Els pobles governats per la CUP comencen a desobeir l'Audiència Nacional pel 9-N

Centenars d'alcaldes de municipis independentistes van donar suport a Artur Mas durant la seva declaració

La desobediència que, segons l'al·legació del Parlament al Constitucional, no va tenir lloc durant l'aprovació de la declaració d'inici del procés constituent, el passat 9 de novembre, podria començar a donar-se ara des dels municipis, arran de les causes que instrueixen els tribunals per les mocions de suport a la declaracions aprovades en alguns ajuntaments. Dos municipis governats per la CUP s'han negat ja a col·laborar amb l'Audiència Nacional en la investigació del 9-N, en considerar que no té "autoritat jurídica" per fer-ho.

L'últim ha estat Viladamat, a l'Alt Empordà. Segons ha anunciat el consistori, no lliurarà la documentació que l'Audiència li requereix i, en canvi, celebrarà una concentració en suport a la decisió del Govern municipal. El ple de la localitat està investigat per aprovar una resolució de suport poc després que el Parlament aprovés la declaració independentista, que va ser suspesa pel Constitucional. A la concentració hi participaran diferents càrrecs de la formació anticapitalista, com l'alcalde de Viladamat, Robert Sabater, o el diputat al Parlament, Benet Salellas.

Viladamant segueix així els passos de l'ajuntament de Celrà, també governat per la CUP, que al desembre passat es va negar a enviar la documentació que el jutge de l'Audiència Nacional els reclamava per la mateixa causa. Segons va explicar l'alcalde de la localitat gironina, fer cas de la reclamació de jutge hagués anat en contra de la pròpia declaració aprovada al Parlament i recolzada pel consistori, que no reconeixia autoritat jurídica als tribunals espanyols.

L'Audiència Nacional va començar a investigar diverses localitats catalanes per saber si els seus ajuntaments havien incorregut en un delicte de sedició, després d'aprovar resolucions de suport a la declaració d'inici del procés constituent del Parlament, suspeses pel Constitucional. El fiscal va instar-los a identificar els regidors que havien donat suport a aquestes mocions perquè considera que podrien haver desobeït una resolució del Constitucional, la qual cosa podria ser constitutiva d'un delicte de sedició i rebel·lió, o de prevaricació.

Després de la suspensió de la resolució independentista per part del Parlament, en prop d'una centena de consistoris catalans van aprovar mocions de suport a la Cambra catalana en termes similars als del text suspès. Des de desembre, les notificacions de l'Audiència Nacional els han anat arribant, tot reclamant la documentació sobre les mocions aprovades.

Etiquetas
Publicado el
7 de marzo de 2016 - 19:02 h

Descubre nuestras apps

stats