Eleccions i salut social

És curiosa la conducta de grup de diverses espècies que es mouen a l’uníson, ja sigui per minimitzar el perill, com les bandades de sardines enfront dels depredadors, per desplaçar-se amb menys consum energètic, com els estornells en els seus vols curts al capvespre, o els ànecs en els seus llargs viatges per tal de reduir en conjunt la resistència del vent. Això també s’esdevé amb els éssers humans d’una manera molt més elaborada i amb diverses finalitats, com agrupar-se per dur a terme grans empreses conjuntes que serien impossibles en solitari, començant per la guerra i acabant per la construcció de catedrals, o per la coordinació de sons en les orquestres o en el cant coral.

Però aquesta capacitat d’incardinació d’individus en un conjunt organitzat de l’ésser humà com a espècie social és fàcilment manipulable davant dels estímuls apropiats. I això es pot demostrar en les acumulacions d’espectadors de certs jocs o esports, i en concerts amb ànim lúdic. També en altres àmbits més ideològics com actes que enardeixen el sentiment de pertinença al grup social, des dels seguidors d’uns jocs o de tradicions que comporten el maltractament d’animals als seguidors d’una causa o idea de reforma política, religiosa o guerrera que implica l’enfrontament entre els éssers humans.

La diferenciació del grup escollit com a pur, verdader o millor en comparació amb altres individus que esdevenen “els altres” és motiu fonamental d’enfrontament. La presència simultània de diversos conjunts sovint compensa els efectes del desig d’imposició d’arguments del grup amb aspiracions dominants. Per tant, la idea de constituir una societat en dos únics grups amb propòsits exclusius pot dur al desenvolupament de fronts excloents que acaben en col·lisió i destrucció mútua amb vencedors i vençuts.

La manipulació de les masses, que dificulta i, a vegades, elimina l’elaboració d’un pensament individual, ha portat a situacions tan incomprensibles en temps de sensatesa social com les massives aclamacions populars vinculades a moviments de pensament únic com l’estalinisme, el nazisme, els feixismes, els moviments populistes de diversos matisos polítics, catalogats, de manera inapropiada, d’esquerres o de dretes, així com moviments fanàtics religiosos.

La història és plena d’exemples passats, però són escassos, i sempre en la nostra opinió llunyans, els experiments de totalitarismes actuals. El simplisme posterior de les mateixes societats, llevat de comptades excepcions, porta a mal interpretar aquests esdeveniments passats com el resultat de l’actuació d’un líder carismàtic i el seu grup de col·laboradors, tot eximint la societat que va seguir aquells moviments de cap mena de responsabilitat, talment persones no informades i enganyades, per bé que íntegres, en lloc de còmplices de les terribles fractures socials i del mal a altres éssers humans que no pertanyien al grup escollit.

Una part d’aquest argument és certa. El grup dominant de pensament únic utilitza tota la maquinària possible per tal de distribuir selectivament un tipus d’informació distorsionada i de dirigir les emocions dels individus a generar sentiments d’odi i incomprensió envers els adversaris ideològics per convertir-los en enemics. La manipulació, distorsió i falsificació de la informació, així com la seva ocultació, han estat i són armes potents al servei d’aquests propòsits.

En altres àmbits, les mesures per minimitzar els efectes d’una informació incorrecta s’han treballat durant molts anys amb bons resultats. En el camp de la salut, i en el nostre medi, tothom que és sotmès a una intervenció o tractament és informat dels beneficis, les contraindicacions i els possibles efectes nocius d’una determinada actuació que pugui posar en risc la seva salut física i mental. El frau és perseguit i castigat. És cert que en massa llocs del món existeix un negoci de tractaments falsos, però això no implica que la intenció i els esforços no estiguin encaminats a eradicar fins i tot en les zones més difícils aquests tipus de conductes nocives per a la salut dels individus.

Amb excepcions, la gent confia en les explicacions dels especialistes de la salut i en les informacions proporcionades en relació amb determinats tractaments. També, l’individu subjecte a un tractament sap que un fàrmac concret ha estat assajat i provat amb tots els mitjans possibles abans que se n’autoritzi l’ús terapèutic. A més, qualsevol persona té l’opció de conèixer, per mitjà de prospectes individuals, les indicacions i els possibles efectes secundaris (o danys colaterals) que pot tenir una determinada actuació mèdica o un fàrmac.

Aquesta cura informativa no és norma de conducta en el món de la política. La informació moltes vegades està subordinada i dirigida a la consecució d’un poder que permeti la imposició d’una determinada idea o projecte. El grau més elevat de perversió de la informació el trobem en els esmentats moviments de pensament únic, per als quals no existeixen matisos. La informació s’uniformitza i simplifica, no s’expliquen d’una manera objectiva i demostrable els beneficis, els riscos i els possibles efectes nocius en termes socials de certa idea o posicionament. S’identifica l’opositor o no partidari de la idea i se’l classifica com a enemic; es fabrica una senya identificadora i es busca la confrontació. No hi ha el mínim rigor a preservar la salut social, sinó a imposar unes opcions discriminadores aprofitant el mimetisme dels moviments de masses.

Això explica el desconcert que provoquen, en els no abduïts, per una banda la conducta i el mètode dels líders poc escrupolosos, i per l’altra, el comportament obedient i alhora agressiu, contra l’altre, de les masses mobilitzades que s’estan esdevenint en el nostre país aquests dies. Ningú no es deixaria extirpar un ronyó sense saber les raons i les conseqüències que això podria tenir, o els beneficis que podria aportar a un possible receptor. Els mitjans en educació i l’esforç que la societat ha esmerçat per tal de conscienciar l’individu sobre la importància de mantenir la seva salut física i mental no s’han produït al nostre país per tal d’intentar preservar la seva salut social.

En aquests moments i aquí, s’agreuja la situació en comprovar que una part substancial dels dirigents que promouen el canvi radical de model de societat està constituïda per individus que han participat, al llarg dels anys i d’una manera premeditada, en l’exercici de beneficiar-se i lucrar-se personalment i en conjunt mitjançant l’abús i el mal ús del poder, a repartir prebendes per comprar o doblegar voluntats, i per créixer en l’entramat social com un càncer o com una secta. No tots els líders són iguals, és clar, però convé reconèixer qui és farsant i manipulador i qui ha participat i participa encara en accions corruptes i busca la redempció en actes messiànics.

Tornant al símil de la salut, en els últims anys s’ha avançat molt en el tractament de les malalties i s’han posat en pràctica molts esforços per eliminar o minimitzar aquestes xacres. Un abordatge fonamental ha consistit a determinar factors de risc i a realitzar un diagnòstic precoç. És cert que molta gent fuma, però ningú no pot objectar que no ha estat informat que fumar provoca determinats tipus de càncer. Els exàmens ginecològics continuats a partir de certa edat han reduït d’una manera impressionant la incidència de càncer ginecològic irreversible. És veritat que queda molt per fer, però el camí és adequat i la societat està informada dels avenços i dels diners públics que es destinen a la investigació i el manteniment de la salut.

No existeixen els mateixos mitjans, ni de bon tros, per detectar i protegir-se dels càncers que envaeixen el nostre entramat social i tampoc es facilita la feina de reconèixer els primers estadis de processos que podrien catalogar-se de degeneratius perquè minen progressivament la nostra col·lectivitat social. Tot al contrari, es parla de transparència a l’hora de mostrar aspectes irrellevants mentre s’oculten els veritables problemes que afecten la nostra societat. Al nostre país no s’han adoptat les mesures necessàries per tal d’oferir, en molts casos, una informació lliure als mitjans de comunicació públics que, d’altra banda, s’han convertit en corretges de transmissió d’un pensament dominant encaminat a la segregació. S’ha manipulat la història fins a l’extrem del ridícul per no dir patètic i procaç.

L’ensenyament de la història des de la infantesa fins a la promoció cultural per a totes les edats ha estat completament distorsionat al nostre país, tot escollint els elements que podrien servir per avalar una determinada postura i fins i tot per negar fets realment provats de la nostra història. Alhora, s’ha anat creant un sentiment de rancor, ressentiment i odi envers enemics fabricats falsament, representats pel conjunt d’altres pobles, que fan degenerar la nostra convivència i produeixen intenses fractures familiars i socials.

Els darrers anys no han estat avantatjosos per al nostre país. Una sèrie de circumstàncies i unes polítiques especialment agressives han permès el desenvolupament de diverses patologies socials. La corrupció institucionalitzada s’ha estès des dels quadres dirigents fins als estrats mitjans de la societat i abraça una gran varietat d’activitats especialment relacionades amb els diners, el poder i l’ús dels mitjans públics d’informació general i, particularment, de l’ensenyament. La corrupció institucionalitzada ha crescut com un càncer amb metàstasis múltiples infiltrades en diverses capes de la societat.

La desconstrucció de la història i la fabulació sobre el nostre passat i sobre fets recents, que s’ha promogut i a les quals es dóna suport avui al nostre país, tenen un paral·lelisme en diverses malalties mentals amb deteriorament cognitiu, trastorns de la personalitat, psicosis, quadres de deliri i al·lucinacions. I això en el més benèvol dels escenaris, si no és en el terreny de la més freda maldat.

La desigualtat en el repartiment dels béns no es pot justificar argumentant una escassetat més gran en temps de crisi. Determinades entitats i grups s’han enriquit i molts estafadors i corruptes romanen impunes. La impunitat desigual davant determinats delictes és un marcador d’un procés degeneratiu de la nostra societat.

L’estat de salut social del nostre país no és bo. El país pot semblar greument malalt, i el problema és que ho està. Convé tenir coneixement d’aquesta gravetat per tal de prendre mesures. Tal com hem comentat al principi en relació als moviments de masses, la responsabilitat no és només dels governs, sinó molt especialment dels ciutadans que donen suport i encoratgen líders mediocres, sovint messiànics, i en alguns casos, definitivament pertorbats per les seves ambicions personals. Es tracta, en aquest punt, de prendre postures individuals preventives. Exigir una informació àmplia i verídica, contrastable i contrastada, és fonamental, ara, al nostre país, on preval perillosament la manipulació propagandística. Cal emfasitzar que una causa important d’alienació mental i d’empobriment cultural s’ha produït com a conseqüència de la pèrdua de valors ètics i humanístics, i que ha crescut amb la perversió de la informació o amb la seva banalització.

En els països democràtics, els aspectes que determinen el grau de comprensió del concepte de democràcia no són purament formals; són gairebé empremtes culturals que estableixen el compromís de col·laboració mútua en benefici de la comunitat, tot respectant les lleis i els acords aprovats per la majoria d’individus i referendats pels seus òrgans de govern. Una societat madura té unes característiques vitals que afavoreixen el respecte per la informació independent, el repartiment independent de poders, el pagament d’impostos i el respecte als béns comunitaris. Una societat èticament responsable defensa i protegeix els individus menys afavorits i respecta les minories al marge de les seves creences polítiques o religioses sempre que no atemptin contra els altres membres de la comunitat. Una societat avançada ha de saber protegir-se contra els elements que malmeten les seves creences i actituds democràtiques, contra aquells que fan per destruir els seus principis morals i ètics que tant d’esforç ha costat construir.

És en els períodes electorals que solen esdevenir-se els pitjors abusos. La propaganda sempre partidista durant el temps d’eleccions és intensa però dura poc; pot ser que els individus més atents tinguin una percepció del que realment es promet i puguin cotejar la informació amb l’experiència dels anys anteriors. Això no obstant, actualment, la situació al nostre país no és aquesta: el període electoral va començar fa molts anys, la ideologia que avala és una història falsejada i l’objectiu que mira d’imbuir és la creació del concepte «nosaltres» enfront dels «altres». Aquesta manipulació sostinguda ha anat penetrant en la nostra societat d’una manera sistemàtica a través de certs mitjans públics i altres privats degudament finançats amb pressupostos públics. La situació és dramàtica, i alhora grotesca, per tal com és protagonitzada per uns individus que s’alcen en portaveus d’una societat que no representen, que han enganyat i utilitzat, que han defraudat econòmicament i han corromput.

Aquests comentaris no es refereixen la convicció que els membres d’una comunitat tenen dret de decidir les seves formes de govern i que una societat té la necessitat d’anar renovant-se pel que fa a les seves lleis i al seu funcionament. Els comentaris fan al·lusió a un fet més senzill: no tot val per aconseguir determinats propòsits. El nostre país té una curta història de democràcia que tot i així no ha sigut respectada per grups radicals en els breus períodes de les repúbliques i, ara, en l’etapa de la monarquia parlamentària. Un moviment polític amb perfil de cop civil a l’estat, encobert i a càmera lenta, no és un acte democràtic. És quelcom més semblant a un propòsit de decapitació o d’amputació d’un membre. Sempre, un fracàs en la integritat d’un organisme viu i, en el nostre cas, en la construcció d’un món nou des de la voluntat d’integrar-hi lliurement tothom.