El Parlament tira pilotes fora sobre l'enfonsament del model català de caixes
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres el dictamen de la comissió d'investigació sobre entitats financeres, amb els vots favorables de CiU i ERC, tancant així la investigació que va començar l'any passat sobre els responsables de l'enfonsament del model català de caixes. La comissió ha acordat portar la seva documentació davant la Fiscalia i l'Agència Catalana de Consum perquè sigui incorporada als processos judicials oberts.
El dictamen ha estat aprovat per CiU i ERC, que han votat a favor de tots els punts, i PSC, que ha donat suport molts d'ells. En contra de la majoria d'apartats s'han pronunciat ICV-EUiA i CUP. El ple ha ratificat un text que culpa de l'enfonsament de les entitats a la mala gestió, a la punxada de la bombolla del totxo, a una inadequada expansió territorial i a la falta de supervisió del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En canvi la comissió passa de puntetes sobre les responsabilitats de la Generalitat i les institucions catalanes en un desastre financer que va suposar la injecció de 12.000 milions d'euros de diners públics només en ajudes al conglomerat de Catalunya Caixa.
La comissió exculpa la institució de la qual és part assegurant que “les autoritats de la Generalitat van fer una tasca de control del sistema financer de Catalunya en termes ajustats a les competències limitades que els corresponien”, sense citar que les diputacions provincials tenien el control d'algunes d'aquestes caixes o que sovint van ser càrrecs polítics –un dels més coneguts l'exministre socialista Narcís Serra– qui les van presidir o es van asseure en els seus consells d'administració fins a ser traumàticament rescatades entre 2010 i 2011. La veritat és que la Generalitat sí tenia algunes competències, tot i que compartides, sobre el control i organització de les entitats financeres, tal com recull l'article 120 de l'Estatut.
La possible responsabilitat de les institucions catalanes en la manca de control abans i durant la primera fase del col·lapse apareix amb comptagotes en el dictamen, malgrat que depurar les responsabilitats de la Generalitat era un dels seus objectius. Per contra sí que acusa de males pràctiques al Banc d'Espanya, que a partir del 2011 es va fer càrrec de les caixes pactant amb la Generalitat fusions fins convertir les entitats d'estalvi en conglomerats d'escombraries financera insalvable. També cita de passada la influència dels partits a l'hora de nomenar càrrecs en els consells d'administració.
Després d'analitzar totes les entitats d'estalvis absorbides i que han rebut ajudes públiques, la comissió exposa entre els motius del desastre l'excessiva exposició al totxo, la febre per expandir-se a altres territoris, la dependència del capital internacional, la concessió d'hipoteques amb poques garanties i l'escassa formació dels directius, que a més, observa, rebien retribucions excessives no subjectes als resultats.
Hi va haver estafa en la comercialització de preferents
La comissió dictamina a més que hi va haver “una pràctica que pot qualificar-se com estafa” en la comercialització de participacions preferents per part de les entitats catalanes. “Les caixes”, conclou la comissió, “van actuar amb absència de criteris ètics i amb falta de transparència” durant l'emissió de productes híbrids com les participacions preferents.
La comissió assegura que no es va informar als clients de preferents de forma adequada i que es van convertir dipòsits d'estalvi en productes de risc. La comissió assenyala que “algunes entitats financeres” van incórrer en aquestes pràctiques de manera “premeditada”.
Pel que fa la supervisió, són el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors sobre qui torna a recaure la responsabilitat per la falta de control sobre les preferents, a l'entendre la comissió del Parlament que no van garantir la correcta comercialització dels productes ni la informació necessària als petits inversors. “El canvi per altres títols que van realitzar moltes entitats a partir de l'any 2012 van ser en bona part dels casos en detriment del consumidor”, apunta el text aprovat.
