Josep Pàmies: “Si el sistema ens ataca, encara ens donarà més força”

La història de Josep Pàmies és la d'una rebel·lia. Un element de continuïtat és l'arrelament a la terra i un altre seria el seu gust per l'acció directa entesa com no delegació del poder de la gent a cap burocràcia. Pàmies és pagés i viu a Balaguer, a la Noguera, té una explotació on produeix enciams i altres verdures, però és molt més. Just assolida la seva jubilació repassa seva trajectòria vital.

Te'n recordes de la teva primera acció conscient de rebel·lia?

“Potser quan tenia 13 o 14 anys en adolescència, era del Madrid, perquè m'emprenyava ser del Barça, ho era per portar la contrària. Llavors era molt fàcil perquè tenien un equip molt bo, amb Puscas, Gento i Di Estefano, i era la hòstia... I quan els companys bevien un gin tònic, jo em prenia Sandaru”.

I de més gran?

“Sempre he pensat. Som un ramat? Sempre hem de seguir tots la mateixa història o hi ha una altra veritat? I si no trenques amb el corrent majoritari no ho saps mai”...

El meu record és veure't com a representant d'Unió de Pagesos a La Noguera, i que quan calia tiraves pel dret...

“En això darrer, no hi ha hagut mai ni violència ni m'ha causat mai cap dany físic. I dins de l'organització mai vaig entendre que la majoria hagués imposar mecànicament el que havies de fer. La solució era o sortir-me'n o intentar des de dins fer alguna cosa que estés al límit del que permetia la majoria.

Jo pensava que les majories sempre s'imposen a les minories i també que ser minoria no vol dir automàticament no tenir raó“.

Aquesta actitud és una constant en la teva vida d'acció pública

“Si, en totes les situacions he intentat fer-ho, això. Durant la dictadura entenia que potser s'havia de seguir el model aquest majoritari, però en democràcia no. En temps de llibertat les minories han de tenir possibilitat de fer allò que creuen que cal fer. Cal respecte a les majories però també a les minories. I si no poden conviure minories i majories és quan cal trencar”.

La teva trajectòria passa per diverses organitzacions, sempre amb l'activisme en primera persona. . .

He estat primer a Unió de Pagesos, després en la lluita contra els transgènics, amb l'Assemblea Pagesa, que es va transformar en Som lo que sembrem, i ara estem amb Dolça revolució, però sempre amb la mateixa filosofia.

A partir de la lluita contra els transgènics, encetes una altra tàctica, diferent, no t'enfrontes directament

“Penso que es pot estar en primera línia però no cal enfrontar-se físicament amb el sistema. Aquest plantejament el fem des de Som lo que sembrem i slow food i després quan es crea Dolça revolució. Diem: hem de posar en marxa projectes, i fer-ho al marge del sistema. Farem el que cal, tot i que el sistema hi estigui en contra.

Amb aquest nou enfocament si el sistema es ataca aquesta acció ens donarà força. Abans, quan els que actuàvem directament érem nosaltres, encara l'alimentàvem, al sistema. Ara és a l'inrevés, connectem amb la ciutadania i anem creant grans masses de consciència, de forma que, quan ens ataquen, la gent respon per nosaltres“.

Ets critic amb la Generalitat

“Ens diuen que amb la independència estaríem tots salvats. Però, com abans no traguem tota aquesta crosta i no fem una democràcia més participativa i seguim confiant amb els líders que tenim ara, estem fregits”..

Tu contra el que passa amb els pagesos has obert casa teva a la gent.

“Vam començar amb l'estèvia, que cura la diabetis, la hipertensió i el colesterol, i vam decidir regalar-la. Així compartim els coneixement que tenim. I a l'inrevés, també aprenem! La filosofia és compartir i no competir”.

Has fet moltes accions directes, perquè? Recorda quines eren aquestes accions

“Coses com entrar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o a la Conselleria d'Agricultura a robar documentació per poder provar que hi havia maniobres, com es va demostrar després. Jugades com que el senyor Pujol no volia fer el canal Segarra Garrigues complert o bé que la Confederació de l'Ebre amagava estudis sobre les falles sísmiques sobre les que estava projectat el pantà de Rialb”.

Una altra batalla va ser la defensa dels parcers de Montagut, quan els volien fer fora de les seves terres.

“En aquest cas vam poder aturar els desnonaments, els colons de Montagut a la fi van aconseguir terres a un altre indret, no al mateix lloc, però com a mínim, els que van lluitar fins al final van tenir una recompensa”.

Com va acabar el cas

“Es va demostrar que hi havia hagut irregularitats. L'informe del fiscal deia que el cabildo catedralici de Lleida i els funcionaris del ministeri d'Agricultura s'havien conxorxat per fer un frau en el que eren les zones expropiables i les que no ho eren. Això em va costar un judici per injuries instat per un tal Gàlvez, que era el cap de l'IRYDA, perquè nosaltres déiem que havia falsejat documents, hi ho vam poder demostrar”.

I va haver moments durs. . .

“Ara ja es pot dir, vam poder parar una acció en què Terra Lliure, un dia on hi havia enfrontaments amb centenars de policies i Guàrdies civils, tenia preparat un arsenal de cocktels molotov que haurien provocat una massacre! Una colla de gent vam evitar que allò s'utilitzés”.

En sortir d'Unió de Pagesos vas crear l'Assemblea Pagesa de Catalunya, antecedent de Som lo que sembrem i Slow food. . .

“Aquests moviments ja no representen només als pagesos, ja hi ha ciutadans, perquè els interessos son coincidents entre productors i consumidors, a partir d'aquí vam dur la lluita contra els transgènics”.

En aquesta lluita vas recórrer un altre cop a les accions directes. . .

“Sí, vam participar en la sega d'un camp de blat transgènic que era perillós perquè amb el blat es fa el pa.. Tallar tot aquell camp, ens va suposar la guerra total de l'administració contra nosaltres perquè havíem fet malbé un projecte semi-public, o semi-privat, això aquí mai se sap. Després vam fer la sega d'una part d'un camp de panís transgènic de Singenta a Alcoletge”.

I d'aquí va sorgir l'ocupació del Govern Civil de Lleida

“Sí, i de resultes d'allò em van voler aplicar la llei antiterrorista. Vaig enganyar al Guàrdia Civil de la porta dient que volia lliurar un paper, i quan es va descuidar vaig posar el peu a la porta i amb una empenta vam entrar tots, mes de 20 persones, amb dones i xiquets. Allò va tenir una gran repercussió. Denunciàvem una plantació de panís transgènic prohibit als Estats Units, resistent als antibiòtics, que si s'hagués mantingut hauria fet que aquestes medicines no tinguessin efecte en els humans. Després, el govern espanyol va prohibir aquella varietat de panís”.

I us van denunciar. .

“Un any i mig després de l'ocupació rebo una denuncia d'agressió al Guàrdia Civil de la porta. Al judici em demanaven cinc anys de presó i 50.000 euros. Vam al·legar indefensió perquè no apareixien les imatges de les cambres de seguretat ni teníem l'informe forense que certifiqués la lesió al guàrdia, que afirmava que li havia afectat al dit índex i l'invalidava per disparar. A la fi van aparèixer les imatges que van deixar clar que no hi va haver violència. I l'informe forense, deia també, que la lesió al dit el guàrdia se l'havia fet un any abans jugant a tennis. Un muntatge per fotre'm cinc anys a la presó!”.

Des d'aquell moment els transgènics han deixat de tenir carta blanca a Catalunya

“És que la societat civil està prou conscienciada. Si poguéssim fer un referèndum vinculant com a Suïssa, es guanyaria de llarg”.

Vau fer, la Iniciativa Legislativa Popular contra els transgènics.

“Vam arreplegar 106.000 firmes, més de les que s'exigeixen a Suïssa. Nosaltres com a tontos vam pensar que podríem fer que la ILP entrés al Parlament i fos discutida. Doncs no, els socialistes, que formaven part del tripartit, es van aliar amb els convergents, que eren oposició i van vetar la discussió. En el fons sabien que els productes transgènics afecten a la salut”.

I com va anar la votació?

“La màfia socialista, convergent i pepera s'hi van oposar. A favor van votar ERC Iniciativa i Ciutadans. Tot això mostra que cal un altre tipus de política, participativa, horitzontal i crítica”.

I ara heu encetat la campanya de desobediència respecte a l'energia solar

“Un dia, un company que comercialitzava cuines solars em va instruir en això de l'energia neta. Així que vaig dir, fotem-li pel dret: instal·lem els 15 quilowatts al teulat de la granja. Que els necessitem! Perquè Endesa no ens dóna prou qualitat i necessitaríem un gran muntatge per cobrir les puntes de consum. Demanàvem permís per instal·lar plaques solars i ens deien que no”.

I si ho féieu?

“Ens arriscàvem a haver de pagar el que es diu l'impost del sol, i potser una multa. Així que vaig dir: fora permisos!, i sense demanar res a ningú hem posat les plaques. Ara gastem 15 quilowatts de menys i ens surt el llum més barat. Demostrem que fer llum al lloc on se consumeix és barat perquè no hi ha pèrdues pel transport i estalviem en petrolis i nuclears”.

ha passat alguna cosa?

“Encara no, perquè el decret del govern no està aprovat. L'amenaça d'aquest decret ja ha fet perdre 50.000 llocs de treball a Espanya. Vam dir: disposem de 24.000 euros, i ho posem en marxa i si ens volen tallar el llum que ho facin, i si ens volen fer pagar l'impost no el pagarem!”

I si hi ha denuncies?

“Jo crec que hi haurà gent que ens ajudarà, Som Energia hi està d'acord amb la campanya. Per això diem: 'treu els diners del banc i posa'ls a la teulada'. Així volem demostrar que l'energia és nostra i que no els necessitem per a res a ells”.

L'última batalla, de moment, és la de la marihuana.

“Fa temps, quan vam saber que la marihuana serveix per curar o reduir els símptomes de l'artritis, l'esclerosis múltiple o el tumor cerebral, vam decidir no esperar a que es legalitzés i facilitar-la a la gent. Els malalts ens ho demanaven!

Jo pensava que sobre el conreu de marihuana hi hauria una denuncia i tenia pensada la resposta, però el que va passar va ser diferent, se'ns va perdre una neta de 4 anys i els mossos, buscant t la nena van trobar l'hivernacle. Havien d'actuar, i això van fer. Ara la cosa està pendent del que digui el jutge, espero que l'informe dels mossos reconegui que no era per fer narcotràfic, i ja està. Això de la marihuana ho fem amb Dolça revolució. Fa temps que ho divulguem. I ho seguirem fent passi el que passi“.

Has saltat a la palestra de nou quan has afirmat que l'Ebola es pot curar amb remeis senzills.

“Sí, el protocol del ministeri per tractar la malaltia afirma que el virus es pot controlar amb hipoclorit (lleixiu). Nosaltres pensem que es pot tractar amb diòxid de clor (MMS) que es ingerible i és més efectiu que l'hipoclorit. A més, hi ha un estudi que afirma que una planta, la Garcinia Kola, pot aturar la malaltia: Crec que científicament s'han d'explorar aquests camins en lloc d'esperar que les farmacèutiques, que són les que dominen el cotarro, sintetitzin la molècula i comerciïn amb ella deixant milers de persones fora del remei.

Igual passa amb la malària, que amb quatre infusions d'Artemísia annua es poden aturar els símptomes. I això no deu estar molt allunyat de la realitat perquè la fundació de Bill Gates està cercant actualment híbrids de l'artemísia per fer-ne la molècula de la qual es pot treure la vacuna contra la malària.

Aquí mateix a Balaguer tinc milions de llavors d'artemísia per enviar a l'Àfrica i a través de les Oenagés i fer que quan la gent tingui els primers símptomes de la malària es facin infusions i així aturar aquesta malaltia endèmica“.