eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Els partidaris de la municipalització de l'aigua es conjuren per superar la seva cursa d'obstacles

La fi dels contractes de proveïment d'aigua amb empreses privades impulsa la tasca de moviments socials i partits favorables a la municipalització a Terrassa i Ripollet

- PUBLICIDAD -
Estació depuradora d'aigües residuals. EDAR del Baix Llobregat. Aigües de Barcelona.

Estació depuradora d'aigües residuals. EDAR del Baix Llobregat. Aigües de Barcelona. SANDRA LÁZARO

La gestió de l'aigua és un negoci lucratiu per les empreses privades. A Catalunya, tant la  Generalitat com l' Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han de decidir si tornen a mans públiques dues companyies bàsiques per al subministrament d'aigua a milions de catalans. A nivell local, la fi dels contractes amb empreses que porten l'aigua fins les aixetes de les llars coincideix amb consistoris favorables a la municipalització del servei. Ripollet i Terrassa són els municipis que aviat hauran de prendre una decisió al respecte: els seus contractes amb Sorea i Mina (les dues companyies participades per Agbar) acaben a l'octubre i desembre d'aquest any, respectivament. En ambdues poblacions els partidaris de l'aigua pública es conjuren per superar la seva particular cursa d'obstacles, que són tant jurídics com polítics i empresarials.

"A Terrassa ens hi juguem molt. Que la quarta ciutat més poblada de Catalunya [215.000 habitants] municipalitzi l'aigua pot crear un precedent a tot l'Estat", analitza Cèsar Guia, que forma part de la Taula de l'Aigua de Terrassa, que aglutina el moviment veïnal partidari de la gestió pública. L'alcalde, Jordi Ballart (PSC) s'ha compromès a dur a terme estudis tècnics i un procés participatiu que culminarà en la celebració d'una consulta popular sobre el model de gestió de l'aigua.

No tots els partits que defensen la gestió pública estan a favor de la consulta tal com s'ha plantejat. La regidora de la CUP de Terrassa, Maria Sirvent, opina que "no es pot preguntar si l'aigua s'ha de mercantilitzar", i que la consulta hauria de versar sobre quin model de gestió pública implantar. A més, l'edil cupaire insta l'alcalde a "definir-se clarament" i sumar-se als grups del consistori favorables a la municipalització (que a més de la CUP són ERC i Terrassa en Comú).

D'altra banda, l'empresa que gestiona el servei d'aigua a Terrassa, Mina, vol seguir prestant-la després de la concessió. La companyia ha portat als tribunals el nomenament de l'enginyer Joan Gaya com a comissionat de l'aigua a l'entendre que les seves funcions per definir el model de gestió de l'aigua de Terrassa a partir del 2017 excedeixen del seu càrrec com a "personal eventual de confiança". L'ajuntament va respondre al contenciós ampliant les funcions de Gaya, en una mostra de que Terrassa abordarà el debat sobre la municipalització sí o sí.

L'empresa,  mitjançant el seu blog i campanyes de publicitat, defensa els seus drets "exclusius" de la titularitat del servei -quelcom qüestionat pels defensors de la municipalització- i aposta per arribar a un acord amb l'ajuntament per una nova concessió o per la creació d'una empresa mixta entre el consistori i Mina. L'empresa ha xifrat en 60 milions el cost per les arques municipals de fer públic el servei, però el consistori el situa per sota dels dos milions. Com gairebé tot el referent a temes d'aigua, el cas acabarà previsiblement als tribunals.

Els partidaris de la muncipalització tampoc s'han quedat de braços creuats. Així, la Taula de l'Aigua ha desplegat les seves pròpies infografies per "desmuntar" les tarifes que cobra Mina. La Taula xifra en 3,65 milions anuals el cost de tenir una gestió privada. A més, la infografia és, per Guia, l'avantsala d'una futura gestió pública de l'aigua "realment" transparent en la qual el ciutadà sàpiga exactament què implica l'obertura de l'aixeta de casa per poder incidir així en la seva gestió. En el pla laboral, Guia defensa la subrogació a l'empresa pública del centenar d'empleats que treballen per a Terrassa de Mina.

Ripollet, amb aval jurídic i tècnic

A Ripollet, població de gairebé 40.000 habitants, els treballs per municipalitzar l'aigua estan més avançats. El consistori, governat per Decidim Ripollet -candidatura recolzada per la CUP- ja té els informes jurídics que assenyalen que la competència de l'aigua és municipal i els estudis tècnics que avalen la gestió pública. La intenció és que a partir de l'1 de gener de 2017 la gestió de l'aigua sigui pública. La primera tinent d'alcaldia de Ripollet, Pilar Castillejo, subratlla que el consistori ha de "consolidar bé tots els passos" per no perjudicar els ciutadans.

Un dels reptes que haurà d'abordar l'Ajuntament de Ripollet és el mal estat de la xarxa de subministrament. Castillejo denuncia que l'empresa no ha realitzat les inversions necessàries, de manera que la població perd un 20% de l'aigua de la seva xarxa i fins i tot hi ha canonades de fibrociment, un material típic dels anys 50 prohibit per les directives europees pel seu ús en canonades. Com a Terrassa, Castillejo és partidària de subrogar la plantilla actual de Sorea que treballa per Ripollet.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha