El més transcendent de les últimes hores a Catalunya és el saludable fi dels eufemismes. L'objectiu ja no és el dret a decidir, si no la independència. Una part molt significativa de l'opinió pública va seguir durant mesos la cerimònia del 9-N sabent que era només un pas més cap a la sobirania. Els partits pro consulta coneixien que era impossible celebrar-la amb plenes garanties democràtiques i amb el reconeixement internacional. Però, argumenten, era un poderós instrument per 'acumular forces’ de cara al gran repte que ara acaba d'emergir amb tota claredat. Des d'avui el debat a Catalunya és molt més transparent i clar. El 9-N ha mort. Visca les plebiscitàries! Tant el president Artur Mas com el líder d'ERC ho han explicitat de forma evident.
El 9-N, la mítica data de la consulta, serà una jornada de mobilitzacions. El desacord només resideix en les formes, en el paper que jugaran les urnes de cartró a l'hora de comunicar al món la intransigència del Govern del PP, que impedeix als catalans votar el seu futur. I la majoria social que porta anys mobilitzada per la independència, segur, tornarà a estar a l'altura de la convocatòria. Però tots els partits estan pensant ja en les eleccions i per això la fràgil unitat del dret a decidir acaba de saltar pels aires.
Una vegada més Mariano Rajoy s'equivoca. La mort del 9-N no és una bona notícia per a l'Estat. El president del Govern deia que no sap qui mana a Catalunya. Doncs bé, un dels que més mana és Oriol Junqueras i ahir va apostar per unes eleccions plebiscitàries com més aviat millor per aconseguir una majoria independentista al Parlament. Una majoria que proclami una DUI, una declaració unilateral d'independència. I el gran dubte és saber quins seran els seus companys de viatge. Artur Mas i CiU necessiten l'abraçada dels republicans per blanquejar les taques de corrupció i retallades socials. Però ara ja saben quin és el preu. Un preu que difícilment pot pagar Unió i, fins i tot, els sectors moderats de Convergència. ICV ja ha marcat distàncies perquè sap que el 'dret a decidir' uneix a les seves bases, però una DUI les divideix.
Amb tota legitimitat, l'independentisme té pressa perquè sap que mai havia arribat tan lluny i que viu una oportunitat única en la història. El nacionalisme espanyol que encarna el PP i el seu entorn també té pressa per cohesionar el seu electorat. Però el que està en joc a Catalunya i Espanya és tan transcendent que necessitaria la calma de la reflexió i el diàleg. I, després, l'exercici lliure i responsable de les urnes.
No és una bona notícia per a la democràcia que un referèndum sigui substituït per unes eleccions plebiscitàries. I tampoc és una bona notícia que Catalunya no pugui compassar la seva regeneració democràtica a la que, amb tota seguretat, cristal·litzarà a Espanya en les pròximes eleccions municipals i al nou Congrés dels Diputats que es constituirà a principis del 2016. La data en què podríem sortir del laberint.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
