Tan bon punt va arribar a l’aeroport del Prat, Michel Houellebecq va quedar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra. La policia catalana no va autoritzar que es fes cap acte públic a Barcelona per raons de seguretat, però l’autor va concedir una roda de premsa. La cita era en un lloc secret que va transcendir poques hores abans. Finalment, la seu de l'Institut Francès a Barcelona va acollir la roda de premsa de presentació a Espanya de Submissió (Anagrama), l'última novel·la del controvertit escriptor francès.
Houellebecq es va fer esperar però quan finalment va sortir a la terrassa de l’Institut Francès es va deixar fotografiar sense fer escarafalls. Només aleshores els flaixos testimoniaven que alguna cosa important estava succeint. “Veig que aquí dominen les càmeres Canon. A França totes són Nikon”, deia mentre es treia de la jaqueta una cigarreta electrònica. Una vegada a la sala d’actes de l’Institut, va arribar el torn de preguntes dels periodistes. Tothom coincideix que alguna cosa ha canviat respecte l'última visita per presentar Poesia (Anagrama). És evident que Houellebecq no passava per un bon moment de salut i era incapaç de construir una frase sencera. Aquesta vegada va respondre amb agilitat i sense embuts.
“Per escriure Submissió, vaig llegir l'Alcorà perquè en tenia necessitat, però el que compta no són les lectures de gent com jo, sinó de les interpretacions legitimades, amb poder. Les lectures que se'n fan poden ser més o menys racionals”. El mateix dia en què el llibre va ser publicat, la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo va ser atacada per terroristes i hi van morir dotze persones. Un fet desgraciat que va acabar esquitxant amb polèmica la promoció del llibre a França. “L'Alcorà no és tan perillós com es pot pensar, sinó els que dominen i tenen interpretacions violentes”, assegura.
Submissó presenta una França que viu un estat semblant a la guerra civil. En aquesta novel·la, Houellebecq imagina el triomf electoral d’un partit islamista, Fraternitat Musulmana, liderat per un carismàtic Mohammed Ben Abbes que ha superat a Marine Le Pen en la segona volta de les eleccions, gràcies al suport de la resta de forces polítiques, decidides a impedir la victòria inevitable de la ultradreta. El país dibuixat per Houellebecq, imatge deformada de la França d'avui, sorteja els últims residus d'una socialdemocràcia agonitzant i poblada per ciutadans desencantats per la política. “L’esquerra francesa es troba en una situació dolorosa, perquè els seus intel·lectuals, que havien dominat el pati, ara se senten amenaçats o fins i tot condemnats”, diu Houellebecq.
En aquest paisatge, Houellebecq situa a un narrador anomenat François, professor universitari i especialista en Joris-Karl Huysmans, gran figura del decadentisme. “En l'origen d'aquest llibre em vaig imaginar com a estudiant, i després vaig pensar que aquest estudiant trobaria confort en l'obra de Huysmans. Llavors vaig imaginar que el meu personatge, en François, es convertiria al catolicisme, igual que havia fet el seu autor preferit”. És aleshores quan François contempla un altre tipus de metamorfosi religiosa: la necessitat de convertir-se a l'islamisme davant les circumstàncies polítiques. “Puc imaginar un president musulmà a França, però no un partit musulmà que hi guanyi les eleccions”, va explicar Houellebecq sobre la possibilitat que es donin unes circumstàncies similars a les de la novel·la, que ha descrit com un exercici de “política-ficció”, rebutjant l'apel·latiu “reduccionista” de “sàtira política”.
L’escriptor francès Jean-Marie Gustave Le Clézio, premi Nobel, ha fet una crida a la insubmissió i ha demanat els francesos que no llegeixin la novel·la de Houellebecq, perquè convida els seus conciutadans a tenir por. Houellebecq no es va immutar davant la crida de Le Clézio: “Se me’n fot”, diu. “No conec Le Clézio, ni l’he llegit. És un col·lega, pot dir el que vulgui, però no m’afecta”.
L'escriptor francès ha deixat clar que no té por i que si porta escorta és perquè les autoritats consideren que ha de ser així. Després de l'atemptat contra el setmanari Charlie Hebdo van ploure les amenaces. Houellebecq compta amb una legió de detractors i una altra de admiradors. Tard o d'hora la visita a Barcelona s'havia de produir. Les fortes mesures de seguretat no van impedir la trobada literària-policial per escoltar una de les veus més afilades i controvertides de la literatura actual.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
