Conegut principalment per la seva programació de teatre familiar, el Guasch Teatre va tancar les portes el mes de juny després d'haver presentat concurs de creditors. L'empresa va acomiadar els treballadors. En el web apareix aquest missatge: “El Guasch Teatre, després de 20 anys en actiu, es veu obligat a tancar per causes econòmiques i abaixa el teló per darrer cop”. Exmembres de la plantilla i companyies vinculades a la sala confirmaven el tancament. L’empresa va extingir el contracte als dos últims membres de la plantilla el passat mes de maig però els treballadors amb nòmina van cobrar fins al darrer mes, segons una de les treballadores afectades. Les mateixes fonts indiquen que el teatre havia reduït ingressos progressivament i no ha pogut continuar amb l’activitat teatral.
El tancament del teatre deixa oberts molts interrogants i una temporada estable adreçada al públic familiar sense programació. Tot i que la majoria de sales ofereixen també programació familiar, el Guasch Teatre ho feia ininterrompudament durant tot l'any, a excepció del mes d'agost, i amb diverses possibilitats horàries de cap de setmana. El teatre va néixer a mitjans dels anys noranta com a Teatre de l'Eixample sota l'impuls dels actors i directors Joan Guasch i Martha Carbonell, que ja es dedicaven al sector a través d'una agència de càsting i producció escènica, i es va rebatejar posteriorment com a Guasch Teatre després de la mort del pare de la família, l'any 2000. El seu fill, Joan Guasch Carbonell, es va fer càrrec a partir d'aquell moment de la gestió.
El tancament del Guasch Teatre ha afectat particulars que disposaven d'abonaments per veure les obres infantils i també alumnes que no han pogut acabar els cursos de teatre que s'impartien a la sala. Feia mig any que assajaven una obra de teatre amb l’objectiu de representar-la a final de curs però la sala va tancar dues setmanes abans de l’actuació. Les famílies van intentar buscar un espai alternatiu però no va ser possible, perquè el temps era molt just, i els infants es van quedar sense representació. Les famílies lamenten la pèrdua de diners i es mostren decebuts sobretot per la desil·lusió que ha provocat als infants.
Els afectats es van assabentar de la clausura a través dels mitjans de comunicació i denuncien que la direcció del teatre encara no s’hagi posat en contacte amb ells. L'únic que ho va fer és el professor de teatre per comunicar-los que havien tancat i que no hi havia classe aquell divendres. Els abonats són els altres perjudicats: han perdut tres funcions que tenien un cost de 10 euros per persona. Tenint en compte que es tracta d’un concurs de creditors no poden reclamar enlloc una quantitat tan petita, uns 130 euros.
Un dels creditors del Guasch Teatre és la companyia La Paparra, que havia estat en cartell durant el darrer mes. Un dels membres de la companyia, Joan Forns, ha assegurat que el teatre els deu 15.000 euros i que no són l'única companyia afectada per aquesta situació. Al tancament s’hi afegeix la presumpta apropiació indeguda de diners. La denúncia l'ha fet Jaume Nadal, que va gestionar els comptes de la sala fins al 2012. Segons l’extreballador, Joan Guasch va “falsificar factures” que feia arribar a la Generalitat i l’Ajuntament per obtenir subvencions. Nadal va trobar una factura vinculada a la seva companyia teatral, Artemises. “Es tracta d’una factura que no ha existit mai” i també hi ha la falsificació d’una transferència que ha presentat amb la resta de fets documentats al registre de l’Ajuntament de Barcelona.
En un comunicat, publicat el 6 de juny a la revista digital teatralnet, Martha Carbonell explica que després de la mort del seu marit, va lluitar per tirar endavant el teatre, amb els seus fills. “El meu fill Joan, amb el temps va agafar més importància, es va anar cuidant de la part de gestió i negociació, s'ho va trobar tot fet, jo només vaig estar al seu costat i el vaig deixar fer, fins el punt que per facilitar les coses, es va posar tot al seu nom constituint una SLU”. Carbonell afegeix que va confiar amb el seu fill i que s'ha assabentat, per tercers, que no només ha tancat, per una mala gestió, si no que s'ha embutxacat diners, una quantitat bastant important. Acaba el comunicat amb la frase següent: “Aquí teniu una història començada com un somni, i acabada com un mal son”.
El tancament d'un teatre sempre és una cosa trista. Però si és un teatre familiar on un ha viscut bones estones, aquesta tristor deixa de ser un concepte intel·lectual de militància sociocultural i esdevé realment un sentiment, un afecte de pèrdua. Diuen que el teatre és una gran mentida. Ningú espera que allò que passa al teatre tingui a veure amb la veritat. Es refereixen el que passa dalt l’escenari. Malauradament, la mentida del Guasch Teatre també era als despatxos que han conduït inexorablement el local al seu tancament.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
