Va tancar les seves portes l'1 de novembre de 2013 i aquella nit, els clients habituals del bar van fer-li un homenatge. Quico Palomar, artista del carrer, fundador desconegut de la Fura dels Baus, cantautor somiatruites, va regalar a la clientela una versió molt particular del Walk on the wild side de Lou Reed. Passejar pel costat salvatge del carrer d’en Roca, 18 s’havia acabat.
El bar era sinònim de bohemis descreguts, artistes d’arrel, d’altres que ho volien ser, vici i subcultura, entre parets humides. Anna Cervera, cineasta debutant, amb el documental A la puta Strasse. 2º Acto, retrata aquest temple de la nit i, de passada, com sosté Quico Palomar, la ‘desbarcelonització’ i la desaparició de la bohèmia. Un viatge a un món real i autèntic, difícil de veure i conèixer al districte de Ciutat Vella.
El fil conductor i mestre de cerimònies del documental és l’Emilio Gómez Reig, el propietari dels últims 20 anys del bar 2º Acto, abans el popular Bar del Pirindolo. Més que un bar era un enigma on tothom era ben rebut. “Sovint, fins i tot jutges i policies”, explica l’Emilio. Aquesta però no era la clientela que més freqüentava el local. Els habituals eren Corvus, segons els seus amics el millor pintor actual en la categoria de grans desconeguts, el desaparegut Alejandro Molina, escultor i parella de Nazario, María Elba Rodríguez, la Vivian Maier catalana, Viki Alcaraz, pallassa solidària, i el fotògraf Max Messerli, autor d’una cèlebre instantània de Bob Marley.
També eren clients habituals els responsables de la llibreria Makoki de la Plaça del Pi, fundadors de la revista Cáñamo com Felipe Borrallo, el gurú del cultiu del cànnabis, Jorge Cervantes, Maria Elba Rodríguez, fotògrafa retratista del desaparegut El Siglo, el pallasso Jango Edwards o Peter Wastell, pintor anglès veí del gòtic.
Va ser, justament, Wastell qui va utilitzar una de les portes d’entrada del local per pintar a l’oli la cara inquietant d’una nena amb quatre ulls. Ara és el cartell oficial del documental. És sabut que quatre ulls veuen millor que dos. De moment, a l’espera d’un nou futur del local, observen atents aquest reducte de la bohèmia barcelonina que, al contrari del que podríem pensar, no va abaixar la persiana pel preu desorbitat del lloguer o una jubilació anticipada. L’Emilio no se n’amaga. Tot es va torçar amb la famosa llei del tabac. Sortir a fumar al carrer i respectar el descans del veïnat estava renyit.
El documental d’Anna Cervera és un retrat d’un entorn creatiu i artístic amagat sota la capa turística del barri Gòtic. Un homenatge a tots els establiments que aquests últims anys han tancat. El model turístic de Barcelona ha devastat la vida noctàmbula i desordenada. Locals tancats o envaïts per 'guiris' fins convertir-se en una farsa grotesca, han fet de la nit una pantomima comercial. 2º Acto va ser fidel al seu ideari al marge dels convencionalismes. La majoria de locals s’han convertit en llocs de pastura del turisme i d'uns quants no en queda ni la memòria. El seu tancament representa el final d’una època que queda captada en imatges en aquest documental, que forma part de la història de Barcelona.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
