Podemos assumeix el repte de concórrer a unes eleccions anticipades a Catalunya
Podem concorrerà en unes hipotètiques eleccions a Catalunya, encara que el context polític les dotin d’un caràcter plebiscitari. Així ho assumeixen membres de l'equip tècnic de la formació a Catalunya, inclús abans de fer-se públics els resultats de la votació dels documents que divulgaven aquest migdia. “Des que va arrencar Podemos a Catalunya hem fet molta feina als cercles catalans –la formació suma més de 80 nuclis organitzats— i hi ha gent preparada per assumir aquest repte”, explica Bea Rilova, portaveu de la formació a Barcelona.
Malgrat aquesta determinació, Podemos preferiria que el calendari polític no es precipités a Catalunya. “En cas d’unes plebiscitàries hauríem de fer front a un repte anòmal, i és que el desplegament de l’articulació del partit no podria seguir els tempos d’una seqüència lògica” –com ho seria votar primer en clau municipal i després autonòmica i general–. Una dificultat que posaria a prova la seva capacitat de gestionar en clau organitzativa tota la potència que, de moment, genera el missatge de la formació liderada per Pablo Iglesias.
En el transcurs d’aquests mesos, Podemos ha constatat a través dels seus cercles el que ja era una evidència empírica. En clau catalana, el seu missatge ha seduït a sectors que vivien al marge de la política, a sectors de l’esquerra poc sensibles amb la qüestió catalana, però també a un gruix important de militants amb certa experiència provinents de sectors més polititzats en base al territori. Alguns d'ells propers a Procés Constituent i, també, a Revolta Global –una de les principals plataformes que aglutinen l'esquerra anticapitalista a Catalunya– És a dir, un còctel que, combinat amb l’èxit electoral de les europees, ha fet de Podemos una opció molt atractiva per a persones molt diverses.
La línia oficial de la formació mira de tancar files en base a la idea de que la pluralitat enriqueix el debat intern. “No hi ha divisió a Podemos. Això és el que pretenen donar a entendre mitjans de comunicació als quals els interessa estendre una imatge de fractura, quan està a l’ADN de Podemos expressar les divergències polítiques, que n’hi ha, i no ens fa por abordar-les obertament”, explica Rilova. “Hi ha pluralitat de posicions entre els membres més actius, amb molts matisos, que són un reflex de la complexitat i la diversitat que tenim en la societat catalana”, conclou.
Una ala crítica de Podem alça la veu
Una ala crítica de Podem alça la veuMalgrat la versió oficial, altres veus expliquen l’existència de capítols de “molta tensió”. En concret, donen a conèixer la lletra petita d’una reunió celebrada aquest dissabte, on es van escenificar les discrepàncies entre les dues ànimes de la formació: una més sobiranista, que seria l’oficial, i una menys partidària d’incloure la qüestió nacional, que seria la vessant crítica.
Segons el portaveu d’aquesta segona corrent, Enric Martínez Herrera, membre actiu dels cercles —“però sense cap representació ja que ningú l’ha votat”, segons ens recorda Rilova— es van produir escenes de tensió en l'accés a la sala on es desenvolupava l'acte entre representants de totes dues corrents. De fet, relata moments en que es van intercanviar desqualificacions, davant l’atònita mirada d’altres companys provinents de Madrid.
Els membres del corrent crític discrepen dels caps visibles de Podem Barcelona i fins i tot posen sota sospita que alguns d’ells s’hagin manifestat favorablement a la independència, ens explica Martínez Herrera que, en al·lusió a la manca de representativitat que li atribueix Rilova, recorda que és portaveus del Cercle PODEM Sindical, “un dels més actius de Catalunya, amb molta presència a les mobilitzacions i conferències sobre solucions econòmiques i socials de la formació”. Lamenten que els comunicats sobre el dret a decidir –fa unes setmanes Podem Barcelona reafirmava el seu suport al dret a decidir i a la desobediència del TC— es facin sense el consens de l'assemblea del cercle i reivindiquen un espai per debatre abans de llançar un missatge sobre aquesta qüestió.
En concret sostenen que l'eix bàsic del conflicte polític l’ha marcat, fins ara, “la casta neoliberal esquerrevergent” i el volen canviar per l'eix de conflicte entre classes socials, a nivell català, espanyol i europeu. “En molts cercles han entrat molts militants de Procés Constituent i Revolta Global, molt proclius al sobiranisme”, explica Martínez Herrera, que segueix: “No hem d'oblidar que almenys quatre de cada cinc persones que, tant a les eleccions com en les enquestes, confiem en Podem a Catalunya no som nacionalistes i compartim tots els problemes que assetgen les capes populars d'Espanya en el seu conjunt”.
Davant d’aquest soroll, Bea Rilova llança un missatge força nítid: “Podem donar cobertura a persones que, marginalment, no han entès el missatge i sobretot, la manera de fer de Podem, però els qui ho estem impulsant farem tot el possible per habilitar espais on aquestes discrepàncies es puguin debatre, sempre i quan estiguin dins del que cap demòcrata pot negar: el dret d’un poble a expressar-se”.
La carta de Procés Constituent
La carta de Procés ConstituentDes de Procés Constituent es miren amb atenció els moviments de Podemos, conscients que aquest seria un actor que reforçaria una hipotètica candidatura de confluència d’abast nacional. Fonts de la formació expliquen que caldria una llista alternativa “a la idea d’independència sense contingut” que fins ara han mostrat sobretot Mas, però també Junqueras, “que estan abordant el debat sobiranista sense incorporar la qüestió social”.
La formació impulsada per l’activista Arcadi Oliveres i la monja benedictina Teresa Forcades espera poder teixit una “llista d’unitat” amb Podemos, i continua treballant per aixoplugar diferents sensibilitats que tinguin com a comú denominador la ruptura amb l’status quo actual. La proposta, malgrat necessitar encara molt debat, estendria la mà a la CUP, ICV-EUiA, a més dels nous actors com Podem o, inclús, Guanyem. “No volem fer una suma de sigles, i encara estem en ple procés de discussió”, asseguren des de l'organització, que ha de celebrar una assemblea extraordinària per acabar de consolidar la proposta definitiva.
