Lawrence Weiner: “És molt important pensar que la víctima no ha fet res”

“No hi ha motius per excloure”. La frase que va pronunciar l'escultor del barri del Bronx Lawrence Weiner (Nova York, 1942) no és de Perogrullo sinó que cada dia té més importància. Weiner, per iniciativa de la Fundació ArtAids, presidida pel mecenes holandès establert a Barcelona Han Nefkens, va crear l'escultura titulada Per sempre i un dia, amb la llegenda “Lloc en el mateix lloc tal com és” en tres idiomes (castellà, català i anglès: sense exlcusions!) com un punt de trobada, de diàleg i de reflexió en la lluita contra la sida. “És molt important tenir present que la víctima no ha fet res”, va afegir dimecres passat, en la presentació de l'obra, a la plaça Joan Capri, en una de les entrades del Mercat de Santa Caterina.

Es tracta d'una escultura-banc realitzada amb plàstics reciclables procedents de la recollida selectiva de residus de Barcelona sobre la qual descansar, pensar, xerrar ... Consta d'una base el · líptica, al centre de la qual s'alça una estructura triangular de dos metres de alçada en cadascuna de les cares es pot llegir l'esmentada llegenda. L’obra coincidirà fins el 24 de juny amb l’exposició que inaugura dijous el Macba sobre els dibuixos de Weiner, Escrit en el vent.

Des del 2006, ArtAids convida a artistes a crear obres d'art amb l'objectiu de combatre l'estigma associat al VIH i conscienciar de la importància de la prevenció. Lawrence Weiner encaixa en aquest propòsit a la perfecció. Des de jove s'ha significat activament en la lluita contra la discriminació racial o de gènere i, amb el temps, va portar la seva protesta al món de l'art. Encara que ell prefereix considerar-se simplement un escultor (sense que això sigui poc), passa per ser considerat un dels pares de l'art conceptual dels anys 60. Entre les seves primeres obres d'art, sorgides de les formes i els buits creats per explosions de dinamita en deserts de Califòrnia (els cratering piece), i les estructures lingüístiques i sistemes visuals que caracteritzen actualment la seva obra, cal considerar la seva relació amb els poetes beat Sant Francisco i, després, amb els expressionistes abstractes del Greenwich Village novaiorquès.

Buscant la reflexió

Això explica que aquest mestre tracti les paraules com a material escultòric. El banc del Mercat de Santa Caterina n’és un clar exemple: frases una mica críptiques, escrites amb tipografia simple i que ell es nega a interpretar. Perquè Weiner, en la línia del conceptualisme, està profundament convençut que la bellesa és “el pitjor concepte concebut per l'ésser humà” i considera que la idea té més importància que la forma: “L'art és una cosa que passa quan el públic fa alguna cosa. Quan la troba totalment feta, no és art. Les meves peces recalquen que el paper de l'espectador és molt més actiu del que se sol pensar ”, sosté. Ell, de fet, no pretén explicar res, la seva intenció és la de mostrar la seva obra. El públic interpretarà, dialogarà, debatrà. En una paraula: reflexionarà.

Recordant el seu passat de treballador portuari i de transportista en un mercat, Weiner va tenir clar, des del moment en què la Fundació ArtAids li va encomanar la creació de l'obra, que volia situar-la en un centre urbà transitat i que tingués també una utilitat física: “Sé que transportar mercaderies en un mercat és molt dur, per això alçar una escultura en aquest marc em semblava arrogant. Un banc, en canvi, és un lloc necessari, de descans i de reflexió ”, va dir en la presentació.

Per sempre i un dia està ubicat en un espai estudiat tant social com arquitectònicament. Si hem vist que la intenció és alimentar la reflexió dels ciutadans al voltant de la lluita contra la sida, l'escenari li dóna encara més profunditat des del punt de vista físic, al costat de les vivendes de protecció social ideades per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i la coberta ondulada del propi mercat. L'obra romandrà allà durant un any, quan viatjarà a altres ciutats, entre elles, Vigo i Oviedo.