La Sindicatura destapa una allau d'irregularitats al Palau de la Música després de Millet
No només va saquejar el Palau de Música. Fèlix Millet va viciar fins a tal extrem la institució que els responsables que van agafar el testimoni el 2009 al saquejador del Palau van haver de fer creu i ratlla del gegant cultural. No obstant, en l'etapa post Millet també hi ha irregularitats. La Sindicatura de Comptes ha presentat aquest dimecres l'informe fiscalitzador del Palau de la Música entre els anys 2010 i 2013, en el qual es detallen diversos defectes en la gestió dels recursos públics. N'hi ha de tota mena, des de subvencions mal atorgades fins a treballadors del Palau sense contracte.
Per començar, la Sindicatura qüestiona el model de direcció del Palau implantat el 2012 després del saqueig de Millet. El Consorci, la Fundació del Palau i l'Orfeó del Palau van signar el Conveni Tribanda, que implica el traspàs de la gestió de l'activitat i dels edificis que integren l'entitat cultural a la Fundació, una entitat privada.
Aquest traspàs suposa, segons el parer de la Sindicatura, “deixar sense control públic” l'activitat que anteriorment realitzava el Consorci del Palau de la Música, un organisme participat per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. La Fundació, a diferència del Consorci, no està sotmesa al control financer de la Generalitat.
Però l'ens fiscalitzador va més enllà, i afirma que el canvi en la gestió implica “la dissolució de facto” del Consorci, ja que buida a l'ens públic de contingut i competències, cosa que “va en contra de les normes de règim jurídic de les administracions públiques ”, adverteix la Sindicatura.
De fet, el Consorci no té activitat des de l'1 de gener de 2012. No obstant això, el Consorci sí que és beneficiari dels pagaments que es derivin del procés penal sobre el presumpte desfalc, que la Sindicatura xifra en 3,65 milions d'euros. El Conveni Tribanda també va permetre la creació d'un fons comú de les tres entitats afectades per l'espoli de Millet -Consorci, Fundació i Orfeó-, que ha de nodrir-se de les sumes retornades pels saquejadors al jutjat.
La Sindicatura destaca que el jutjat 30 de Barcelona ha tornat 2,42 milions d'euros al Consorci entre 2010 i 2013 com a rescabalament dins de la causa penal contra Millet. D'aquesta quantitat, el Consorci va transferir 0,82 milions a la Fundació i l'Orfeó el 2010 i 2011; i 0,9 el 2012 i 2013 a un fons comú (FEV) que van ser registrats com a ingressos de la Fundació. Segons la Sindicatura, però, el Consorci no pot disposar de les quantitats aportades al fons comú, “ja que el seu control i disposició corresponen únicament a la Fundació”.
La Sindicatura afegeix que el 91,6% de les despeses imputades al FEV són factures d'advocats de PricewaterhouseCoopers (PWC), els defensors de la Fundació en la causa de l'espoli (al Consorci el defensa l'advocacia de la Generalitat), una contractació que “no ha estat sotmesa a la contractació que és aplicable al Consorci del Palau de la Música com a poder adjudicador”.
D'altra banda, la regulació del fons comú establerta en el Conveni Tribanda ha permès que una part de les quantitats recuperades del saqueig “s'hagin utilitzat per a pagar despeses de la Fundació”. A més, en l'hipotètic cas que el Consorci hagués de tornar els diners per no haver condemna, ho hauria de fer amb fons propis, adverteix la Sindicatura.
En suma, la nova gestió del Palau ha suposat, per a la Sindicatura, una disminució del control dels fons públics aportats, i no ha implicat una millora de la transparència. La cirereta del pastís és que el conveni que va atorgar a la Fundació la gestió del Palau es va fer incomplint el procediment administratiu aplicable a la tramitació.
A més, la Sindicatura no té constància que el conveni hagi estat ratificat per les entitats consorciades, ni tampoc que hagi estat publicat íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat. També vulnera la normativa en matèria de subvencions públiques.
Irregularitats en subvencions i contractes
La manca de control públic amb la nova gestió ha provocat, precisament, que una subvenció de 1,17 milions d'euros atorgada pel Consorci a la Fundació derivada dels pressupostos de la Generalitat no s'ajusti a la normativa. La Sindicatura demana al Consorci “agilitzar” la tramitació de l'aportació a la Fundació, i adverteix que si l'import no es recupera el Consorci tindrà una pèrdua patrimonial “que deixaria els seus fons propis en una situació delicada”.
A més, abans de ser buidat de contingut el 2012, la Sindicatura destaca que el Consorci funcionava sense aplicar el pla general de comptabilitat pública. El 2010 i 2011, hi havia treballadors que no tenien contractes laborals formalitzats per escrit, i alguns cobraven complements acordats individualment que no estaven previstos ni en el conveni col·lectiu ni en els seus contractes. “En molts casos les pagues extra no coincidien amb les establertes en el conveni”, afegeix la Sindicatura.
Les irregularitats arriben a la contractació de serveis exteriors. En aquest sentit, la Sindicatura afirma que l'adjudicació dels contractes de servei i subministraments i les seves pròrrogues no es van fer d'acord amb la normativa de contractació pública aplicable. En els casos dels contractes de neteja, manteniment general o ajust de pianos, el Consorci “no signava cap contracte amb el proveïdor”, diu l'informe.
“Hi ha una manca gairebé absoluta de contractes formalitzats amb els proveïdors de béns i serveis. Les relacions amb la major part de proveïdors es basaven en acords verbals amb l'antiga direcció”, conclou la Sindicatura.
La Sindicatura ressenya també una “confusió” en l'àrea de recursos humans entre les entitats del Palau. Es basa en què la Fundació va facturar al Consorci al 2011 pel personal que tenia contractat i que prestava serveis a aquest, encara que per contra, el Consorci no va facturar cap import pel personal que tenia empleat i que prestava serveis a la Fundació.
En l'apartat de recomanacions, la Sindicatura demana que les administracions elaborin un marc de relacions entre les entitats que conformen el Palau que s'ajusti a la legalitat aplicable a les administracions públiques. L'ens també requereix al Palau que inclogui mesures de control de la seva Fundació per garantir que els fons públics que s'aporten tinguin el mateix nivell de control que si es aportaran al Consorci del Palau.
El Palau al·lega una situació “excepcional”
El Consorci del Palau ha al·legat davant la Sindicatura que la situació viscuda entre els anys fiscalitzats és d '“excepcionalitat”, motivada pel desfalc del Palau de l'equip dirigit per Millet, que gestionava el Consorci des de la seva constitució el 1983.
L'actual gerent del Consorci, Joan Oller, explica en l'escrit d'al·legació que, després del canvi de direcció hi va haver una “sostracció de documentació” per part dels imputats i de la policia i administració judicial, que va provocar pèrdua d'informació i acomiadaments de treballadors vinculats a l'anterior equip directiu.
Així mateix, Oller ha exposat la “falta de col·laboració de persones que podien informar sobre actuacions presumptament delictives” i un “clima general de desconfiança”. No obstant això, el gerent ha assenyalat que “el caos jurídic, organitzatiu i financer” que vivia al Palau el juliol de 2009 “s'ha anat ordenant i racionalitzant” per “redreçar” la imatge de la institució.
En un comunicat enviat als mitjans de comunicació a última hora de la tarda d'aquest dimecres, al Palau de la Música ha assegurat que la unificació de la gestió efectiva des de gener de 2012 “suposa l'eliminació de la majoria d'irregularitats” que assenyala la Sindicatura, i que ja s'han corregit les “deficiències” detectades. En concret, assenyala que l'activitat s'ha “aclarit” en un sol compte de resultats i un nou conveni laboral sota el règim jurídic de la Fundació. Al patronat de la Fundació, afegeix el comunicat, estan representades totes les administracions públiques “que tenen, entre altres, dret de veto sobre els pressupostos i altres temes rellevants”. Així mateix, al Palau destaca que els seus comptes són auditats “com correspon”.
