Terrassa esdevé el nou front de la guerra per la municipalització de l'aigua catalana
El conflicte que mantenen grans empreses privades amb les administracions públiques catalanes per la gestió de l'aigua té dos grans fronts a nivell autonòmic i metropolità: el que afecta a Aigües Ter Llobregat (ATLL) i a l'empresa mixta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ambdós pendents d'una sentència definitiva del Tribunal Suprem. En els últims mesos, a més, la guerra de l'aigua ha cobrat intensitat a nivell local. L'Ajuntament de Terrassa, la quarta ciutat més poblada de Catalunya, vol recuperar la gestió de l'aigua al municipi, que porta 75 anys en mans de Mina, grup liderat per Agbar.
Totes les mirades estan centrades en la manifestació convocada per aquest diumenge per part de gairebé un centenar de partits i entitats. Sota el lema “S'escriu aigua i es llegeix democràcia”, la marxa vol mostrar el seu suport al consistori que encapçala Jordi Ballart (PSC) en el seu pla per recuperar la gestió pública del servei. Ada Colau o Gabriel Rufián han animat públicament a participar a la manifestació.
El conflicte entre l'Ajuntament i Mina està enquistat i judicialitzat. Ambdues parts reconeixen que el diàleg està trencat actualment i no amaguen que seran els tribunals els que tindran l'última paraula sobre la municipalització del servei, cosa d'altra banda habitual en aquests casos. Mentre l'Ajuntament aposta per una gestió 100% pública, l'empresa vol seguir prestant el subministrament, per exemple a través d'una empresa mixta amb participació municipal.
El contracte de concessió del subministrament d'aigües de Mina amb l'Ajuntament de Terrassa es va signar el 1941 i va acabar el passat mes de desembre. El ple municipal va aprovar llavors revertir els béns de Mina al consistori i aplicar a l'empresa una pròrroga forçosa del servei fins al juny d'aquest any. Les mesures van rebre el vistiplau de 20 dels 27 edils del consistori (PSC, Terrassa en comú, ERC-MES i CUP).
L'empresa va recórrer els dos acords, com ja havia fet amb la designació de l'expert en gestió pública Joan Gaya com a comissionat de l'aigua a l'entendre que la seva trajectòria denotava falta d'objectivitat i imparcialitat a favor del model públic. El TSJC encara ha de pronunciar-se sobre tots els recursos.
En quin estat es troba concretament la municipalització? El primer tinent d'alcalde, Alfredo Vega (PSC), explica que la liquidació de la concessió amb Mina està aprovada “formalment” però no s'ha aconseguit “materialment”. “L'Ajuntament ja hauria d'estar portant la direcció de l'empresa i això no s'està produint”, reconeix. El motiu, denuncia Vega, és que Mina no té una “actitud col·laboradora” i no lliura tota la informació que li ha requerit al consistori, com ara el detall de les nòmines de cada un dels 125 treballadors de l'empresa.
Des de Mina rebutgen que posin traves a l'Ajuntament. El director general de Mina, Josep Lluís Armenter, explica que l'empresa podria incórrer en una infracció si lliurés directament al consistori (en comptes de a una empresa municipal) dades “privades” sobre el know-how de l'empresa o “sensibles” com el detall de les nòmines o les domiciliacions bancàries dels clients. El posicionament de l'empresa compta amb el suport de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. “Hem lliurat totes les dades de forma agregada”, afegeix.
El cost de liquidar la concessió
Vega explica que la companyia ha de proporcionar dades perquè l'Ajuntament pugui calcular el cost final de liquidar la concessió. En aquest sentit, Vega preveu tres escenaris possibles: que la liquidació no tingui cap cost per a les dues parts o que, per contra, Mina o el consistori hagin de pagar.
“En els números finals segurament hi haurà discrepàncies i l'assumpte acabarà en mans d'un jutge”, assevera Vega, que amb tot nega que el consistori hagi d'afrontar una indemnització milionària. “No contemplem un escenari com el que diu Mina en què l'Ajuntament hagi de pagar 60 milions per gestionar el servei”, assegura. En qualsevol cas, Vega dóna per descomptat que l'Ajuntament ampliarà sis mesos més la pròrroga forçosa del servei, per la qual municipalització no es consumaria fins, com a mínim, l'any que ve.
Armenter, per la seva banda, encara veu marge per arribar a un acord i demana a l'Ajuntament que estudiï la seva proposta de crear una empresa mixta amb una “participació equilibrada” entre consistori i empresa. “L'Ajuntament no va ni contra Mina ni contra ningú. Només reclamem la llibertat i l'autonomia dels poders públics per decidir com gestionar els serveis bàsics, i en aquest cas creiem en la gestió pública de l'aigua”, respon Vega.
Vega reconeix que el cas de Terrassa, la quarta ciutat catalana amb 215.000 habitants, pot marcar un precedent en la tendència a la municipalització que s'ha instal·lat en els ajuntaments. Mina, l'empresa més antiga del Registre Mercantil, presta el servei des de fa més d'un segle. Es va constituir el 1842 i el 1941 va aconseguir la concessió que va finalitzar l'any passat i que ha obert la caixa dels trons. Agbar és el soci industrial de l'empresa amb un 35% del seu capital, mentre que la resta se la reparteixen els membres del consell d'administració i uns 500 accionistes minoritaris. Mentre Ajuntament i Mina mantenen el seu conflicte, la ciutadania hi dirà la seva aquest diumenge als carrers de Terrassa.
