“Quan tens dificultats per pagar la factura de la llum o del gas, no tens Internet”

Silvano Aversano treballa a la Cooperativa Desenvolupament Comunitari amb un projecte de pla de barris als barris de Baró de Viver i Bon Pastor. La setmana passada va participar al I Congrés de Sobirania Tecnològica per parlar sobre l'aplicació del concepte d'Smart City –tan estès a Barcelona en els últims anys– als barris populars. Als barris a on treballa el 20,3% de la població no té accés a Internet a casa, quatre punts més que la mitjana de Barcelona. Parlem sobre el treball de desenvolupament comunitari vinculat a la tecnologia.

En què consisteix el vostre treball amb el pla de barris de Baró de Viver i Bon Pastor?

Fa cinc anys, quan vam arribar al territori, vam descobrir que les entitats i la gent en general treballava de forma particular, cadascú feia les seves activitats però no es relacionaven. El nostre primer projecte va ser crear les taules de convivència, espais de debats compartits on participen la gran majoria d'entitats dels dos barris. Són barris de la franja del Besòs, on tenim informació per dir que moren 10 anys abans que a Pedralbes, que tenen un nivell d'estudis inferior a la resta de la ciutat –a Baró de Viver només un 8% de la població té estudis superiors–. En la primera diagnosi que vam fer vam descobrir que hi havia carència de l'organització associativa, que no es coneixien les entitats del mateix barri, i falta de competències a nivell digital.

A partir d'aquí què vau fer?

Quan vam esbrinar això allà ja s'estava movent el concepte d'Smart City, i aquest concepte allà no l'haurien entès si no haguéssim fet una feina específica. Hi ha una Smart City segons el que diu l'Ajuntament, una Smart City real, que és la que arriba de la resta del món, i després hi ha la realitat, i la realitat als nostres barris és complicada. El fet que siguin dels barris amb les rendes més baixes significa que com s'estan buscant la vida tot el dia no tenen temps per participar. Una cosa que em va sorprendre molt és que no hi ha moviment polític, no hi ha militància. Cada associació s’ocupa del seu tema, hi ha associacions culturals o veïnals, però no hi ha un moviments polítics, de protesta. No tenen temps, s'estan buscant la vida tot el dia. Després d’un dia de feina, o que han anat a buscar la possibilitat de donar de menjar als seus fills, arriben a casa i si hi ha una reunió a les nou de la nit, que és quan hi ha reunions veïnals, no hi van.

I ho vau abordar des del punt de vista tecnològic?

Vam crear un projecte que es diu agenda sociocultural, una pàgina web on totes les entitats tenen el seu propi espai. Ha estat un treball compartit amb 19 entitats amb les que hem començat a treballar temes relacionats amb la comunicació. Vam començar l'octubre del 2014 i ara les pàgines dels dos barris estan funcionant.

Hi ha un problema d'accés? Heu creat aquest espai i hi ha gent que des de casa no hi pot accedir?

Hem calculat que de les 19 entitats amb les que treballem directament, només quatre tindrien capacitat per poder seguir penjant-hi notícies si nosaltres marxem del barri ara mateix. Les altres 15 no tenen aquesta competència sobretot perquè quan arriben a casa no tenen connexió. Al barri hi ha famílies que pateixen pobresa energètica, quan tens dificultats per pagar la factura de la llum o del gas, no tens Internet, i els que en tenen tenen contractes molt bàsics. I el problema és tan greu que no només tenen problemes per accedir-hi, sinó que no tenen la competència tecnològica per entendre què és i aprofitar l'oferta que podria arribar de la xarxa de Guifi.net.

I més enllà d'aquesta pàgina web?

Ara ens estem plantejant demanar a l'Ajuntament que en els propers plans d'ocupació es puguin formar community managers, perquè puguin treballar en els barris la comunicació local que fan les petites entitats. El centre cultural andalús són tres persones, tenim una associació de veïns que són cinc persones però actives n'hi ha dues, són entitats molt petitones, no tenen una persona que pot dedicar temps a la comunicació. Ara tenen una pàgina web, li hem de donar feina a aquesta persona, els estem estimulant a veure i descobrir un món nou. Podem fer això en comptes de fer plans d'ocupacions que són de neteja i provoquen que una empresa no contracti personal perquè reben gent de plans d'ocupacions cada sis mesos i tornen a casa sense aprendre res, distribuint la misèria. Volem donar-hi una altra visió: fer plans d’ocupació relacionats amb el món de comunicació TIC, perquè sinó la fractura digital s’eixamplarà encara més.

Com valoreu aquesta idea de la Smart City?

No parlem de Smart City sinó de Smart Barris, i ho mirem de forma transversal. Hi ha una part de formació, una d’ocupació, una de gènere, una de recerca, i per cada línia tenim projectes.

Per exemple?

En el tema d’ocupació hem començat a Nou Barris un projecte per formar 15 persones que porten a l'atur més de dos anys, provinents del món de la construcció, perquè sàpiguen fer auditoria de sostenibilitat energètica als edificis. Al final del procés de formació es quedaran 9 o 10 persones, que contractarem en un pla d’ocupació durant sis mesos, i en aquest pla a més de fer les auditories de sostenibilitat energètica als edificis de l'ajuntament, els farem una formació en creació d'empreses cooperatives, perquè al final del procés ens agradaria, tant a nosaltres com al consistori, que algunes d'aquestes persones formessin una empresa. Perquè l'ajuntament ha de fer una auditoria de sostenibilitat energètica a tots els edificis que té, i en té 70 només a Nou Barris, i aquest és un projecte de Nou Barris per la gent de Nou Barris. Tenim un altre projecte que és una escola tecnològica per dona, amb una clara perspectiva de gènere. Tots aquests projectes de forma transversal volen apropar-se a les necessitats reals de la gent i fer que el concepte Smart City no estigui relacionat només amb el món empresarial, sinó sobretot a allò que la gent viu en el seu dia a dia.

I això què vol dir?

En una zona com la nostra, la de la franja del Besòs, que és de les menys desenvolupades, que la visquin cada dia vol dir que els hi solucionis problemes que tenen realment, projectes que reverteixin en la gent. Ara treballem en xarxa amb altres col·lectius per desenvolupar tot un conjunt d'accions de Smart Barris que de forma transversal ajudin a la gent a desenvolupar-se, però partint dels diferents punts de vista. Per exemple, quan diem Smart City què hi ha de la gent gran? T'hi has d'apropar d'una forma diferent que a una escola primària. Tot allò que s’entén com un concepte d'Smart City ho volem transformar en projectes per la gent.

El concepte de Smart City no està pensat per la gent?

El que no volem és una ciutat només d'hotels i llocs d'oci, volem recuperar la cultura. Per exemple el concepte maker, vinculat a les impressores 3D. Està bé produir coses noves, però també recuperar coses que s'han deixat de fer. Si es trenca una taula la llancem i en comprem una altra, però si podem aprofitar les impressores 3D per arreglar la pota, fem-ho. O en qüestions de pobresa energètica, està bé que no hagin de pagar la factura si no poden, però si han de rentar la roba podem crear espais compartits entre veïns. Això és smart? És treball comunitari, portem 20 anys fent-ho.

I llavors què és smart?smart

El concepte smart són coses que ens han de canviar la vida. Ara hi ha qui fa bateries amb grafè per emmagatzemar energia. Hi ha estudis que diuen que Japó s'està preparant perquè com hi ha cada cop menys gent jove volen que d'aquí 15 anys el 30% de la producció la facin robots. Si seguim aquesta roda, dins de 10 anys haurem arribat a un nivell de tecnologia en què la nostra gent no treballarà, seran encara més esclaus, com ja ho són en part. Si no fem projectes petitons com els nostres i els fem veure que hi ha una línia, possiblement no ho veuran per ells mateixos, perquè estan massa ocupats amb la necessitat de pagar la llum o donar de menjar als fills.

Treballeu desenvolupant aquestes competències, però si la gent arriba a casa i segueix sense tenir accés a Internet, com es pot abordar aquesta qüestió?

És difícil, però hi hem pensat. Per exemple, hi ha una llei que obliga les comunitats de veïns que tenen ascensor a tenir una línia ADSL. Aquesta línia que tothom està pagant serveix només per a l'ascensor, i estem pensant el sistema per alliberar això i que ho puguin fer servir els veïns de l'escala. Però aquí ens trobem encara amb el problema de fer entendre la importància de tenir línia i cobertura. Ara comença la segona part. Hem estat un any treballant la pàgina web, comencem a tenir un contingut, comencem a parlar de difusió viral de les notícies, i ara a la propera reunió de la taula de convivència hem de debatre com fer que a la gent li arribi i tingui la necessitat d’entrar a la web, i estem treballant amb serveis socials i els equipaments per oferir espai i disponibilitat d’eines en els llocs que són comuns i crear-ne de nous. A casa potser que encara no hi arribem, però volem arribar el més lluny possible.

L'ús de les noves tecnologies serveix per treballar les desigualtats o s'han de treballar prèviament?

La tecnologia és una eina, no deixarà mai de ser una eina, però és l’eina del segle XXI. Al primer dia del Mobile World Congress es veia tota aquesta gent amb ulleres de realitat virtual. Són dos mons diferents, però nosaltres no ho podem rebutjar. El progrés només s'atura amb la guerra, així que hem de formar la nostra gent, però si no aconseguim fer que avancin es trobaran desemparats.

Creu que aquests avenços imparables de les noves tecnologies han accelerat el creixement de desigualtats?

Qui té accés a tecnologia en els últims anys ha avançat més segur que qui no hi ha tingut accés, i aquesta diferència està augmentant, així que sí, la tecnologia està provocant una ruptura. Estem tornant a l'escenari d'un castell emmurallat i la gent que viu fora de les muralles. O fem tecnologia i que la gent l'entengui o si ho fem com s'està fent hi haurà gent que es quedarà despenjada, i aquest és un motiu pel qual hem començat a treballar incloent la tecnologia en els nostres projectes.