Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Mor el fotògraf Oriol Maspons als 84 anys

El fotògraf Oriol Maspons. /EDU BAYER

Edu Bayer (fotos)

Barcelona —

El fotògraf català Oriol Maspons, un dels integrants del grup de renovació estètica i intel·lectual de la Gauche Divine, ha mort avui a Barcelona als 84 anys d'edat, han informat a Efe fonts de la família. Nascut a Barcelona el 22 de novembre de 1928, Maspons va retratar durant la dècada dels cinquanta l'atmosfera entre la postguerra i l'enlairament econòmic d'Espanya i posteriorment va desenvolupar la seva tasca fotogràfica especialment en els àmbits de la moda, l'arquitectura, la publicitat, la il·lustració gràfica i el retrat.

Oriol Maspons estava ingressat des de fa dies en un centre mèdic barceloní, on ja s'havia comunicat als seus familiars que la seva situació era irreversible l'agreujar diverses malalties que patia. “L'home se'n va, la seva obra queda”, ha declarat a Efe Alex Maspons, el fill del prestigiós fotògraf, que es va mantenir sempre al marge dels patrons socioculturals del règim franquista i que en ocasions va arribar a afirmar que el que més li agradava era “ser políticament incorrecte”.

Maspons era, juntament amb Colita i Xavier Miserach, testimoni i integrant de les vivències de la Gauche Divine, un espai de renovació estètica i intel·lectual, de llibertat i creativitat sense precedents, que es va situar al marge del dol social que va tenyir l'Espanya franquista. Enquadrat en el petit col·lectiu de fotògrafs que va degustar el sentit hedonista de la vida, des de la segona meitat dels anys 50 va captar l'atmosfera entre la postguerra i l'enlairament econòmic, fins a culminar la modernització del llenguatge fotogràfic.

Un dels moments més decisius en la trajectòria de Maspons van ser els dos anys en què va viure i va treballar a París -a mitjans dels cinquanta-, ja que a la capital francesa va entrar en contacte amb el model de reportatge de Cartier Bresson i l'agència Magnum, característica del moment d'esplendor de les revistes il·lustrades “Paris Match”, “Life” o “National Geographic”. A més, a París va escriure per a la revista especialitzada “AF” les seves entrevistes a grans fotògrafs -Brassai, Cartier Bresson, Robert Doisneau o Guy Bourdin-, a qui igualment va fotografiar.

El 1957, de tornada a Barcelona, ​​va alternar la moda i la publicitat amb el reportatge per a la “Gaceta Ilustrada”. Un any després, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir tres fotografies seves per al fons permanent d'autors i, el 1959, Gran Bretanya el va distingir com a millor fotògraf de l'any.

En la seva dilatada trajectòria, Maspons va realitzar tasques de fotografia editorial i publicar i il·lustrar diversos tipus de llibres, donada la seva versatilitat de possibilitats: “La Caça de la perdiu roja”, amb text de Miguel Delibes, “Toreig de Saló” (Camilo José Cela ), “Poeta a Nova York”, sobre el poema de García Lorca, i “Els Catalans”, d'Ana i Terenci Moix (amb Colita i Miserachs). A més, va realitzar reportatges per tot el món per a diferents revistes nacionals i internacionals amb un estil basat en el realisme de ficció.

Amb les seves Leica i Pentax, va desenvolupar la seva tasca especialment en els àmbits de moda, arquitectura, publicitat, il·lustració gràfica i retrat, i va treballar per a publicacions tan significatives com “Gaceta Ilustrada”, la revista d'art “L'Oeil”, “Paris Match” o “Interviu”.

El 31 d'octubre de 2000, el Palau de la Virreina va acollir una àmplia mostra de la Gauche Divine, que va incloure retrats de membres i afins del grup, festes d'estiu a la Costa Brava, les primeres “go-go girls” de les “boites”, l'ambient de locals nocturns com Bocaccio i les seves desfilades de moda, i fins i tot la tancada d'intel·lectuals catalans a Montserrat contra les penes de mort del procés de Burgos.

En les exposicions sobre la seva obra s'ha vist des de l'Espanya profunda, com els barris gitanos o la comarca deprimida de les Hurdes, passant per desenes de retrats de personalitats que va realitzar en el seu estudi barceloní de Gràcia i la seva imatge de Dalí amb les muses o la sèrie de Toreig de Saló, fins l'Eivissa “hippy” dels 70. En les seves fotografies apareixen també amics com Alexandre Cirici, Tàpies, Serrat, Raimon, Carles Santos, Xavier Corberó, el ballarí Antonio, La Chunga, Vicente Escudero, Tete Montoliu, Lou Bennet, Cesc o Dalí.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats