“Al judici del Palau la Generalitat només busca deslliurar Convergència”

La recta final del judici del cas Palau ha provocat una rèplica del terratrèmol que van causar les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull sobre el finançament il·legal de Convergència. La Generalitat, a instàncies del PDECat, ha forçat que el Palau de la Música no acusi Convergència, per la qual cosa no podrà reclamar els 6,6 milions que presumptament Ferrovial va abonar al partit en comissions il·legals a canvi d'obra pública a través de l'auditori.

El Govern ha comptat amb l'ajuda de l'Estat. Els representants del ministeri de Cultura no van acudir a la reunió per resoldre l'actuació de l'auditori en el judici que va celebrar divendres el Consorci del Palau, l'ens on estan representades les administracions públiques.

Només l'Ajuntament de Barcelona ha reclamat un gir en l'acusació que abraci les tesis de la Fiscalia i l'acusació popular que exerceixen els veïns de Barcelona. El representant municipal al Consorci, Joan Llinares (Alzira, 1953), l'home que va fer neteja al Palau després de dècades de saqueig de Millet i Montull, atén per telèfon a aquest diari a mitja tarda d'aquest dilluns. Ada Colau acaba d'enviar una carta a Carles Puigdemont perquè convoqui una nova reunió del Consorci. Si no hi ha un gir inesperat dels esdeveniments, la Generalitat no convocarà la reunió i el Palau no acusarà CDC dimecres, quan elevi a definitives les seves conclusions al judici.

Aquest dilluns al migdia han fet una última crida perquè es convoqui una nova reunió del Consorci. Han rebut resposta?

No. A primera hora de la tarda [del dilluns] hem enviat una petició formal per demanar una reunió urgent del Consorci per aquest dimarts.

Estan obligades a assistir-hi les altres administracions?

No estan obligades perquè per ara [la tarda d'aquest dilluns] no està convocada la reunió. Estatutàriament qui té la potestat de convocar-és el president de la Generalitat.

És habitual que els representants de l'Estat, la directora general de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música, Montserrat Iglesias, i el subdirector general de l'INAEM, no vinguin a una reunió del Consorci, com va passar aquest divendres?

En el cas del Palau, els representants de l'Estat sempre havien acudit a les reunions fins a la de divendres passat. A més, aquesta reunió va ser excepcional perquè es va arribar a haver de votar sobre l'acusació a Convergència perquè el debat havia quedat estancat. No havia passat mai.

Què van al·legar per no venir?

Només ens han donat una explicació: problemes d'agenda.

Res més?

L'Estat (i els acusats a la causa, encara que per motius diferents) seria el principal beneficiat que el Palau no demanés decomissar els 6,6 milions a Convergència. Si ho ordena la sentència, els milions decomissats no anirien al Palau sinó al fons estatal de decomissos al tractar-se de comissions a canvi obra pública, és a dir, a les arques de l'Estat en comptes de les del Palau.

Des de la Generalitat asseguren que la decisió és “jurídica”, perquè els fons del Consorci només formen part del saqueig de Millet i Montull i no de les comissions de Ferrovial a CDC, que s'haurien emmascarat a través de la Fundació.

A la Fundació també estan representades les administracions públiques, a més d'al Consorci. L'actitud de la Generalitat recorda l'època de Millet: per al que interessa és l'Orfeó, per al que interessa és la Fundació i per al que interessa és el Consorci. Però en realitat al Palau de la Música és una estructura única. Si es va mantenir l'estructura anterior va ser perquè es poguessin recuperar els diners del saqueig.

El Consorci, i les tres administracions que el formen, hauria de ser el garant que les coses es facin bé. Si això implica exigir que la sentència decomissi 6,6 milions a CDC perquè reverteixin al Palau s'ha d'exigir. El hauríem de demanar totes les administracions, no només l'Ajuntament de Barcelona.

La decisió de la Generalitat és política?

Fins al 2011 el Consorci acusava els presumptes autors dels delictes de tràfic d'influències i blanqueig en la peça separada del cas Palau sobre el finançament irregular de CDC. Però quan CiU guanya les eleccions i torna al Govern, el primer que fa és ordenar que es retiri l'acusació contra el partit. Per què es podia acusar el 2011 i ara no? És una decisió política, no jurídica. Arguments jurídics per acusar en tenim molts. El Palau de la Música ha estat víctima d'uns delictes i per tant reclama que se'l rescabali com a institució.

Santi Vila ha dit que ja veuran què fan quan hi hagi sentència. Es poden reclamar uns diners amb la sentència dictada, si no s'han demanat abans?

Després de la sentència no es pot fer res si no s'ha demanat abans. En les últimes setmanes la Generalitat només ha buscat la manera d'eludir les seves responsabilitats i lliurar a Convergència, Daniel Osàcar i a Ferrovial. El seu argumentari només busca impedir que CDC torni 6,6 milions.

Se'ls ha posat sobre la taula les pericials del judici i la jurisprudència existent. La nostra obligació és defensar els interessos d'una institució, al Palau, que ha estat víctima d'un saqueig. El Palau es va fer servir com a tapadora per perpetrar diversos delictes. Si els 6,6 milions els demana el Consorci o la Fundació és secundari, l'important és que el decomís es controli des de la institució i assegurar que els diners es reverteixin al Palau.

Ha reviscut els problemes que li van posar quan va voler fer neteja al Palau?

Aquesta situació m'ha recordat als meus temps al Palau. Les posicions que defensaven cegament Convergència van dificultar la nostra feina sense pensar en els interessos del Palau com a institució. Millet va poder construir la seva trama per la divisió d'entitats del Palau, entre Orfeó, Consorci i Fundació, que ell manejava com a president únic, sense cap control ni cap fiscalització per la hiperprotecció que va rebre des de les més altes institucions polítiques.