El president no té qui el salvi

2 de setembre, 23 d'octubre. En ambdues dates el president Artur Mas compareix davant la Diputació Permanent del Parlament per explicar l'entrada d'un jutge a la seu de Convergència en el marc de la investigació del 3%. Els paral·lelismes entre les dues cites són evidents, però no arriben molt més lluny. Entre un i l'altre moment han passat dues coses que els fan molt diferents. En primer lloc, unes eleccions que l'independentisme ha guanyat. En segon, a diferència del primer registre, en el segon el tresorer de Convergència, Andreu Viloca, ha estat detingut, i fins el moment de la compareixença està en presó provisional.

Mas és un polític especialment hàbil en situacions difícils. Va donar bones mostres d'això en la seva compareixença del 2 de setembre, quan una espasada rere l'altra va aconseguir guanyar el debat electoral que els seus oponents van aprofitar per muntar-li amb l'excusa de la seva intervenció. Aquest vídeo de tot just 20 minuts és un bon resum del que va passar aquell dia.

Mas: «El 'no' serà la festa gran del senyor Aznar»

Posted by NacióDigital.Cat on Miércoles, 2 de septiembre de 2015

El 2 de setembre al Parlament va comparèixer un Mas tranquil i àgil, que podia respondre a les acusacions de l'oposició, que tenia estudiats amb cura els arguments electorals i que podia col·locar-los davant la sorpresa de tots. Era el Mas que tres setmanes després va guanyar les eleccions. Però res d'això ha aparegut aquest divendres.

El líder de Convergència ha esgrimit repetitivament dos arguments per justificar una operació judicial que a l'arribar al Parlament encara cuejava amb la detenció del seu extresorer, Daniel Osàcar: que el sistema d'adjudicacions de l'administració catalana fa impossible la discrecionalitat política, és a dir, que els responsables públics no tenen forma d'afavorir a empresaris que haguessin pagat mossegades, i la mà negra de l'Estat a través de la fiscalia.

A diferència del que va passar després de la primera entrada del jutge a la seu de Còrsega, quan el fet que no es produïssin detencions va portar a alguns a assegurar que el cas era fum, en aquesta ocasió el cop és important i el nivell de les detencions deixen pocs dubtes que, almenys, hi ha cas. Si a això se suma el confés frau de Pujol, el difícil cas de les ITV pel qual està imputat l'exsecretari general Oriol Pujol, el cas Palau en què es considera acreditat el finançament irregular de CDC, entre altres, els problemes judicials de Convergència s'amunteguen. En conseqüència, l'Artur Mas que compareixia l'últim dia d'aquesta legislatura era un que, per primera vegada, projectava la imatge d'estar acorralat per la corrupció.

En allò que ha reconegut, com que la fundació CatDem rebés donacions d'empreses i que el partit facturés serveis a la fundació, no hi ha delicte. On podria haver-hi delicte, Mas ha sostingut la impossibilitat tècnica. I no obstant això, mentre Mas compareixia al Parlament, els seus dos últims tresorers es trobaven detinguts i responent a preguntes del jutge.

Però la imatge de derrota de Mas no només té relació amb el cas judicial, per molt dur que sigui. L'altre gran esdeveniment ocorregut entre les dues cites parlamentàries són les eleccions del 27-S. Aquella data està marcada en vermell per la fita de l'independentisme en la seva contundent victòria amb 72 escons. Malgrat això, Mas té a més diputats en contra de la seva investidura que a favor, un problema que en les primeres setmanes Convergència va menysprear pensant que doblegarien a la CUP tal com ho van fer mesos abans amb ERC perquè se sumessin a la seva llista, però que segons les negociacions avancen –o, millor dit, no avancen– es fa més pesat en la formació.

La CUP no volia investir el Mas que va comparèixer el 2 de setembre a Parlament, però ni remotament pot investir el Mas que ha comparegut el 23 d'octubre. “Si Convergència troba a algú que no sigui retallador o corrupte, que el proposi”, va clamar Antonio Baños en la ressaca de les eleccions. Des d'aquell moment, el cas de corrupció que llavors era incipient s'ha convertit en una crisi colossal.

Mas no sembla més acorralat que en ocasions anteriors. La diferència és que ara no té qui li rescat. No suma amb els seus escons propis, la CUP ha promès no investir-lo, qualsevol aliança amb altres partits seria vista com una traïció al full de ruta sobiranista i, mentre tot això passa, negocien amb ERC una candidatura per a les generals, que han de presentar abans de dues setmanes, i a la qual Junqueras és reticent.

L'assumpte és tan seriós que a Convergència ja es parla de tornar a celebrar eleccions autonòmiques. El discurs que va aconseguir convertir el 27-S en una data plebiscitària a ulls de la majoria de partits podria quedar en res per una raó tan prosaica com que a Mas no li dóna la majoria. En el rerefons d'aquesta qüestió es troba la refundació de CDC, en la qual alguns sectors del partit ja proposen fins i tot un canvi de nom. A Convergència no hi ha ningú tan capaç com Mas per liderar el procés de creu i ratlla que la situació reclama, però per això Mas ha d'estar liderant el Govern. Altrament podrà deslligar-se una guerra per la successió de la qual comença a haver-hi indicis.