP ha assegurat en diverses ocasions que no votarà Mas en la primera volta. Tenia sobre la taula abstenir-se en la segona, però amb aquest resultat Mas no podria ser president.

En la segona volta, els parlamentaris han de votar a favor o en contra del candidat, i els altres grups sumen 63 vots. Per tant, n'hi hauria un menys favorable a la investidura. En aquest escenari, caldria tornar a convocar eleccions al cap de dos mesos.

La CUP ha insistit en la necessitat de trobar un candidat que generi més consens que Artur Mas, algú que estigui més al centre de l'arc ideològic que inclou Junts pel Sí, més ampli encara si s'hi suma la CUP.

Amb el 88% escrutat, Ciutadans supera lleugerament el PSC en un dels seus bastions: l'Hospitalet de Llobregat. Els d'Inés Arrimadas obtenen a la localitat barcelonina un 23,67% dels vots (el 2012 es van quedar al 10,52%) i Miquel Iceta aconsegueix un 23,26% (24,86% va ser el resultat de fa tres anys).

Els socialistes cauen en el municipi 10 punts respecte a les municipals de fa dos mesos, quan van recollir 1 33,10% dels sufragis. Ciutadans es va quedar en el 13%. Amb aquest escrutini, Catalunya Sí que es Pot aconsegueix un 13,40% dels vots. ICV -una de les formacions que integren la coalició- va obtenir un 12,95% fa tres anys, l'Hospitalet de Llobregat és un dels municipis del 'cinturó roig' als que Pablo Iglesias s'ha dirigit especialment durant la campanya.

Xiulets al Mercat del Born, el quarter general de la candidatura Junts pel Sí, quan surten en pantalla els membres de Catalunya Sí que es Pot per fer valoracions del sondeig de TV3. També s'han sentit crits de “botiflers” quan han aparegut els representants d'Unió Democràtica –fins fa uns mesos socis de Mas a CiU– i més xiulets davant les compereixences de PP i Ciutadans.

Els simpatitzants de Junts pel Sí han reservat els seus aplaudiments per als responsables de la CUP quan han sortit en pantalla.

El director de campanya de Catalunya Sí que es Pot, Marc Rius ha manifestat la voluntat de mantenir una “actitud prudent respecte el sondeig a peu d’urna” i ha preferit no entrar en especulacions. “Pels resultats intuïm que són unes eleccions llegides com especials, diferents, trascendents”, ha assegurat Rius. El director de campanya de la candidatura ha manifestat que les dades constataran “l’evidència que la majoria dels catalans estan per trencar amb l'statu quo”, una sortida que per Catalunya Sí que es Pot ha de ser “dialogada i democràtica”, ha insistit. Durant la seva intervenció també ha destacat com a “molt bona notícia” la participació, que ha qualificat d’històrica.

Dos membres del secretariat nacional de la CUP, Ester Racobayera i Xevi Generó, han comparegut per valorar “l'alta participació” que, segons els portaveus “demostra el caràcter plebiscitari de les eleccions”. A més, lamenten que la Junta Electoral central hagin retirat l’estelada dels col·legis electorals i han fet una denúncia a les dificultats del vot per correu i l’exclusió dels immigrants del dret a vot“. Els dos portaveus han agraït a la militància el seu esforç abans de concloure: ”La CUP es consolida“.

Surten els tres coordinadors de la campanya de Junts pel Sí, Oriol Soler, Lluís Salvadó (ERC) i Francesc Homs (CDC). “Hem aconseguit fer el referèndum plebiscitari que no ens deixaven fer”, diu Soler. Salvadó destaca que Catalunya “ha tornat a demostrar que som un país que creu en la democràcia”. Per la seva banda, Homs diu que “cap” referèndum celebrat anteriorment ha tingut la participació d'aquestes eleccions.

“El PSC, tot i patir un retrocés, manté les seves posicions”, ha valorat Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, en unes primeres valoracions davant el sondeig de TV3, que els deixa en 16-17 escons. Escarp valora positivament aquest resultat, tot i que suposaria una caiguda d'entre 3 i 4 escons, “perquè durant tot aquest procés el partit ha patit danys estructurals importants que el propi procés ha produït”

Escarp reconeix la victòria de Junts pel Sí però recorda que “estaria per sota de la suma de CiU i ERC l'any 2012”, encara que llavors Unió anava en la coalició nacionalista. Amb això la líder socialista remarca que “qualsevol governabilitat dependria de la CUP”. 

Primeres cares llargues a la seu de Catalunya Sí que es Pot, a la fàbrica Fabra i Coats, després que s'hagi publicat el sondeig de TV3, que els dóna entre 12 i 14 diputats, els mateixos que la CUP i per sota del PSC, que es mantindria en 16-17 escons. A les seus de Ciutadans (18 escons) i de la CUP l'ambient és d'alegria continguda pel seu augment destacat d'escons.

Els simpatitzants de Junts pel Sí han esclatat d'alegria amb la publicació del sondeig de Junts pel Sí. Els 63-66 escons que obtindria la coalició independentista, sumats a la majoria independentista que es forma amb la CUP, ha desfermat l'eufòria a l'exterior del Born Centre Cultural de Barcelona, on les prop de 200 de persones que s'hi congreguen han entonat Els Segadors.

Els dos partits independentistes obtindrien un mínim de 74 escons però no arribarien al 50% dels vots. Ciutadans ocuparia el segon lloc amb entre 19 i 21 escons, seguit del PSC amb entre 14 i 16. Catalunya Sí que es Pot ocupa la quarta posició empatada amb la CUP (10-12).

La majoria de candidats a presidir la Generalitat de Catalunya ja han arribat a les seus electorals dels seus partits quan falten pocs minuts perquè es tanquin els col·legis electorals. Raül Romeva, Lluís Rabell, Miquel Iceta i Inés Arrimadas ja esperen el recompte des dels seus respectius quarters generals. També el president de la Generalitat, Artur Mas, ha arribat fa uns minuts al Born Centre Cultural, la seu electoral de Junts pel Sí

El segon avanç de participació a les eleccions del 27-S continua llançant una xifra rècord. A les 18 hores havia votat el 63,2% del cens en el total de Catalunya, una pujada de gairebé 7 punts respecte a la mateixa hora de 2012. Si ho comparem amb 2010, a aquesta hora s'ha superat ja el total de vots emesos fa 4 anys.

Si a les 13 hores les comarques més mobilitzades eren aquelles on la suma de CiU, ERC i la CUP havia obtingut majories històricament, i aquelles que havien registrat un millor dada de participació en la consulta del 9-N, aquesta tendència ha canviat a les 18 hores. En el segon avanç de participació, la correlació entre la participació del 27-S i la del 9-N s'ha trencat, cosa que anuncia una mobilització de les zones menys independentistes després de sortir del mig dia.

L'augment destacat de la participació en la jornada electoral a les 18 hores es confirma. Segons la dada encara provisional, se situa a aquesta hora al 63,14%, mentre que en les de 2012 va ser del 56,30%. Serian quasi set punts més. Els catalans cridats a votar aquest 27-S han acudit a les urnes per elegir els 135 diputats del Parlament de Catalunya.

En el primer avanç en les eleccions catalanes, que s'ha conegut a les 13 h, la participació s'ha situat en el 35,12%, 5,56 punts per sobre dels comicis que es van celebrar el 25 de novembre de 2012, que va ser de 29,43%.

Els responsables de la Generalitat esperen que la participació sigui massiva al final de la jornada. El 2012, la participació global va arribar al 67,76%, el que va suposar un total de 3.668.310 vots. Una altra de les pistes que apunten a un major entusiasme aquesta vegada és la dada del vot per correu, que ha augmentat de forma espectacular. Segons ha avançat Borràs aquest migdia, el creixement ha estat d'un 56%.

Els catalans registrats a l'estranger amb dret a votar freguen els 200.000. D'ells, un total de 107.421 ho han sol·licitat. Fa tres anys van ser només 63.142.

550 periodistes de 128 mitjans de comunicació catalans, de la resta d'Espanya i de l'estranger estan acreditats per al seguiment de les eleccions, segons la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals.

180 informadors estrangers d'uns 80 mitjans de comunicació estan seguint la votació des del Centre de difusió de dades que s'ha instal·lat al Parlament.