La Tercera Fira d’economia solidària de Catalunya s’ha celebrat els dies 24, 25 i 26 d’octubre al recinte de Fabra i Coats, a Barcelona. Unes dues-centes entitats han muntat parades en aquest recinte i milers de persones s’hi ha deixat caure i ha assistit i participat a les xerrades que s’hi ha fet. Cada cop queden menys sectors que no estan tocats per l’economia solidària. Àmbits com els serveis de telefonia, llum, gas o les finances ja en formen part.
Si l’economia solidària pot arribar a tot arreu, per què segueix sent l’economia insolidària la que dirigeix el món? Per què la gent senzilla, propera, assequible, col·laboradora, oberta al diàleg, constructiva, humana, solidària que s’ha reunit, aquests dies, a Fabra i Coats no té més pes a l’hora de determinar com s’ha de construir una societat diferent, més sana, relaxada i saludable, on viure no representi una cursa d’obstacles permanent?
Per què el món és controlat per uns senyors encorbatats i senyores mudades que es reuneixen en despatxos despersonalitzats on es prenen decisions que només beneficien a una minoria dels ciutadans i perjudiquen la resta? Per què l’economia insolidària és la que donem per bona i inevitable?
Passejant-me entre els stands de les associacions, cooperatives i entitats presents a la Fira, m’imaginava com en seria una dedicada a l’economia insolidària. Una Fira on darrere de cada taula trobéssim un financer que ens vengués la seva entitat com la que millor sap amagar els diners als paradisos fiscals, la que especula més discretament per fer pujar el preu dels aliments i provocar fam a bona part del món, la que ven les illes més privilegiades als mafiosos de qualsevol mena i procedència o la que sap treure més profit de la fallida econòmica de països sencers.
Estudiants d’Economia de la Universitat de Harvard van marxar, el novembre de 2011, de la classe que estava donant un professor neoliberal eminent, Gregory Mankiw, farts que els expliqués una economia pensada per beneficiar uns pocs i que es desentén de les necessitats de la majoria.
On seran avui aquells estudiants?
Algun dia el món seguirà les directrius que marquin gent com ells. Aleshores, potser no caldrà organitzar Fires d’economia solidària perquè la solidaritat i l’economia no només no seran incompatibles sinó indestriables.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
