Les marees del sector públic es conjuren per tornar a prendre els carrers
A mesura que s'acosta data d'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2013, creix la tensió al sector públic de Catalunya, revoltat després de més de dos anys de retallades i convençut que aquest curs no en serà una excepció. Per demostrar el seu descontentament cap als ajustos presents i futurs, sindicats i col·lectius socials han convocat una manifestació unitària contra les retallades, en què confluiran les diferents marees que conformen el sector públic, entre les que destaquen la blanca -de la sanitat- i la groga -de l'educació pública catalana.
A l'espera que el Govern central fixi el límit del dèficit per a Catalunya -ahir al Consell de Ministres ja es va dir que es relaxaria del 0,7 previst al 1,2% a les autonomies-, els convocants volen que la Generalitat recapaciti. Si amb un 0,7% el Govern ja va anunciar que caldria reduir els comptes en 4.400 milions, aquesta lleu relaxació només suavitzarà la destralada.
Per això sortiran als carrers de Barcelona aquest diumenge darrere una pancarta on es llegirà “Aturem els pressupostos antisocials. Junts podem”, una manifestació que sortirà al migdia des del Passeig de Gràcia i que avançarà fins al parc de la Ciutadella, on s'hi troba el Parlament de Catalunya. Oficialment, la protesta l'organitzen les plataformes Sindical Unitària, Prou Retallades, pel Dret a la Salut i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, però comptarà també amb la participació de les associacions veïnals, de diferents entitats socials i de dels universitaris.
El sector públic català està especialment crispat des que la Generalitat va anunciar al març que, per segon any consecutiu, anul·larà una paga extra als funcionaris. Una mesura impulsada per CiU amb el suport d'ERC, que va exigir com a condició, entre d'altres coses, que es veiessin eximits de l'ajust dels empleats públics que cobrin menys de l'equivalent a un 1,5 vegades el sou mínim interprofessional.
Però més enllà de la defensa de les seves condicions laborals, sindicats i entitats socials pretenen combatre la “pobresa”, “l'increment de l'atur” i “la fractura social”, que veuen com a conseqüència d'unes polítiques “sotmeses a les pretensions de bancs i lobbies empresarials”, segons el seu manifest. Les alternatives que proposen, d'altra banda, passen per la “reestructuració del deute financer”, la “progressivitat tributària” i la “lluita contra el frau fiscal”.
La cirereta a una setmana de reivindicacions en l'educació pública
Una de les marees ciutadanes que confluiran aquest diumenge porta ja uns quants dies dempeus. Es tracta de la marea groga, en defensa de l'escola pública a Catalunya, que completa una setmana de lluita amb activitats i xerrades per a les escoles de tot el territori. Només ahir, en més de 400 centres les famílies i mestres van passar junts la nit per protestar contra les retallades i contra la LOMCE.
Montse Ros, responsable de la federació d'educació de CCOO, considera un “èxit” la setmana reivindicativa, sobretot quan, segons diu, “articular mobilitzacions d'aquest tipus sempre és complicat”. Però després d'una retallada del 17% en la partida d'educació, el sector cada vegada està més predisposat a la protesta. “I les retallades no només afecten la qualitat de l'educació, sinó que incideixen en la pobresa de les famílies”, subratlla Ros, en referència a l'esforç que han de fer aquestes per assumir l'increment del preu de les guarderies, de la formació professional, de matrícules universitàries o de les beques menjador que no arriben.
La cooperació, al caire de l'asfíxia
Els qui no faltaran a la cita seran les ONG, definitivament revoltades contra la Generalitat per les tisorades del 80% de les partides que rebien fins fa uns anys i pels impagaments que pateixen des de 2010. Francesc Mateu, president de la Federació catalana d'ONG per la Pau, el Desenvolupament i els Drets Humans va demanar ahir la dimissió del director de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat, Carles Llorens, per aquesta raó.
Mateu denuncia que la no convocatòria de subvencions per part de la Generalitat no respon només al context actual de crisi econòmica, sinó a motius ideològics.
